Dispositiu de càrrega acoplada
Un dispositiu de càrrega acoplada (en anglés charge-coupled device, conegut també com CCD) és un circuit integrat que conté un número determinat de condensadores enllaçats o acoplats. Baixe el control d'un circuit intern, cada condensador pot transferir el seu càrrega elèctrica a un o a varis dels condensadores que estiguen al seu costat en el circuit imprés. L'alternativa digital als CCD són els dispositius CMOS (complementary metal oxide semiconductor) utilisats en algunes càmares digitals i en numeroses càmares web. En l'actualitat els CCD són molt més populars en aplicacions professionals i en càmares digitals.
Els primers dispositius CCD varen ser inventats per Willard Boyle i George I. Smith el 17 d'octubre de 1969 en els laboratoris Bell, abdós premiats en el Premi Nobel de Física de 2009 precisament per este invent.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dispositivo de carga acoplada» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.