Gacrux
| Constelació | Crux |
| Ascensió recta α | 12 h 31 min 9.9 s |
| Declinació δ | -57° 06’ 45’’ |
| Distància | 88 ± 2 anys llum |
| Magnitut visual | +1.63 |
| Magnitut absoluta | −0.56 |
| Lluminositat | 830 sols (bolométrica)[1] |
| Temperatura | 3689 K[1] |
| Ràdio | 73 sols[2] |
| Massa | 1,5 sols[1] |
| Tipo espectral | M3.5III |
| Velocitat radial | +20.6 km/s |
| Atres noms | HD 108903 / HR 4763 HIP 61084 / SAO 240019 |
Gacrux (Gamma Crucis / γ Cru)[3] és una estrela en la constelació de la Cruz del Sur, definint l'extrem superior de la «creu». El seu nom és un acrònim de «Gamma Crucis», provablement donat pels navegants de les mars del sur en referir-se a esta estrela, puix només és visible al sur del tròpic de Càncer i no va ser batejada pels antics.
Lluentor
[editar | editar còdic]Gacrux és la tercera estrela més lluenta de la seua constelació darrere d'Acrux (α Crucis) i Mimosa (β Crucis). En magnitut aparent +1.63,[3] és la vigesimosexta estrela més lluenta del cel nocturn. Pero en banda J —finestra en l'infrarrojo propenc centrada a 1.25 μm— és, en magnitut −1.99, la quinta estrela més lluenta despuix de Betelgeuse (α Orionis), R Doradus, Arturo (α Bootis) i Aldebarán (α Tauri).
Característiques físiques
[editar | editar còdic]Gacrux és una jaganta roja de tipo espectral M3.5III en una temperatura superficial de 3400 K. En un radi 73 voltes més gran que el ràdio solar, si estiguera en el lloc del Sol la seua superfície s'estendria fins a la mitat de l'òrbita de Venus. Visualment té una lluminositat 140 voltes major que la del Sol, pero si s'inclou la radiació infrarroja emesa per l'estrela, la seua lluminositat és 1500 voltes superior a la lluminositat solar.[4]
En una massa estimada igual o menor a tres masses solars, l'estat evolutiu de Gacrux és incert. Des de la seua superfície bufa un fort encara que variable vent estelar. Més evolucionada que unes atres jagantes propenques com Pólux (β Geminorum) o Capella (α Aurigae), lo més provable és que estiga terminant la fusió d'heli en el seu núcleu, incrementant la seua lluminositat per segona volta (el primer aument en lluminositat té lloc en finalisar la fusió del hidrogen, en l'etapa de seqüència principal). El fet de que siga una variable semirregular, en una fluctuació en la seua lluentor d'unes dècimes de magnitut, recolza esta hipòtesis.[5]
Situada a 88 anys llum de distància, Gacrux és la jaganta roja més propenca al sistema solar.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gacrux» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.