Nana taronja

Una nana taronja (també denominada estrela de tipo-K de la seqüència principal (KV) o nana K), és una estrela de la seqüència principal (en el seu núcleu té lloc la fusió del hidrogen) de tipo espectral K i classe de lluminositat V. Estes estreles tenen un tamany intermig entre les nanes roges (estreles de tipo-M de la seqüència principal) i les nanes grogues (estreles de tipo-G de la seqüència principal) anàlogues al Sol. Tenen massas compreses entre 0,5 i 0,8 masses solars i temperatures superficials entre 3900 i 5200 K.^[1]^{,Taules VII,VIII.} Els eixemples millor coneguts inclouen a Alfa Centauri B (K1 V) i Épsilon Indi.

Estes estreles són de gran interés en la busca de vida extraterrestre degut a que permaneixen estables en la seqüència principal durant un llarc periodo, comprés entre 15 000 i 30 000 millons d'anys, major que els 10 000 millons d'anys que estarà el Sol. Açò pot donar una oportunitat a la vida per a que evolucione en planetes terrestres que orbiten al voltant d'estes estreles. Les estreles de tipo-K emeten també menys radiació ultravioleta (la qual pot danyar l'ADN i, per tant, obstaculisar l'aparició de vida) que les estreles de tipo-G com el Sol. Les estreles de tipo-K de la seqüència principal són aproximadament de tres a quatre voltes tan abundants com les estreles de tipo-G de la seqüència principal, fent més fàcil la possible busca de planetes.

Estreles espectrals estàndar

El sistema revisat del Yerkes Atles (Johnson & Morgan 1953), enumera 12 estreles nanes espectrals estàndart de tipo-K, no obstant, no totes elles han aplegat fins als nostres dies com a estàndars. Els "punts de anclaje" del sistema de classificació de MK entre les estreles nanes de tipo-K de la seqüència principal, és dir, aquelles estreles estàndar que té que permanéixer sense canvis durant els últims anys, són: Epsilon Eridani (K2 V) i 61 Cygni A (K5 V). Atres estreles estàndar MK primàries inclouen: 70 Ophiuchi A (K0 V), 107 Piscium (K1 V), HD 219134 (K3 V), TW Piscis Austrini (K4 V), HD 120467 (K6 V) i 61 Cygni B (K7 V). Basat en l'eixemple donat en algunes referències (per eixemple, Johnson & Morgan 1953, Keenan i McNeil 1989), molts autors consideren que el pas entre K7 V i M0 V siga una sola subdivisió, i que rara volta es troben en classificacions K8 o K9 en la lliteratura. No obstant, recentment, HIP 111288 (K8V) i HIP 3261 (K9V) han segut propostes com a estreles espectrals estàndart.

Nanes taronges propenques al Sol

Algunes de les estreles de tipo-K més propenques conegudes són: Alpha Centauri B, Epsilon Eridani, HD 192310, Gliese 86, i 54 Piscium.

La següent taula arreplega les nanes taronges situades a menys de 20 anys llum de la Terra:

Estrela	Tipo Espectral	Magnitut aparent	Magnitut absoluta	Ascensió Recta (J2000)	Declinació (J2000)	Distància (Anys llum)
α Centauri B	K0V	1,35	5,70	14h 39m 35.08s	−60° 50' 13.8"	4,39
ε Eridani	K2V	3,72	6,18	03h 32m 55.84s	−09° 27' 29.7"	10,5
61 Cygni A \|align="center" bgcolor="FFD7AE"\|K5.0V	5,20	7,49	21h 06m 53.94s	+38° 44' 57.9"	11,4
61 Cygni B	K7.0V	6,05	8,31	21h 06m 53.94s	+38° 44' 57.9"	11,4
ε Indi	K5Veu	4,69	6,89	22h 03m 21.66s	−56° 47' 09.5"	11,8
Groombridge 1618	K7.0V	6,60	8,16	10h 11m 22.14s	+49° 27' 15.3"	15,9
ο² Eridani A \|align="center" bgcolor="FFEBD1"\|K1Veu	4,43	5,92	04h 15m 16.32s	−07° 39' 10.3"	16,5
70 Ophiuchi A \|align="center" bgcolor="FFEBD1"\|K1Veu	4,24	5,71	18h 05m 27.29s	+02° 30' 00.4"	16,6
70 Ophiuchi B	K5Veu	6,01	7,48	18h 05m 27.29s	+02° 30' 00.4"	16,6
σ Draconis	K0V	4,67	5,87	19h 32m 21.59s	+69° 39' 40.2"	18,8
Gliese 570 A \|align="center" bgcolor="FFD7AE"\|K5Veu	5,72	6,86	14h 57m 28.00s	−21° 24' 55.7"	19,3
η Cassiopeiae B	K7V	7,51	8,64	00h 49m 06.29s	+57° 48' 54.7"	19,4
36 Ophiuchi A \|align="center" bgcolor="FFEBD1"\|K1Veu	5,07	6,18	17h 15m 20.98s	−26° 36' 10.2"	19,5
36 Ophiuchi B	K1Veu	5,11	6,22	17h 15m 20.98s	−26° 36' 10.2"	19,5
36 Ophiuchi C	K5Veu	6,33	7,45	17h 16m 13.36s	−26° 32' 46.1"	19,5
Gliese 783 A \|align="center" bgcolor="FFDFC0"\|K3V	5,32	6,41	20h 11m 11.94s	−36° 06' 04.4"	19,7

Vore també

Referències

↑ Empirical bolometric corrections for the main-sequence, G. M. H. J. Habets and J. R. W. Heintze, Astronomy and Astrophysics Supplement 46 (1981), pp. 193–237.

Este artícul conté una traducció derivada de «Enana naranja» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[hh-1] Empirical bolometric corrections for the main-sequence, G. M. H. J. Habets and J. R. W. Heintze, Astronomy and Astrophysics Supplement 46 (1981), pp. 193–237.

[1]