Anar al contingut

Ni Andromedae

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Image de les estreles de la constelació de Andrómeda.
Ni Andromedae A/B
Constelació Andrómeda
Ascensió recta α 00h 49min 48,85s
Declinació δ +41° 04’ 44,1’’
Distància 680 ± 110 anys llum
Magnitut visual +4,53 (conjunta)
Magnitut absoluta -2,06 (conjunta)
Lluminositat 1700 / ? sols
Temperatura 15.000 / ? K
Massa 5,8 / 1,1 sols
Ràdio 6 / ? sols
Tipo espectral B5V / F8V
Velocitat radial -23,9 km/s

Ni Andromedae o Nu Andromedae (ν And / 35 Andromedae / HD 4727)[1][2] és una estrela en la constelació d'Andrómeda de magnitut aparent +4,53. Es troba a uns 680 anys llum del sistema solar.

Segons pareix, els astrònoms àraps tampoc varen reparar tant en este sol, possiblement per la seua escassa lluminositat aparent, i no li varen assignar un nom propi. Pero els astrònoms chinencs si es varen fixar en ella, i la varen cridar "Kui El seu qi" o "La Sèptima Estrela de les Cames". Pero en este punt no devem oblidar que l'estrela Nu d'Andrómeda, és solament una de les estreles que forma l'asterisme de nom propi chinenc "Kui El seu", el significat del qual és "Cames" en ser traduït a l'espanyol.

Ni Andromedae és una estrela binaria espectroscópica composta per una estrela blava de la seqüència principal de tipo espectral B5V i una blanc-groga de tipo F8. La component principal és l'estrela blava, en una temperatura superficial de 15.000 K, una lluminositat 1700 voltes major que la lluminositat solar, i una massa de 5,8 masses solars. La seua companyera, molt més tènue, és una estrela similar al Sol o a ι Horologii, en una massa aproximada d'1,1 masses solars.[3]

Les dos estreles del sistema estan molt pròximes, en un periodo orbital de sol 4,28 dies. Com caldria esperar, abdós estreles tenen rotació síncrona, és dir, cada una de les estreles mostra sempre la mateixa cara a l'atra. Tenint en conte les seues respectives masses, la separació entre abdós pot ser d'uns 20 ràdios solars, i ya que l'estrela principal té un radi 6 voltes major que el del Sol, la separació entre abdós és de sol tres voltes el radi de l'estrela blava. En una edat aproximada de 80 millons d'anys, esta última deu estar agotant la seua hidrogen intern, pròxima a convertir-se en una estrela jaganta. En expandir-se, es trobarà en la nana groga, produint-se transferència de massa entre les dos components, sense que es puga predir la posterior evolució del sistema.[3]

Referències