Observatori W. M. Keck
El observatori W. M. Keck dispon dels telescopis Keck I i Keck II.
Situat prop del cim del volcà inactiu d'Hawái del mateix nom, a 4205 m, lo que permet una excelent vista nocturna en un mínim d'interferència de les fonts de llum artificial o de la boira atmosfèrica. Té 10 metros de diàmetro, d'espill segmentat (36 espills en un pes de 300 tonellades), instalat en el cim del volcà Mauna Kea, Hawái. Va entrar en funcionament en 1993. El cost total va ser d'al voltant de 140 millons de dólars, aportats per la Fundació W. M. Keck.
La potent òptica adaptativa desenrollada en els telescopis Keck I i II va permetre analisar en gran detalle les òrbites d'estreles que giren al voltant de l'objecte denominat Sagitario A* ubicat en el centre de nostra galàxia. D'este anàlisis es va deduir que tal objecte deu ser un forat negre supermasivo de 4 millons de masses solars. La constatació de que l'objecte Sgr A* és un forat negre supermasivo va conduir a que l'astrònoma Andrea M. Ghez, responsable d'estes observacions a través dels telescopis Keck, anara guardonada en el Premi Nobel de Física de 2020 que va compartir junt a Reinhard Genzel, responsable d'un estudi similar realisat des del Very Large Telescope, i del físic teòric Roger Penrose, "pel descobriment de que la formació de forats negres és una predicció robusta de la Teoria General de la Relativitat i pel descobriment d'un objecte compacte supermasivo en el centre de la nostra galàxia"
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Observatorio W. M. Keck» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.