Anar al contingut

NGC 891

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
NGC 891

NGC 891 és una galàxia espiral situada a 9,8 megaparsecs (al voltant de 32 millons d'anys llum) de la Via Làctea[1] en la constelació d'Andrómeda, i notable per ser junt en NGC 4565 i NGC 5907 un dels millors eixemples de galàxia espiral vista de vora que es poden vore en telescopis d'aficionat.

És també considerada una de les galàxies més paregudes a la nostra (alguns autors, de fet, han cridat l'atenció sobre la gran semblança que presenta la Via Làctea vista des del Hemisferi Sur en ella[2][3]), en —entre atres paràmetros— una lluminositat i tamany similars, pensant-se també, per la peculiar dinàmica del hidrogen molecular en les seues regions centrals, que pot ser en realitat una galàxia espiral barrada, en una barra central de 3 kiloparsecs de radi,[4] de nou de la mateixa manera que la Via Làctea; no obstant, sembla estar formant estreles a major ritme que la nostra galàxia,[5] i és també molt manco rica en cúmuls globulars, en una població d'ells estimada en al voltant de 70 (la mitat que nostra galàxia).[6]

Una atra peculiaritat que també mostra són estructures filamentarias de pols interestelar a bona distància del disc galàctic, que han segut atribuïdes a material expulsat per explosions de supernova,[7] aixina com una corrent d'estreles que l'envol i que aplega fins a una distància de 50 kiloparsecs, la qual s'interpreta com els restants d'una galàxia nana en procés de disrupción i absorció per NGC 891.[8]

NGC 891, finalment, forma part d'un grup de galàxies chicotet —a voltes conegut com el grup NGC 1023—, que inclou entre atres a la galàxia lenticular NGC 1023 i a la galàxia espiral NGC 925.

Curiositats

[editar | editar còdic]

Plantilla:Curiositats Hi ha prou galàxies que són molt ben visibles des de la nostra, pero que des de NGC 891 són invisibles, o casi invisibles, en l'òptic pel desfavorable inclinament d'esta que provocaria que estigueren molt propenques al pla galaćtico, en plena zona buida d'eixa galàxia (a on la pols interestelar les enfosquiria fins a fer-les indetectables en llum visible). Eixemples d'elles són la Via Làctea —que es voria més o menys com es veu des d'Andrómeda—, esta última —que es voria tan de vora com nosatres veem a NGC 89—, i sobretot el Cúmul de Virgo, del com moltes galàxies serien molt difícils d'estudiar.[9]

Referències

[editar | editar còdic]