Anar al contingut

Júpiter calent

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Júpiter calent
Erro al crear miniatura:
Planetes tipo júpiter calent (en la vora esquerra, inclosos els punts rojos) descoberts fins al 31 d'agost de 2004. Cortesia de NASA/JPL-Caltech.

Un júpiter calent (plural: «júpiter calents», «jupiteres calents» o «jupíteres calents»),[nota 1][1][2] ―també cridat planeta pegasiano o pegasidio― és una classe de planeta extrasolar la massa del qual està prop o excedix la de Júpiter (1,9 × 1027 kg), pero a diferència del nostre sistema solar, a on Júpiter òrbita al voltant del Sol a 5 UA, els planetes del tipo júpiter calent ho fan unes 100 voltes més prop de les seues estreles mares (al voltant de 0.05 UA). Un júpiter calent està aproximadament huit voltes més prop de la seua estrela que Mercurio del Sol.

L'existència de planetes d'este tipo va ser proposta en 1952 per Otto Struve, qui també va propondre l'us de la medició de la velocitat radial de l'estrela mare com un método de detecció verosímil.[3]

Característiques

[editar | editar còdic]

Els planetes de tipo júpiter calent tenen un conjunt de característiques comunes:

  1. La possibilitat d'observar un trànsit davant de la seua estrela és molt major que en planetes en òrbites més alluntades.
  2. Donat a l'alt nivell d'insolaació el seu densitat és menor que la que tindrien en un atre cas.
  3. Es pensa que en tots ells s'ha produït migració planetària, ya que no deuria haver material suficient tan prop de l'estrela per a que es forme un planeta d'eixa massa.
  4. Tots tenen òrbites de baixa excentricitat, ya que les seues òrbites tendixen a ser circulares pel procés de libraació. Açò també causa que el planeta sincronise la seua rotació en el periodo orbital (rotació síncrona).

Els planetes de tipo júpiter calent són els planetes extrasolars més fàcils de detectar pel método de velocitat radial, puix les oscilacions que induïxen en el moviment de l'estrela mare són relativament grans i ràpits en comparació a un atre tipo de planetes.

Eixemples

[editar | editar còdic]

El primer planeta extrasolar descobert; 51 Pegasi b, és un planeta del tipo júpiter calent. Ademés d'est, en la següent taula s'arrepleguen alguns eixemples d'este tipo de planetes.


Impressió artística d'un planeta de tipo júpiter calent.
Planeta Constelació Massa (MJ) Periodo orbital (dias) Semieje major (UA).
HD 73256 b[4] Pyxis > 1,87 2,549 0,037
HD 168746 b[5] Serpens > 0,23 6,403 0,065
HD 179949 b[6] Sagitario > 0,92 3,092 0,044
HD 75289 b[7] Vés-la > 0,47 3,509 0,048

En tots s'observa que els seus periodos orbitales són de solament uns dies terrestres. Açò fa que siga més provable conseguir detectar-los pels métodos de trànsit astronòmic i velocitat radial que planetes en òrbites més lluntanes, com Júpiter (que té un periodo orbital de més de 11 anys), ya que en estos caldria realisar observacions sobre les seues estreles mare per moltes décades, abans de detectar, per eixemple, la periodicitat en les caigudes d'intensitat lluminosa.

Vore també

[editar | editar còdic]
  1. Hualde, José Ignacio; Olarrea, {{{nom2}}}; Escobar, {{{nom3}}} (2001). «Els sons de la llengua: fonètica i fonologia», Introducció a la llingüística hispànica, Cambridge University Press, p. 108. ISBN 0521803144.
  2. «Canvis d'accent en espanyol». Universitat Autònoma de Barcelona. Consultat el 27 de setembre de 2015.
  3. O. Struve. Proposal for a Proyect of High-Precision Stellar Radial Velocity Work. The Observatory, Vol. 72, p. 199-200 (1952)
  4. Planet: HD 73256 b. Extrasolar Planets Encyclopaedia. Revisat el 17 de febrer de 2009.
  5. Planet: HD 168746 b. Extrasolar Planets Encyclopaedia. Revisat el 17 de febrer de 2009.
  6. Planet: HD 179949 b. Extrasolar Planets Encyclopaedia. Revisat el 17 de febrer de 2009.
  7. Planet: HD 75289 b. Extrasolar Planets Encyclopaedia. Revisat el 17 de febrer de 2009.

Referències

[editar | editar còdic]



Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>