Pèrdua de massa estelar
En astronomia, la pèrdua de massa estelar és un fenomen observat en algunes estrelas massives. Té lloc quan un acontenyiment desencadenant provoca la eyecció d'una part significativa de la massa estelar, o quan existix una pèrdua gradual de material, be cap a una companyera binaria o be cap al espai interestelar.
Causes
Un número de factors poden contribuir a la pèrdua de massa en estreles jagantes, entre els que cal citar:
- Atracció gravitatoria per part d'una companyera binaria
- Acontenyiments del tipo eyecció de massa coronal
- Ascens a l'estat de supergigante o jagant roja
Pèrdua de massa gravitacional
En ocasions, quan una estrela és membre d'un sistema binario les components del qual estan molt pròximes, la força de marea que experimenten els gasos prop del centre de masses és suficient per a que existixca transferència de gasos d'una estrela a una atra. Este efecte és especialment notable quan l'acompanyant és una nana blanca, una estrela de neutrons o un forat negre.
Eyecció de massa
Certes classes d'estreles, com les estreles de Wolf-Rayet, són suficientment massives i distendidas per a que les capes exteriors estiguen sol débilmente lligades. A sovint, acontenyiments tals com llamarades estelars i eyeccions de massa coronals poden tindre el suficient alcanç per a expulsar part del material exterior cap a l'espai.
Pèrdua de massa en jagantes roges
Les estreles que es troben en la fase de jaganta roja són notables per la seua ràpida pèrdua de massa. Com en el cas anterior, les capes exteriors de l'estrela es troben sol débilmente lligades, i poden ser expulsades per acontenyiments violents com el començ d'un flash d'heli en el núcleu. L'estat final d'una jaganta roja també dona lloc a una pèrdua total de massa quan l'estrela es desprén de les seues capes externes per a formar una nebulosa.
Vore també
Bibliografia
- Seeds, Michael A., Astronomy: The Solar System and Beyond, Brooks/Cole 2005.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pérdida de masa estelar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.