40 Eridani
40 Eridani, també coneguda com Omicron 2 Eridani, o Keid, Qayd (de la paraula àrap alqayḍ «clafolls d'ou») és un sistema estelar triple a menys de 16,5 anys llum de distància de la Terra. Està en la Constelació de Eridanus. L'estrela principal del sistema, 40 Eridani A, és fàcilment visible a simple vista.El parell 40 Eridani B / C va ser descobert el 31 de giner de 1783 per William Herschel. Pero en l'any 1910, l'astrònoma escocesa Williamina Fleming va descobrir que, encara que el component B era una estrela dèbil, era de color blanc, i per lo tant de "classe A". Açò significava que tenia que ser una estrela chicoteta, de fet es tractava d'una nana blanca; o siga, del residu de la mort d'una estrela de poca massa. Després, Williamina Fleming descobrix a través de l'estudi de les seues llínees espectrals, al primer d'este tipo de cadàvers estelars; i en menys d'una hora, des de que li varen consultar, esta astrònoma definix de manera magistral, el seu tipo espectral. Per això es diu que 40 Eridani B, va ser la primera nana blanca descoberta; ya que, l'anàlisis espectral de la també nana blanca Siri B —pese a que este astre es coneixia des del dia 31 de giner de l'any 1862— es va realisar en l'any de 1915; o siga, cinc anys despuix de l'investigació de l'espectre de 40 Eridani B realisat per l'astrònoma Williamina "Mina" Fleming.
Possible planeta i potencial per a la vida
[editar | editar còdic]La zona habitable de 40 Eridani A, a on podria existir un planeta en aigua líquida, està prop de 0,68 UA de A. A esta distància, un planeta completaria una revolució en 223 dies terrestres (segons la tercera de les lleis de Kepler) i 40 Eridani A semblaria casi un 20% més ample que el Sol en la Terra. Un observador en un planeta en el sistema 40 Eridani A voria el parell BC com a estreles blanques i taronja rojoses inusualment lluentes en el cel nocturn: magnituts −8 i −6, llaugerament més lluentes que l'apariència de Venus vista des de la Terra com l'estrela vespertina.
És improvable que existixquen planetes habitables al voltant de 40 Eridani B, ya que s'haurien esterilisat en evolucionar a una nana blanca. Sobre 40 Eridani C, és propens a erupció, que provoquen grans auments momentàneus en l'emissió de rajos X i llum visible. Açò seria letal per a la vida similar a la de la Terra en planetes propencs a l'estrela en erupció.
Cultura popular
[editar | editar còdic]- En Dune (1965) i atres noveles de l'univers Dune de Frank Herbert "Eridani A" és orbitada pel planeta Richese (el quart planeta en òrbita). Richese i Ix són cultures tecnològicament molt alvançades; els seus dispositius són habituals i estan considerats com a essencials per tot l'univers Dune, encara que en ocasions se situen en els llímits de les prohibicions antitecnologia de la Yihad Butleriana.[1]
- En l'univers Star Trek de Gene Roddenberry, 40 Eridani A és el sistema en el que s'ubica el planeta Vulcano,[2] orige dels alienígenas vulcanos com Spock. Encara que no es menciona explícitament en cap de les séries o películes, tant el llibre autorisat Star Trek: Star Charts[3] com el propi Roddenberry[4] indiquen esta ubicació. Ademés el comandant Tucker senyala que Vulcano està a 16 anys llum de la Terra lo que concorda ya que 40 Eridiani A està a 16,39 anys llum del Sol.[5]
- En la novela Proyecte Hail Mary (2021) d'Andy Weir, el protagoniste es troba en una nau alienígena procedent del sistema estelar 40 Eridani.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Herbert, Frank (1965). Ace (ed.). Dune, New York, pp. 523–536 (glossary).
- ↑ «Descobrixen un planeta a on «Star Trek» situava a Vulcano» (en és-es). abc. Archivat des d'el original, el 20 de setembre de 2018. Consultat el 21 de setembre de 2018.
- ↑ Mandel, Geoffrey (2002). Star Trek Star Charts, New York: Pocket Books. ISBN 0743437705.
- ↑ «Vulcan’s Sun». Consultat el 8 d'agost de 2011.
- ↑ «40 Eridani A». Memory Alpha. Consultat el 8 d'agost de 2011.
- Este artícul conté una traducció derivada de «40 Eridani» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.