Denominació de Flamsteed
La denominació de Flamsteed és un sistema utilisat per a designar a les distintes estreles del firmament. Similar a la denominació de Bayer, es distinguix d'esta per utilisar números en lloc de lletres gregues. A cada estrela se li assigna un número seguit del genitiu llatí de la constelació en la qual es troba. La denominació de Flamsteed va contindre 2554 estreles.
Estructura i desenroll
editarAl principi els números varen ser adjudicats per ascensió recta creixent dins de cada constelació, pero per la precesió dels equinoccios actualment existixen certes irregularitats. Este método per a designar estreles va aparéixer per volta primera en una versió preliminar de la Història Coelestis Britannica de John Flamsteed, publicada per Edmond Halley i Isaac Newton en 1712 sense l'aprovació del propi Flamsteed. La versió final del catàlec de Flamsteed, publicat en 1725 despuix de la seua mort, va ometre qualsevol denominació per números, i en el seu lloc amprava una identificació descriptiva.
La denominació de Flamsteed va guanyar popularitat a lo llarc de el XVIII, i s'usa de forma general quan no existix denominació de Bayer. No obstant, quan per a una estrela existix denominació de Bayer esta s'usa de forma casi exclusiva; aixina, per a l'estrela Delta Serpentis (δ Serpentis), est serà el nom habitualment utilisat i no 13 Serpentis.
Entre les principals estreles habitualment conegudes pel seu número de Flamsteed destaquen 51 Pegasi (en a on es va descobrir el primer planeta extrasolar), 61 Cygni (primera estrela —excloent el Sol— la distància del qual a la Terra va ser medida), 47 Ursae Majoris (nana groga en un sistema planetari) i 18 Scorpii (bessó solar de característiques casi idèntiques al Sol).
Hi ha eixemples d'estreles que tenen denominacions de Flamsteed en una constelació distinta a la que es troben actualment —com els hi ha per a denominacions de Bayer—, pels compromisos que varen tindre que fer-se quan es varen constituir els llímits moderns de les constelacions. Com a eixemple es pot senyalar a 10 Ursae Majoris, situada hui en la constelació de Gat cerval. També cal senyalar que el catàlec de Flamsteed solament va cobrir les estreles visibles des de Gran Bretanya, i per tant les estreles de les constelacions situades molt al sur no tenen números de Flamsteed. Dos excepcions són el cúmul globular 47 Tucanae i l'estrela propenca 82 Eridani, aparegudes en un important catàlec del hemisferi sur denominat Uranometria Argentina de Benjamin Apthorp Gould.
Algunes entrades en el catàlec de Flamsteed són errònees. Per eixemple, Flamsteed va observar Urà en 1690, pero al no reconéixer-ho com planeta, figura en el seu catàlec com "34 Tauri".
Versió pòstuma
editar
La primera versió del catàlec va ser publicada sense l'autorisació de Flamsteed, en 1712. Eixa versió amprava l'ascensió recta per a identificar unívocament cada estrela, en els problemes ya senyalats. En la seua versió pòstuma, Flamsteed amprava un sistema descriptivo per a identificar cada estrela, indicant el seu lloc en la figura imaginària de la constelació. Per eixemple: "la que està entre els ulls de l'Orsoa Major" o "En mig del budell".[1] El catàlec pòstum, publicat en 1725, incloïa equivalència en la denominació de Bayer.
Vore també
editarReferències
editar
- Este artícul conté una traducció derivada de «Denominación de Flamsteed» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.