Anar al contingut

Becrux

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Becrux
Erro al crear miniatura:
Brecux o Mimosa (β Cru / HD 111123 / HR 4853).
Becrux A
Constelació Crux
Ascensió recta α 12 h 47 min 43.2 s
Declinació δ -59° 41’ 19’’
Distància 280 anys llum
Magnitut visual +1.30
Magnitut absoluta −3.92
Lluminositat 19 600 sols (bolométrica)
Temperatura 27 000 K
Ràdio 7 sols
Massa 14 sols (aprox)
Tipo espectral B0.5IV
Velocitat radial +15.6 km/s

Becrux o Mimosa són noms que rep l'estrela Beta Crucis (β Cru / HD 111123 / HR 4853),[1] la segona més lluenta en la constelació de la Cruz del Sur (Crux Australis) i la vigèsima més lluenta del cel nocturn. El terme «Becrux» no és més que una contracció de la lletra grega Beta i la paraula Crux, mentres que l'orige del nomene «Mimosa» pot estar relacionat en la flor del mateix nom.

Becrux és una estrela subgigante de magnitut visual +1.30 de color blau i tipo espectral B0.5IV[1] en una temperatura propenca als 27 000 K. El seu lluminositat, 2000 voltes major que la del Sol en l'espectre visible, ascendix a 19 600 sols quan es considera la radiació emesa en l'ultravioleta, que en una estrela tan calenta supon una proporció important. El seu diàmetro és aproximadament 7 voltes el diàmetro del Sol, i la seua massa és 14 voltes la massa solar. És una estrela jove, en una edat estimada de 10 millons d'anys, el contingut relatiu dels quals de ferro és igual a 3/4 parts del trobat en el Sol. És una variable pulsante de tipo Beta Cephei, la lluentor de la qual varia entre magnitut +1.23 i +1.33 en periodos de 4.59, 4.03, 4.39, 6.81 i 8.62 hores.[2]

Situada a 280 anys llum del sistema solar, l'espectre de Becrux revela que és una estrela binaria propenca que les seues dos components, separades unes 7 unitats astronòmiques, tenen un periodo orbital de 5 anys. Ademés, s'ha descobert una segona companyera de massa baixa, no observable en l'espectre visible pero activa en rajos X; és una estrela pre-seqüència principal, és dir, està encara en procés de formació. Separada a lo manco 350 ua del parell interior, ampra 1600 anys o més en completar una òrbita. Una quarta estrela, visualment a 42 segons d'arc, pugues també pertànyer al sistema. Si realment forma part del mateix, seria una nana taronja distant a lo manco 3600 ua de la component més lluenta.[2]

Referències

[editar | editar còdic]