Anar al contingut

Z Andromedae

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Z Andromedae
Constelació Andrómeda
Ascensió recta α 23h 33min 39,95s
Declinació δ +48º 49’ 05,9’’
Distància 1420 anys llum
Magnitut visual +10,59
Magnitut absoluta +2,40
Lluminositat 18 sols
Tipo espectral M6.5
Velocitat radial +3 km/s

Z Andromedae (HD 221650 / HIP 116287 / SAO 53146) és una estrela variable en la constelació d'Andrómeda, prototip de les estreles simbiòtiques. De magnitut aparent mija +10,59, es troba a 1420 anys llum de distància de la Terra. Les especials característiques de l'espectre de Z Andromedae, similar al de GK Persei i RS Ophiuchi, aixina com la seua variabilitat, varen ser descobertes per Williamina Fleming en 1901.

Z Andromedae és una estrela simbiòtica, tipo de variables cataclísmicas que consistixen en una estrela binaria, en a on una estrela calenta ioniza una coberta de gas que procedix de l'estrela acompanyant, una jaganta roja freda. Dins d'este tipo d'estreles, existix un subtipo cridat estreles Z Andromedae, del com Z Andromedae és l'arquetip, ademés de ser-ho del conjunt d'estreles simbiòtiques.

Durant la major part del temps, Z Andromedae està inactiva i les úniques fluctuacions en la seua lluentor, de chicoteta amplitut, corresponen a la d'una variable semirregular de tipo espectral M6.5 en un periodo d'uns 700 dies. No obstant, cada 10 o 20 anys, Z Andromedae es torna molt activa, aumentant la seua lluentor unes 3 magnituts. Als esclats de major amplitut, els seguixen menors esclats d'amplitut decreixent fins que l'estrela recupera la calma. Durant els esclats l'estrela es fa més blava i l'espectre està dominat per la component calenta, de tipo espectral B.

La màxima lluentor registrada va tindre lloc en l'esclat de 1939, quan l'estrela va alcançar magnitut +7,9. Paràmetros bàsics del sistema, com la massa de les components i l'inclinament de l'òrbita són desconeguts, lo que impedix el desenroll de models teòrics sobre el sistema.

Referències