Destorbament (astronomia)

En astronomia, un destorbament és la modificació que experimenta el moviment d'un astre a lo llarc del seu òrbita com a conseqüència de l'atracció eixercida pels astres pròxims.

Els planetas, cometas i satèlits no descriuen, en torno de l'astre central, l'elipse regular prevista per les lleis de Kepler i de Newton, sino una elipse que és deformada per l'atracció de cada u dels astres més pròxims o de major massa (especialment per la de Júpiter). El càlcul d'estos destorbament és extremadament complex i només pot aplegar-se a un resultat satisfactori per mig d'aproximacions successives. Els destorbament seculars es deuen a cicles molt llents (de fins a millons d'anys) que poden afectar al valor del eix major i de l'excentricitat, a l'inclinament del pla de l'òrbita i a l'orientació d'esta en l'espai. Els destorbament continus tenen periodos molt manco llarcs. Si l'astre principal, l'astre considerat (que gira en torno d'aquell) i l'astre perturbador no tenen les seues òrbites en un mateix pla, es produïx una retrogradación contínua, encara que no uniforme, de la llínea dels nodos de l'òrbita pertorbada. Per una atra part, l'eix major de l'òrbita gira en el pla d'esta en el moviment continu i en el sentit directe: aixina és com el perihelio de la Terra alvança en 11,6" per any.

Els destorbament periòdics depenen de les posicions relatives dels planetes: són màximes quan el planeta perturbador i el planeta pertorbat es troben sensiblement alineats en el Sol i en el mateix costat d'est, sent mínimes quan el Sol es troba entre abdós.

Donades les masses dels astres i els elements de les seues òrbites, es poden calcular els destorbament mutus. Recíprocamente, l'estudi d'un destorbament anormal permet evaluar la massa del cos perturbador i calcular les seues coordenades: aixina que, l'estudi dels destorbament sofrits pel moviment d'Urà va conduir al descobriment de Neptú en el lloc de la volta celest previst pel càlcul. Aixina mateix, les òrbites dels cometes són a sovint pertorbades, particularment pels camps gravitacionals dels planetes jagants: l'influència gravitacional de Júpiter va causar que el periodo de l'òrbita del cometa Hale-Bopp disminuïra de 4200 a 2800 anys.