Astronomia observacional
La astronomia observacional és una branca de l'astronomia que s'encarrega de recopilar i almagasenar l'informació sobre l'univers observable, en contrast en l'astronomia teòrica, que s'ocupa principalment de calcular les implicacions mesurables dels models físics. Esta és la pràctica i l'estudi de l'observació de cossos celests per mig de l'us de telescopis i atres instruments astronòmics.
Com ciència, l'estudi de l'astronomia es veu alguna cosa obstaculisat pel fet de que els experiments directes en les propietats de l'univers distant no són possibles. No obstant, açò és parcialment compensat pel fet de que els astrònoms tenen un vast número de visibles eixemples de fenomens estelars que poden ser examinats. Açò permet que les senyes d'observació es puguen representar en gràfics i tendències generals. Eixemples propencs de fenomens específics, com les estreles variables, puguen llavors ser utilisades per a inferir el comportament d'este tipo d'estreles que es troben molt més alluntades. Estos punts de referència poden per lo tant ser amprats per a medir atres fenomens en eixe veïnat, incloent la distància a una galàxia.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Astronomía observacional» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.