Anar al contingut

W Ursae Majoris

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
W Ursae Majoris
W Ursae Majoris A/B
Constelació Orsoa Major
Ascensió recta α 09h 43min 45,5s
Declinació δ +55º 57’ 09’’
Distància 162 anys llum
Magnitut visual +7,75 a +8,48
Magnitut absoluta +4,36
Lluminositat 1,45 / 1 sols
Massa 0,99 / 0,62 sols
Ràdio 1,14 / 0,83 sols
Tipo espectral F8Vp / F8Vp
Velocitat radial -46 km/s
Representació gràfica de la curva de llum de l'estrela W Ursa Major, traçada a partir de senyes del satèlit TESS.

W Ursae Majoris (W UMa / HD 83950 / HIP 47727 / SAO 27364)[1] és una estrela variable de la constelació de l'Orsoa Major, que es troba a 162 anys llum del sistema solar.

W Ursae Majoris és una binaria eclipsante de contacte les components del qual compartixen una capa exterior comuna i és el prototip d'este tipo de variables, conegudes com variables W Ursae Majoris. En compartir les capes exteriors les dos estreles tenen el mateix tipo espectral, F8Vp, corresponent a nanes grogues de la seqüència principal similars al Sol. L'estrela primària té una massa de 0,99 masses solars, un radi d'1,14 ràdios solars i una lluminositat d'1,45 sols. L'estrela secundària té una massa de 0,62 masses solars, un radi de 0,83 ràdios solars i una lluminositat igual al Sol.

Abdós components tenen forma de «gota», en la punta de cada una senyalant a l'atra estrela.[2] A diferència de les binàries eclipsantes normals, és impossible precisar quàn comença o acaba l'eclipse d'una estrela per l'atra.[3] Durant l'eclipse de W Ursae Majoris, la magnitut aparent varia entre +7,75 i +8,48 durant un periodo de 8 hores.

Referències