Disc gros
El disc gros és un dels components estructurals d'aproximadament 2/3 de totes les galàxies de disc, inclosa la Via Làctea. Es va descobrir per primera volta en galàxies externes vistes de vora,[1] i poc despuix, es va propondre com una estructura galàctica distinta en la Via Làctea, diferent del disc prim i el halo en un artícul de 1983 de Gilmore i Reid.[2] Se supon que es troba entre 1 i 5 kilopársecs (3,3 i 16,3 quilo-anys llum) per damunt del pla galàctic i, en la Núvol Interestelar Local, està composta casi exclusivament per estreles velles.
En la Via Làctea, el disc gros té una altura d'escala d'al voltant de 0.6 a 1.1 kilopársecs en l'eix perpendicular al disc, que és 3-4 voltes més gran que el disc prim, i una llongitut d'escala d'al voltant d'entre 1.9 i 2.3 kilopársecs en l'eix horisontal, en la direcció del radi.[3] També es diu que la seua química estelar i la seua cinemàtica estelar (composició i moviment de les seues estreles) ho distinguixen del disc prim.[4] En comparació a les estreles de disc prim, les estreles de disc gros solen tindre nivells significativament més baixos de metals, és dir, una abundància d'elements distints del hidrogen i el heli.[5]
El disc gros és una font d'evidència cinemàtica i química primerenca de la composició d'una galàxia i, per lo tant, es considera un component molt significatiu per a comprendre la formació de galàxies.
En la disponibilitat d'observacions a majors distàncies del Sol, més recentment s'ha fet evident que el disc gros de la Via Làctea no té la mateixa composició química i d'edat en tots els radis galàctics. Es va trobar, en canvi, que és pobre en metals dins del radi solar, pero es torna més ric en metals fòra d'ell.[6] Ademés, observacions recents han revelat que l'edat estelar promig de les estreles de disc gros disminuïx ràpidament a mida que un es mou del disc intern a l'extern.[7]
Orige
[editar | editar còdic]S'ha demostrat que existix una diversitat d'escenaris de formació de discs grossos,[8] en general, s'han propost varis escenaris per a la formació d'esta estructura, entre ells:
- Els discs grossos es formen a partir del calfament del disc prim.[9][10]
- És el resultat d'un event de fusió entre la Via Làctea i una galàxia nana massiva.[11]
- Les estreles més energètiques migran cap a fòra des de la galàxia interior per a formar un disc gros en ràdios majors.[12][13]
- El disc es forma gros a un alt corriment al roig i el disc prim es forma més vesprada.[14][15]
- Eixamplada del disc combinat en formació de disc d'adins cap a fòra.[16][17]
- Dispersió per cúmuls massius: les estreles naixcudes en cúmuls massius de gas tendixen a dispersar-se en un disc gros i a enriquir-se en elements alfa, mentres que les que es formen a partir d'estos cúmuls formen un disc prim i són pobres en elements alfa.[15][18][19]
Disputa
[editar | editar còdic]Encara que el disc gros es menciona com una autèntica estructura galàctica en numerosos estudis científics i inclús es pensa que en general és un component comú de les galàxies de disc,[20] la seua naturalea encara està en disputa.
La visió del disc gros com un únic component separat ha segut qüestionada per una série d'artículs que descriuen el disc galàctic en un espectre continu de components en diferents gruixa.[21][22]
Vore també
[editar | editar còdic]- Parts d'una galàxia
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ The Astrophysical Journal.234
- 829–836.ISSN 0004-637X.doi:10.1086/157563.
- ↑
(1983).Monthly Notices of the Royal Astronomical Society.202(4)
- 1025.doi:10.1093/mnras/202.4.1025.
- ↑
(2025).Universe.11(4)
- 132.doi:10.3390/universe11040132.
- ↑
(2011).Astronomy & Astrophysics.535
- A107.doi:10.1051/0004-6361/201117373.
- ↑ Freeman, K. C. (2010). «The HERMES Project: Reconstructing Galaxy Formation», Block (ed.). Galaxies and their Masks, Springer, p. 319. doi:10.1007/978-1-4419-7317-7_27. ISBN 978-1-4419-7316-0.
- ↑ The Astrophysical Journal Letters.735(2)
- L46.ISSN 0004-637X.doi:10.1088/2041-8205/735/2/L46.
- ↑ The Astrophysical Journal.831(2)
- 139.ISSN 0004-637X.doi:10.3847/0004-637X/831/2/139.
- ↑
(2016).Monthly Notices of the Royal Astronomical Society: Letters.460(1)
- 89–93.doi:10.1093/mnrasl/slw083.
- ↑ Monthly Notices of the Royal Astronomical Society.391(4)
- 1806–1827.ISSN 0035-8711.doi:10.1111/j.1365-2966.2008.13979.x.
- ↑
(2012).Astronomische Nachrichten.333(5–6)
- 523–529.doi:10.1002/asna.201211698.
- ↑
(2009).Proceedings of the IAU Symposium.265
- 300–303.doi:10.1017/S1743921310000773.
- ↑
(2009).Monthly Notices of the Royal Astronomical Society.396(1)
- 203–222.doi:10.1111/j.1365-2966.2009.14750.x.
- ↑
(2011).The Astrophysical Journal.737(1)
- 8.doi:10.1088/0004-637X/737/1/8.
- ↑ (2004).The Astrophysical Journal.612(2)
- 894–899.doi:10.1086/422709.
- ↑ 15,0 15,1 The Astrophysical Journal Letters.707(1)
- L1–L5.ISSN 0004-637X.doi:10.1088/0004-637X/707/1/L1.
- ↑ The Astrophysical Journal.804(1)
- L9.ISSN 2041-8213.doi:10.1088/2041-8205/804/1/L9.
- ↑ Fohlmeister. «The riddle of galactic thin–thick disk solved». Phys.org. Consultat el 24 May 2015.
- ↑ Monthly Notices of the Royal Astronomical Society.484(3)
- 3476–3490.ISSN 0004-637X.doi:10.1093/mnras/stz104.
- ↑ Monthly Notices of the Royal Astronomical Society.492(4)
- 4716–4726.ISSN 0004-637X.doi:10.1093/mnras/staa065.
- ↑ (2012).The Astronomical Journal.131(1)
- 226–249.doi:10.1086/497970.
- ↑ The Astrophysical Journal.753(2)
- 148.ISSN 0004-637X.doi:10.1088/0004-637X/753/2/148.
- ↑
(2012).The Astrophysical Journal.751(2)
- 131.doi:10.1088/0004-637X/751/2/131.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Disco grueso» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.