Associació estelar de Scorpius-Centaurus

L'associació estelar de Scorpius-Centaurus (cridada també Sco-Cen) és l'associació estelar OB més propenca al Sol. Es compon de tres subgrups (Scorpius Superior, Centaurus Superior-Lupus, i Centaurus Inferior-Crux), les distàncies miges del qual varien entre 380 i 470 anys llum.[1] Els subgrups de Sco-Cen tenen una edat compresa entre els 5 millons d'anys de Scorpius Superior als aproximadament 15 millons d'anys de Centaurus Superior-Lupus i Centaurus Inferior-Crux. Moltes de les lluentes estreles blaves de les constelacions de Scorpius, Lupus, Centaurus i Crux formen part de l'Associació de Sco-Cen, incloent Antares (el membre més massiu de Scorpius Superior), i la majoria de les estreles de la Creu del Sur. Centenars d'estreles han segut identificades com a membres de Sco-Cen, en masses que van des d'unes 15 masses solars (Antares) fins a per baix del llímit de la fusió d'hidrogen (nanes marrons),[2] sent la població estelar total de cada u dels tres subgrups de l'orde de 1000-2000 membres.

Mapa de l'associació estelar de Scorpius-Centaurus.

Les estreles que formen part de l'associació de Sco-Cen tenen moviments propis convergents d'aproximadament 0,02-0,04 segons d'arc per any, indicant que les estreles tenen vectores de velocitat casi paralels, movent-se a uns 20 km/s sobre el Sol. La dispersió de les velocitats dins dels subgrups és a penes d'1-2 km/s[3] i les components del grup provablement no estan gravitacionalment lligades entre sí. Vàries supernoves han esclatat en Sco-Cen en els últims 15 millons d'anys, deixant una ret de superburbujas de gas en expansió al voltant del grup, entre les que s'inclou la Bombeta Loop I. Per a explicar la presència de 60Fe radiactiu en corfes profundes de ferromanganeso en l'oceà de la Terra, s'ha postulat que una supernova pròxima, possiblement membre de Sco-Cen, va esclatar en el veïnat del sistema solar fa uns 3 millons d'anys.[4]

Referències

  1. ↑ de Zeeuw, P.T., Hoogerwerf, R., de Bruijne, J.H.J., Brown, A.G.A., & Blaauw, A.(1999).«A Hipparcos Census of Nearby OB Associations».117
    354-399.
  2. ↑ Preibisch, T., et al.«Exploring the Full Stellar Population of the Upper Scorpius OB Association».124
    404-416.
  3. ↑ Madsen, S., et al.(2002).«Astrometric radial velocities. III. Hipparcos measurements of nearby star clusters and associations».381
    446-463.
  4. ↑ Fields, B.D., Hochmuth, K.A., & Ellis, J.(2005).«Deep-Ocean Crusts as Telescopes: Using Live Radioisotopes to Probe Supernova Nucleosynthesis».621
    902-907.