HD 172051
| Constelació | Sagitario |
| Ascensió recta α | 18h 38min 53,40s |
| Declinació δ | -21° 03’ 06,7’’ |
| Distància | 42,3 ± 0,5 anys llum |
| Magnitut visual | +5,87 |
| Magnitut absoluta | +5,14 |
| Lluminositat | 0,65 sols |
| Temperatura | 5600 K |
| Massa | 0,87 sols |
| Ràdio | 0,90 sols |
| Tipo espectral | G6V |
| Velocitat radial | +35,6 km/s |
| Atres noms | HR 6998 / HIP 91438 GJ 722 / SAO 187086 |
HD 172051 (HR 6998)[1] és una estrela de magnitut aparent +5,87 en la constelació de Sagitario, situada a l'oest de ξ Sagittarii, al nort de φ Sagittarii i Nunki (σ Sagittarii), i al noreste de Kaus Borealis (λ Sagittarii).[2] Es troba a 42,3 anys llum del sistema solar.
HD 172051 és una nana groga en característiques similars a les del Sol. Té tipo espectral G6V[1] i una temperatura superficial de 5600 K, uns 180 K més freda que el Sol. Lluïx en una lluminositat equivalent al 68% de la lluminositat solar. La seua ràdio és un 10% més chicotet que el del Sol i la seua massa és de 0,87 masses solars. Es pensa que és una estrela antiga en una edat estimada de 8800 millons d'anys. No s'ha detectat excés en l'infrarrojo ni a 24 μm ni a 70 μm, lo que en principi descarta la presència d'un disc de pols a la seua entorn.
HD 172051 té una metalicitat inferior a la del Sol, equivalent al 60% de la mateixa ([M/H] = -0,22). Este empobriment s'observa en tots els elements evaluats, tals com ferro, sodi, silici, titani i níquel, sent més palés en el cas del manganeso ([Mn/H] = -0,31). Aixina mateix, mostra una relació oxigen/hidrogen inferior a la solar.
A finals de 2003, els astrònoms que treballen en el Proyecte Darwin de l'Agència Espacial Europea varen anunciar que havien seleccionat a HD 172051 com el principal objectiu dins d'un grup d'estreles pròximes que s'assemblen al Sol i que poden albergar algun tipo de vida terrestre. Utilisant la tècnica d'interferometría d'anulació s'intentaran descobrir planetes tènues. Si es troba un planeta terrestre dins de la zona de habitabilitat, l'anàlisis de la pròpia llum del planeta servirà per a detectar la possible presència d'aigua, oxigen i diòxit de carbono en la seua atmòsfera.[2]
Vore també
[editar | editar còdic]- 18 Scorpii
- 37 Geminorum
- Asterion (β Canum Venaticorum)
- HD 98618
- Anex:Estreles lluentes més propenques
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «HD 172051» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.