Anar al contingut

Satèlit de Sondeig d'Exoplanetes en Trànsit

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Satèlit de Sondeig d'Exoplanetes en Trànsit
TESS logo
Logo de TESS

El Satèlit de Sondeig d'Exoplanetes en Trànsit, (en anglés Transiting Ixoplanet Survey Satellite - TESS) és un telescopi espacial que forma part del Programa Explorers de la NASA i està dissenyat per a buscar exoplanetes utilisant el método de trànsit en un àrea 400 voltes major que la compresa per la missió Kepler. El seu llançament es va realisar en èxit el 18 d'abril de 2018[1][2][3] en acabant de que fora vàries voltes pospost per diverses raons, entre les que cal destacar, problemes de guiat, navegació i control del llançador.[4][5][6][7] S'espera trobar més de 20,000 exoplanetes,[8] en comparació a aproximadament els 3,800 exoplanetes descoberts fins al moment del seu llançament.[9]

L'objectiu principal de la missió és escanejar una àmplia zona de l'espai en la que controlarà més de 200 000 estreles més lluentes i propenques a la Terra a on buscarà exoplanetes en trànsit durant un periodo de dos anys. Per a això, el telescopi du a bordo varis tipos de cambres en els que inspeccionarà gran part de l'espai. En la tecnologia de TESS, serà possible estudiar la massa, el tamany, la densitat i l'òrbita d'una gran cohorte de chicotets planetes, incloent móns rocosos en les zones habitables de les seues estreles amfitriones, també proporcionarà objectius principals per a una millor observació i estudi des del telescopi espacial James Webb (James Webb Space Telescope - JWST), aixina com uns atres grans telescopis terrestres i espacials prevists per al futur.


Des d'una òrbita terrestre alta i elíptica en un apogeu propenc a la Lluna i un perigeo de 108, 000 km, per damunt dels satèlits geosincrónicos. Orbitará la Terra dos voltes en el temps en que la Lluna ho fa una volta, una resonància de 2:1 en la Lluna,[10] per lo que l'òrbita deuria permanéixer estable durant a lo manco dèu anys.

Estudis previs del cel realisats en telescopis terrestres han detectat sobretot exoplanetes jagants. Pel contrari, es preveu que TESS examine una gran cantitat de chicotets planetes girant al voltant de les estreles més lluentes del cel. Registrarà les estreles de seqüència principal més propenques i més lluentes que alberguen exoplanetes en trànsit, que són els objectius més favorables per a les investigacions programades.[11]

Dirigit i finançat pel Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) ademés d'un aporte inicial de la companyia Google,[12] TESS va ser una de les 11 propostes seleccionades en setembre de 2011 per a rebre fondos de la NASA, d'entre les 42 presentades en principi en febrer de 2011.[13] El 5 d'abril de 2013, es va anunciar que TESS, junt en el Neutron Star Interior Composition Explorer (NICER), havien segut seleccionats per al seu llançament.[14][15] Sent llançat en èxit el 18 d'abril de 2018 sobre una eixida Falcon 9.

Història

[editar | editar còdic]

La génesis de la missió TESS es remonta a 2006, quan un disseny inicial del telescopi va ser desenrollat en fondos privats aportats per particulars, la companyia Google i la Fundació Kavli.[16] Va ser en 2008, quan el MIT va propondre que TESS es convertira en una missió de la que es faria càrrec la NASA i ho va enviar per al programa Small Explorer en el Centre de vol espacial Goddard,[16] sense aplegar a ser seleccionat.[17] En 2010 es va intentar incloure com a missió del Programa Explorers, sent aprovada la seua solicitut en 2013 pero com una missió Medium Explorer.[16][18] Al final en 2015 el disseny de TESS va ser revisat i acceptat, lo que va permetre començar la producció del satèlit.[16]

Resum de la missió

[editar | editar còdic]

El telescopi TESS està dissenyat per a portar a terme la primera prospecció d'exoplanetes en trànsit per tot l'espai des d'un vehícul espacial.[14] Està equipat en quatre telescopis de gran angular i detectors de dispositius de càrrega acoplada (CCD) associats. Les senyes científiques seran transmesos a la Terra cada dos semanes. També es transmetran imàgens de fotogrames complets en un temps d'exposició efectiu de dos hores, permetent als científics buscar fenomens transitoris inesperats, com les contrapartides òptiques als brots de rajos gamma (GRB). També utilisarà un programa d'Investigador Invitat, que permetrà als científics d'atres organisacions utilisar TESS per a la seua pròpia investigació. Açò permetrà observar atres 20 000 cossos celests.[19]

Dinàmica orbital

[editar | editar còdic]

Per a obtindre imàgens sense interrupcions dels hemisferis nort i sur del cel, TESS utilisarà una òrbita llunar de resonància 2:1 cridada P/2, una òrbita que mai s'ha usat abans (encara que l'Interstellar Boundary Explorer (IBEX) utilisa una òrbita P/3 similar). L'òrbita alta i elíptica té un apogeu de 375 000 km (232 000 el meu), programada per a ubicar-se aproximadament a 90° de distància de la posició de la Lluna per a minimisar el seu efecte desestabilizador. Esta òrbita pot permanéixer estable durant décades i mantindrà les cambres de TESS en un ranc de temperatura estable. L'òrbita està situada completament fòra dels cinturons de Van Allen per a evitar danys per radiació al telescopi, i la major part del temps orbita llunt dels cinturons. Cada 13,7 dies el seu perigeo està a 108 000 km (67 000 el meu), TESS transmetrà les senyes que ha recolectat durant cada òrbita en la Terra durant un periodo d'aproximadament tres hores.[20]

Objectius científics

[editar | editar còdic]
Els 26 sectors d'observació del cel planejats per a TESS i les zones superpostes

L'estudi de tot el cel durant dos anys previst per a el TESS s'enfocarà en estrelas propenques tipo G, K i M en magnituts aparents lluentes superiors a la magnitut 12.[21] Cobrir tipos espectrals estelars de F5 a M5. Es té previst estudiar aproximadament 500 000 estreles, entre les que s'inclouen les 1000 nanes roges més propenques en l'espai,[22] un àrea que comprén 400 voltes més que la coberta per la missió Kepler. S'espera que TESS descobrixca més de 20 000 exoplanetes en trànsit, incloent entre 500 i 1000 planetes del tamany de la Terra i Supertierras.[8] D'eixos descobriments, s'estima que la majoria dels exoplanetes es troben a una distància d'entre 30 i 300 anys llum.


L'objectiu és dividir l'espai en 26 sectors d'observació, cada sector comprén 24° × 96°, en una superposició entre sectors en els pols eclípticos per a permetre una sensibilitat adicional cap als exoplanetes més chicotets i de periodo més llarc en eixa regió de l'esfera celest. La nau espacial realisarà dos òrbites de 13,7 dies observant cada sector, mapeando el hemisferi sur del cel en el seu primer any d'operació i el hemisferi nort en el seu segon any. Les cambres prendran imàgens cada 2 segons, encara que totes les imàgens en bruto representarien molt més volum de senyes dels que es poden almagasenar o vincular: aixina, les retallades d'al voltant de 15 000 estreles seleccionades (per òrbita) es codificaran en cadència de 2 minuts i es guardaran en la placa per a l'enllaç descendent, mentres que les imàgens de fotograma complet també es codificaran en una cadència de 30 minuts i es guardaran per a l'enllaç descendent. Els enllaços descendents de senyes reals ocorreran cada 13,7 dies prop del perigeo.[23] Açò significa que durant els 2 anys, TESS inspeccionarà constantment el 85% del cel durant 27 dies, la metodologia va ser dissenyada de manera que certes parts superpostes seran inspeccionades per 54 dies, 81 dies, 181 dies i l'àrea a ser examinada de forma contínua durant un any complet (351 dies d'observació), són les zones de visió de JWST que equivalen al 5% de les zones a observar[24] Observar 200 000 estreles a una cadència de 2 min i observar 20 000 000 estreles a una cadència de 30 min (FFI - Image completa),[25] estes es comprimixen i s'almagasenen en dos targetes búfer d'estat sòlit de 192 GB (SSB) per a ser enviats durant el periastro.[26]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «TESS Spacecraft Embarks on Planet-hunting Mission». Consultat el 19 d'abril de 2018.
  2. ↑ «Planet-hunter launches from Florida» (19 d'abril de 2018).
  3. ↑ «NASA Planet Hunter on Its Way to Orbit».
  4. ↑ «[1]». Consultat el 16 d'abril de 2018 (en és).
  5. ↑ «Launch Schedule». Spaceflight Now. Consultat el 28 de febrer de 2018.
  6. ↑ «Falcon 9 • TESS» (en en-us). spaceflight101.com. Consultat el 15 d'abril de 2018.
  7. ↑ Overbye, Dennis (26 de març de 2018). Meet Tess, Seeker of Alien Worlds, The New York Claves. Recuperate le 26 de març de 2018.
  8. ↑ 8,0 8,1 «The Astrobiology Magazine Guide to TESS». Consultat el 14 d'abril de 2018.
  9. ↑ «Interactive Extra-solar Planets Catalog». The Extrasolar Planets Encyclopedia. Consultat el 14 d'abril de 2018.
  10. ↑ HIGH EARTH ORBIT DESIGN FOR LUNAR-ASSISTED MEDIUM CLASS EXPLORER MISSIONS (en anglés), Greenbelt, MD: NASA Goddard Space Flight Center.
  11. ↑ «NASA FY 2015 President's Budget Request Summary» (PDF). NASA. Archivat des d'el original, el 23 d'abril de 2016. Consultat el 17 de juliol de 2014.
  12. ↑ Chandler, David (19 de març de 2008). «MIT aims to search for Earth-like planets with Google's help». MIT News.
  13. ↑ Brown, Dwayne. «NASA Selects Science Investigations For Concept Studies», NASA, 29 de setembre de 2011.
  14. ↑ 14,0 14,1 «NASA Selects Explorer Investigations for Formulation». NASA.
  15. ↑ «NASA selects MIT-led TESS project for 2017 missió». MITnews. Consultat el 6 d'abril de 2013.
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 «Mission History». Transiting Exoplanet Survey Satellite. NASA. Archivat des d'el original, el 16 de juny de 2016. Consultat el 23 d'octubre de 2015.
  17. ↑ Hand, Eric. «No SMEX-love for TESS». Nature. Archivat des d'el original, el 2 d'octubre de 2018. Consultat el 23 d'octubre de 2015.
  18. ↑ «Medium-Class Explorers (MIDEX) Missions in Development». NASA. Archivat des d'el original, el 23 de març de 2016. Consultat el 23 d'octubre de 2015.
  19. ↑ «About TESS». NASA. Archivat des d'el original, el 14 de febrer de 2022. Consultat el 25 de març de 2018.
  20. ↑ Keesey, Lori. «New Explorer Mission Chooses the 'Just-Right' Orbit». NASA.
  21. ↑ Seager, Sara. «Exoplanet Space Missions». Massachusetts Institute of Technology. Archivat des d'el original, el 25 de novembre de 2019. Consultat el 7 d'abril de 2013.
  22. ↑ Zastrow, Mark. Exoplanets After Kepler: What’s next?, Sky & Telescope. Recuperate le 17 de decembre de 2014.
  23. ↑ «TESS Observatory Guide».
  24. ↑ https://www.youtube.com/watch?v=qPL9cFg8i38&t=42m18s Latest Exoplanet Results from NASA's Kepler/K2 Mission - Ian Crossfield (SETI Talks 2017)
  25. ↑ «From Kepler/K2 to TESS».
  26. ↑ «tess.mit.edu».

Bibliografia

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Satèlit_de_Sondeig_d%27Exoplanetes_en_Trànsit&oldid=898454»