Anar al contingut

Andrómeda (constelació)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Andrómeda, o Andromeda en llatí, és una de les quarantahuit constelacions enumerades per l'astrònom grecorromano del II Claudio Ptolomeo, sent en l'actualitat una de les ochenta y ocho constelacions modernes. Situada al nort del equador celest, du el nom d'Andrómeda, la filla de Cefeo i Casiopea, que va ser encadenada a una roca per a ser devorada pel mònstruo marí Ceto. És més visible en les nits d'autumne del hemisferi nort, de la mateixa manera que atres constelacions nomenades per personages del mit de Perseo. Donada la seua declinació septentrional, Andrómeda solament és visible al nort de la latitut 40° sur. Per als observadors més meridionals, està sempre per baix del horisó. És una de les constelacions més grans, en un àrea de setcents vintidós graus quadrats. Aixina, equival a més de mil quatrecentes voltes el tamany de la lluna plena; al 55% de l'àrea d'Hidra, la constelació més gran; i a més de dèu voltes l'àrea de Crux, la més chicoteta.

En l'astronomia chinenca, les estreles que componen Andrómeda formaven part de quatre constelacions diferents que tenien significats astrológicos i mitològics. També existix una constelació relacionada en Andrómeda en la mitologia hindú.

Característiques destacables

Constelació Andrómeda AlltheSky.com

La principal estrela de Andrómeda, Alpheratz (α Andromedae),[1] és una estrela binaria la component principal de la qual és una subgigante blanc-azulada de tipo espectral B8IV-VHgMn[2] químicament peculiar. És el membre més lluent del grup de les estreles de mercuri-manganeso, sent el seu contingut de mercuri fins a un milló de voltes major que en el Sol.[3] La distribució d'este element no és uniforme, estant concentrat en zones propenques a l'equador; estudis d'imàgens Doppler mostren que dites zones es desplacen llentament sobre la superfície estelar. Atres elements com gali i europi són també considerablement sobreabundantes.[3] Situada en el llímit entre les constelacions de Andrómeda i Pegàs, en ocasions Alpheratz va ser inclosa dins d'esta última constelació.

λ Andromedae en l'espectre visible

Li seguix en lluentor β Andromedae, cridada Mirach o Mirac, una jaganta roja de tipo M0III[4] el color del qual és visible a simple vista. Distant casi 200 anys llum de la Terra, té una temperatura efectiva de sol 3802 K i un radi 86 voltes més gran que el ràdio solar.[5] La tercera estrela en lluentor és γ Andromedae, cridada Almach[1] o Alamak. Objecte popular per als astrònoms aficionats, és una estrela múltiple la component de la qual més lluenta és una jaganta lluminosa de tipo K3IIb. La component secundària és una estrela binaria composta per dos estreles de la seqüència principal de tipo B8V i A0V que el seu periodo orbital és de 63,67 anys; a la seua volta, l'estrela B8V és una binaria espectroscópica.[6] λ Andromedae (Udkadua)[1] és igualment una binaria espectroscópica i una de les variables RS Canum Venaticorum més important: la seua lluentor varia 0,225 magnituts, alcançant un màxim de 3,70, en un periodo de 53,952 dies.[7] Una atra variable RS Canum Venaticorum, Shimu (ζ Andromedae),[1] és també una binaria espectroscópica en un periodo orbital de 17,77 dies. δ Andromedae és un sistema triple rodejada per un disc d'enrunes[8] la component principal del qual és una jaganta taronja de tipo K3III. 51 Andromedae (Nembus)[1] és també una jaganta de tipo K3III i 4316 K de temperatura en un radi 21,3 voltes més gran que el del Sol. Anteriorment enquadrada en la constelació de Perseo, també és coneguda com υ Persei.

ε Andromedae és una atra jaganta de tipo G7III un poc més calent (5082 K) que es caracterisa per la seua baixa metalicitat ([Fe/H] = -0,53).[9]

ι Andromedae, oficialment cridada Rasalnaqa,[1] és una estrela blanc-azulada de tipo espectral B8V 638 voltes més lluminosa que el Sol. κ Andromedae (Kaffalmusalsala)[1] és una estrela un poc més freda, de tipo A0V i 10 342 K de temperatura efectiva,[10] que està acompanyada per una distant nana marró.[11] ν Andromedae és una atra estrela blanc-azulada de tipo B5V en una lluminositat 1104 voltes superior a la del Sol; té una acompanyant propenca, una nana groga de tipo F8V, que ampra 4,2827 dies em completar una òrbita al voltant del centre de masses comuna. També π Andromedae és una binaria espectroscópica que consta de dos estreles de tipo B5V el periodo del qual orbital és de 143,5 dies.

Curva de llum de Z Andromedae que mostra un típic esclat en 1986 aixina com el periodo d'activitat anormalment llarc a partir de 2000

Entre les variables de la constelació cal destacar a Z Andromedae, prototip de les estreles simbiòtiques. Consistix en un sistema binari propenc que conté una nana blanca calenta i una jaganta roja; la jaganta roja pert matèria que sembla formar un disc entorn al remanente estelar. Cada 10 a 20 anys, el sistema experimenta un periodo repentí de gran activitat en la que la lluentor aumenta 3 magnituts.[12] RX Andromedae és una variable cataclísmica que, des del seu descobriment en 1905, ha experimentat casi tots els tipos de comportament observats en novas nanes.[13] VX Andromedae i AQ Andromedae són fredes estreles de carbono. La primera és una estrela de tipo J —mostra bandes isotòpiques de 13C molt forts en el seu espectre— en una temperatura de 2890 K i una relació C/O = 1,78;[14] la segona és una variable semirregular rodejada per una envoltura de pols.

En vàries estreles de Andrómeda s'han descobert planetes extrasolars. Titawin[1] (υ Andromedae) és una nana groga de tipo F8V en quatre planetes extrasolars; el sistema es completa en una nana roja la separació de la qual en la nana groga no és coneguda. 14 Andromedae —que rep el nom oficial de Veritate—[1] és una jaganta taronja K0III del disc gros[9] que té un planeta en una òrbita circular a una distància de 0,77 ua.[15]

Una atra estrela en un exoplaneta és Buna, nom que rep HD 16175; el planeta es mou en una òrbita notablement excèntrica (ε = 0,59) a una distància mija de 2,1 ua.[16][17]

L'estrela de Andrómeda més propenca a la Terra —a 10,6 anys llum de distància— és Ross 248, nana roja de tipo M6.0V. És una variable de tipo BY Draconis la lluentor de la qual fluctua 0,13 magnituts,[18] sent la primera estrela en a on unes chicotetes variacions de lluentor varen ser atribuïdes a taques en la seua fotosfera (1950).[19] 7,7 voltes menys massiva que el Sol, la seua lluminositat equival al 0,19 % de la de la nostra estrela.[20]


Un atre sistema pròxim a la Terra és Groombridge 34, compost per dos nanes roges i estreles fulgurants[21][22] el periodo del qual orbital és d'aproximadament 1065 anys.[23] En un contingut en metals equivalent al 45 % del que té el Sol,[24] s'han detectat dos planetes al voltant de la component principal.[25]

Galàxia de Andrómeda (M31), la major galàxia del nostre Grup Local.

No obstant, l'objecte astronòmic de major rellevància en la constelació és la galàxia de Andrómeda (M31), la més gran i lluenta de les galàxies del Grup Local. Distant 2,5 millons d'anys llum de nosatres, és fàcilment visible a simple vista baix un cel verdaderament obscur. En un diàmetro de 220 000 anys llum, conté un billó d'estreles, a lo manco el doble que la Via Làctea. S'estima que la massa de la galàxia de Andrómeda és d'1,5 × 1012 masses solars, mentres que la de la nostra galàxia s'estima en 8.5 × 1011 masses solars.

Vàries galàxies més dèbils, incloses M110 i M32, companyeres de M31,[26][27] aixina com NGC 891, més distant, es troben en l'àrea de Andrómeda. M110 és una galàxia elíptica nana satèlit de la galàxia de Andrómeda. M32 és el prototip d'un tipo de galàxies, les elíptiques compactes (ce), relativament rar. L'aparent proximitat de M32 en la galàxia de Andrómeda sugerix que el prominent anell de formació estelar d'esta última, aixina com la citada estructura elíptica compacta de M32, poden ser el resultat d'una colisió recent entre abdós; esta colisió va poder va tindre fa 800 millons d'anys.

Per la seua banda, NGC 891, distant 31 millons d'anys llum, és una galàxia espiral àmpliament estudiada en diverses llongituts d'ona; l'halo de gas calent al seu entorn té una metalicitat menor que el disc galàctic.[28]

En esta constelació s'enquadra el cúmul obert NGC 752, en una edat d'aproximadament 1600 millons d'anys i situat a uns 400 pársecs de distància. Conté un número relativament chicotet d'estreles,[29] entre ells la variable QX Andromedae.

També la nebulosa planetària NGC 7662 —coneguda en el sobrenom de nebulosa Bola de Neu Blava—, està situada en l'oest-suroest de la constelació.[30] Per últim, les Andromédidas, pluja d'estreles del més de novembre, tenen el seu radiant en Andrómeda.

Estreles principals

Alpheratz (α Andromedae), distant 97 anys llum
Representació artística de Saffar, un dels planetes que orbita entorn a Ípsilon Andromedae
Curva de llum de KZ Andromedae

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 «IAU Catalog of Star Names».
  2. ↑ Alpheratz (SIMBAD)
  3. ↑ 3,0 3,1 (1982).«Spectroscopic Analysis of Alpha-Andromedae».Astrophysics and Space Science.88(1)
    135-158.Consultat el 28 de febrer de 2024.
  4. ↑ Mirach (SIMBAD)
  5. ↑ “Long-period radial velocity variations of nine M ret giants. The detection of substellar companions around HD 6860 and HD 112300” (30 de octubre 2023). Astronomy and Astrophysics 678: A106. doi:10.1051/0004-6361/202243725. ISSN 0004-6361. Bibcode: 2023A&A...678A.106L.
  6. ↑ “A Preliminary Study of the Spectroscopic Binary Gamma Andromedae B” (1960). The Astrophysical Journal 131: 119. doi:10.1086/146813. Bibcode: 1960ApJ...131..119M.
  7. ↑ «Espots, plages, and flares on λ Andromedae and II Pegasi».Astronomy and Astrophysics.479(2)
    557–565.doi:10.1051/0004-6361:20077915.
  8. ↑ «Age Dependence of the Vega Phenomenon: Observations».The Astrophysical Journal.598(1)
    636–644.doi:10.1086/378800.
  9. ↑ 9,0 9,1 “Stellar parameters and chemical abundances of 223 evolved stars with and without planets” (2015). Astronomy and Astrophysics 574: A50. doi:10.1051/0004-6361/201424474. Bibcode: 2015A&A...574A..50J.
  10. ↑ “The Age of the Directly Imaged Planet Host Star κ Andromedae Determined from Interferometric Observations” . The Astrophysical Journal Letters 822 (1): 7. doi:10.3847/2041-8205/822/1/L3. Bibcode: 2016ApJ...822L...3J.
  11. ↑ “The Kappa Andromedae System: New Constraints on the Companion Mass, System Age & Further Multiplicity” (30 de octubre 2013). The Astrophysical Journal 779 (2): 153. doi:10.1088/0004-637X/779/2/153.
  12. ↑ Z Andromedae: The Prototype of the Symbiotic Class (AAVSO)
  13. ↑ RX Andromedae (AAVSO)
  14. ↑ “Proton ingestion in asymptotic giant branch stars as a possible explanation for J-type stars and AB2 grains” . Astronomy and Astrophysics 691: L7. doi:10.1051/0004-6361/202451013. Bibcode: 2024A&A...691L...7C.
  15. ↑ “Revisiting planetary systems in the Okayama Planet Search Program: A new long-period planet, RV astrometry joint analysis, and a multiplicity-metallicity trend around evolved stars” . Publications of the Astronomical Society of Japan 75 (6): 1030–1071. doi:10.1093/pasj/psad056. Bibcode: 2023PASJ...75.1030T.
  16. ↑ “Old, rich, and eccentric: two jovian planets orbiting evolved metal-rich stars” (2009). Publications of the Astronomical Society of the Pacific 121 (880): 613–620. doi:10.1086/599862. Bibcode: 2009PASP..121..613P.
  17. ↑ “The SOPHIE search for northern extrasolar planets. XI. Three new companions and an orbit update: Giant planets in the habitable zone” (2016). Astronomy and Astrophysics 591. doi:10.1051/0004-6361/201628331. Bibcode: 2016A&A...591A.146D.
  18. ↑ HH Andromedae (General Catalogue of Variable Stars)
  19. ↑ (1978).«Astrometric search for unseen stellar and sub-stellar companions to nearby stars and the possibility of their detection».Space Science Reviews.22
    153–189.doi:10.1007/BF00212072.
  20. ↑ “Bioverse: A Comprehensive Assessment of the Capabilities of Extremely Large Telescopes to Probe Earth-like O2 Levels in Nearby Transiting Habitable-zone Exoplanets” . The Astronomical Journal 165 (6): 267. doi:10.3847/1538-3881/acd1ec. ISSN 0004-6256. Bibcode: 2023AJ....165..267H.
  21. ↑ V* GX And -- Eruptive variable Star (SIMBAD)
  22. ↑ V* GQ And -- Eruptive variable Star (SIMBAD)
  23. ↑ “New Orbital Parameters of 850 Wide Visual Binary Stars and Their Statistical Properties” . Research in Astronomy and Astrophysics 25 (1): 015016. doi:10.1088/1674-4527/ad9dona3. ISSN 1674-4527. Bibcode: 2025RAA....25a5016I.
  24. ↑ “New Orbital Parameters of 850 Wide Visual Binary Stars and Their Statistical Properties” . Research in Astronomy and Astrophysics 25 (1): 015016. doi:10.1088/1674-4527/ad9dona3. ISSN 1674-4527. Bibcode: 2025RAA....25a5016I.
  25. ↑ “The CARMENES search for exoplanets around M dwarfs. First visual-channel radial-velocity measurements and orbital parameter updates of seven M-dwarf planetary systems” (2018). Astronomy and Astrophysics 609: A117. doi:10.1051/0004-6361/201731442. Bibcode: 2018A&A...609A.117T.
  26. ↑ Messier 110 (SEDS)
  27. ↑ Messier 32 (SEDS)
  28. ↑ (2023).«The stratification of ISM properties in the edge-on galaxy NGC 891 revealed by NIKA2».Astronomy and Astrophysics.679(A7)
    15 pp..Consultat el 29 de febrer de 2024.
  29. ↑ (2011).«Chemical abundance analysis of the open clusters Berkeley 32, NGC 752, Hyades, and Praesepe».Astronomy and Astrophysics.535(A30)
  30. ↑ «Caldwell 22». Hubble's Caldwell Catalog. Consultat el 25 de febrer de 2021.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Andrómeda_(constelació)&oldid=1448516»