Estrela binaria de contacte
En astronomia es denomina binaria de contacte a una estrela binaria les components de la qual estan tan pròximes que omplin les seues lòbuls de Roche,[1] aplegant a tocar-se o a fusionar-se de manera que compartixen la seua capa exterior de gas. Un sistema binari en a on abdós components compartixen les capes exteriors pot cridar-se «binaria de sobrecontacto» (overcontact binary en anglés).[2][3] Pràcticament totes les binàries de contacte són binàries eclipsantes;[4] les binàries eclipsantes de contacte són conegudes com variables W Ursae Majoris, l'arquetip de la qual és l'estrela W Ursae Majoris.[5]
En la següent taula s'arrepleguen algunes binàries de contacte ordenades segons el seu magnitut aparent màxima:
| Nom | Tipo espectral de l'estrela principal |
Periodo orbital (dies) |
M2/M1* | Magnitut màxima |
Magnitut mínima |
|---|---|---|---|---|---|
| ε Coronae Australis | F2V | 0,5914 | 0,11 | 4,74 | 5,00 |
| 44 Bootis | G2V | 0,2678 | 0,56 | 5,80 | 6,40 |
| V2388 Ophiuchi | F3V | 0,8023 | 0,29 | 6,25 | 6,55 |
| S Antliae | A7V | 0,6483 | 0,87 | 6,40 | 6,92 |
| AW Ursae Majoris | F2V | 0,4387 | 0,08 | 6,83 | 7,13 |
| HT Virginis | F8V | 0,4077 | 0,81 | 7,06 | 7,48 |
| W Ursae Majoris | G2V | 0,3336 | 0,47 | 7,75 | 8,48 |
| GR Virginis | F8V | 0,3470 | 0,12 | 7,80 | 8,25 |
| AG Virginis | A8V | 0,6427 | 0,31 | 8,35 | 8,93 |
| SV Centauri | B2 | 1,6581 | 0,84 | 8,71 | 9,98 |
| V870 Arae | F8 | 0,3998 | 0,08 | 9,00 | 9,39 |
| XY Leonis | K2V | 0,2841 | 0,50 | 9,45 | 9,93 |
| RZ Tauri | A8V | 0,4157 | 0,36 | 10,08 | 10,71 |
| EF Draconis | F9V | 0,4240 | 0,16 | 10,48 | 10,82 |
* Relació fotomètrica (o espectroscópica quan no està disponible) entre les masses d'abdós components: Masses iguals = 1.
Font:
Vore també
Referències
- ↑ Contact binary [1] archivat en Wayback Machine., David Darling, The Internet Encyclopedia of Science.
- ↑ Overcontact binary [2] archivat en Wayback Machine., David Darling, The Internet Encyclopedia of Science.
- ↑ pp. 51–53, An Introduction to Astrophysical Fluïu Dynamics, Michael J. Thompson, London: Imperial College Press, 2006. ISBN 1-86094-615-1.
- ↑ p. 231, Stellar Rotation, Jean Louis Tassoul, Andrew King, Douglas Lin, Stephen P. Maran, Jim Pringle, and Martin Ward, Cambridge, UK, New York: Cambridge University Press, 2000. ISBN 0-521-77218-4.
- ↑ p. 19, Double and Multiple Stars and how to Observe Them, James Mullaney, New York, London: Springer, 2005. ISBN 1-85233-751-6.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Estrella binaria de contacto» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.