Bulbo galàctic
En astronomia, es diu bulbo galàctic al grup central d'estrelas que es troba en la majoria de les galàxies espirals. La seua distribució espacial és més o menys elipsoidal en contraposició a la distribució plana del disc, i encara que en un principi s'havia pensat que tots eren estructures velles que recorden a una galàxia elíptica, hui es creu que els bulbos galàctics tenen vàries poblacions estelars en diferents edats.
Bulbos clàssics
[editar | editar còdic]
Estan composts normalment per estreles de Població II, chicotetes, roges i velles. Açò es deu a que totes les estreles varen nàixer juntes en la galàxia, fa varis mils de millons d'anys i solament les estreles chicotetes i rojoses poden viure tant temps (vore Evolució estelar). Existix molt poca cantitat de gas i pols en ells en contraposició al disc galàctic. Açò explica la relativament baixa cantitat d'estreles jóvens i blaves que hi ha en el bulbo ya que estes es formen a partir d'este gas, i ademés les òrbites de les estreles que ho componen són aleatòries comparades en les del disc galàctic. Dos excelents eixemples d'estos tipos de bulbo són els existents en les galàxies M31 i M81.
Es creu que l'orige d'estos bulbos té lloc en les colisions i fusions entre galàxies ocorregudes en els moments inicials de l'història d'estes. Dites colisions comprimixen el gas i provoquen que gran part d'ell es gaste en formar noves estreles ademés de destruir les estructures de les galàxies que varen colisionar, formant tals estructures. El restant de les estreles i el gas que no han participat en la colisió acaben al voltant del bulbo formant el disc galàctic al voltant d'est.
Pseudobulbos
[editar | editar còdic]
Estos bulbos tenen propietats més paregudes a les de les galàxies espirals. Les seues estreles orbitan com les del disc i ademés no solament hi ha pols en ells —que forma a voltes una estructura espiral (miniespirales)—, sino també estreles jóvens i formació estelar, tot la qual cosa és rar de trobar en un bulbo clàssic. A voltes, de fet, hi ha anells nuclears en els que existix abundant formació estelar. Eixemples respectius d'açò (pseudobulbo i anell nuclear) es troben —entre atres— en les galàxies M63 i NGC 4314.
Es creu que l'orige d'estes estructures són les barres presents en numeroses galàxies espirals, que transporten en gas al centre galàctic, on es comprimix i provoca, ademés d'eixes estructures, formació estelar, a sovint en tals anells a on, encara que la taxa de formació estelar semble modesta comparada en la que té lloc en les regions exteriors de les galàxies que les alberguen en realitat és molt elevada per l'en comparació àrea molt chicoteta en la que tenen lloc, rivalizando en alguns casos en les densitat trobades en algunes galàxies en brot estelar. Si la transferència de gas a la regió central de la galàxia es manté durant molt temps, és possible formar d'esta manera un pseudobulbo de gran tamany.[1]
Es creu que nostra galàxia té este tipo de bulbo.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ J. Kormendy, J. Kennicutt(2004).42
- 603-683.
Vore també
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bulbo galáctico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.