Monoceros
Monoceros o l'Unicorn és una constelació en el cel nocturn hivernal del hemisferi nort, rodejada per Orión a l'oest, Géminis al nort, el Ca Major al sur i Hydra cap a l'est. Atres constelacions limítrofes són el Ca Menor, Lepus i Puppis. El seu nom significa «una banya», en grec monoceros (Μονόκερως) i en llatí unicornus, i fa referència a la béstia mitològica del unicorn.
Característiques destacables
L'estrela més lluenta de la constelació és α Monocerotis, una jaganta groc-anaranjada de tipo espectral G9.5III dèu voltes més gran que el Sol situada a 144 anys llum.[1] β Monocerotis constituïx una estrela múltiple que pot ser resolta en un chicotet telescopi. William Herschel va descobrir la seua multiplicitat en 1781 i la va descriure com «una de les més belles visions en el cel».[2] Està integrada per tres estreles blanc-blavenques casi idèntiques, sent la lluentor conjunta del sistema (+3,74) superior al de α Monocerotis.
Distant uns 1000 anys llum, ζ Monocerotis és una supergigante groga de tipo espectral G2Ib (a on la «b» indica que dins d'esta classe és de les menys lluminoses) en una massa aproximada de 6,6 masses solars. També supergigante —encara que de tipo A0I—[3] és 13 Monocerotis, que la seua lluminositat és 17 000 voltes superior a la del Sol.[4] ε Monocerotis és una estrela múltiple la component principal de la qual és una subgigante blanca de tipo A5IV en una lluminositat 25 voltes major que la del Sol.
La constelació conté vàries variables de gran interés. Aixina, S Monocerotis (15 Monocerotis) és un sistema binari massiu compost per dos estreles molt calentes —de tipo espectral integrat O7V— en un periodo de 108 anys en una òrbita molt excèntrica (ε = 0,77).[5] En este sentit, la cridada Estrela de Plaskett (HD 47129) és un dels sistemes binaris més massius que es coneixen: cada una de les components pot alcançar una massa de més de 50 masses solars.[6]
R Monocerotis és també una massiva pero molt jove estrela T Tauri que es troba situada en l'extrem de la nebulosa mixta d'emissió i reflexió NGC 2261, coneguda també com a «nebulosa variable de Hubble». Aixina mateix, V700 Monocerotis (MWC 147) és una jove estrela Herbig Be que encara no ha entrat en la seqüència principal i està en fase d'acreció. Per la seua banda, V838 Monocerotis és una supergigante roja que en 2002 va sofrir un important esclat l'orige del qual no és ben conegut.[7]
Monoceros conta en vàries estreles en planetes extrasolars: HD 52265 —cridada Citalá—[8] és un anàlec solar de tipo G0V en un planeta de massa igual o major a la de Júpiter, mentres que HD 46375 és una binaria, al voltant de la component principal de la qual es mou un planeta que completa la seua òrbita cada 72,6 hores.[9] HD 45652 —oficialment cridada Lusitania—[8] és una atra estrela de la seqüència principal rica en metals el planeta dels quals, en una massa igual o major al 43 % de la de Júpiter, rep el nom de Viriato.[10]
L'estrela de la constelació que es troba més prop de la Terra és Ross 614 (V577 Monocerotis), nana roja de tipo espectral M4.5V a 13,3 anys llum; en una temperatura de 3220 K, la seua massa equival al 24 % de la massa solar.[11]
Està acompanyada per una atra nana roja la massa de la qual a penes està per damunt del llímit que separa les nanes roges de les nanes marrons.[12] Alguna cosa més alluntada es localisa l'Estrela de Scholz, un sistema binari format per una nana roja de molt baixa massa (de tipo M9.5) i una nana marró de tipo T5; abdós objectes estan separats entre sí unes 0,8 ua i completen una òrbita al voltant del centre de massas comuna cada 40 anys aproximadament.[13]
Prop del llímit en Ca Major es localisa el cúmul obert M50, descobert en 1772 per Charles Messier, encara que provablement va ser observat en anterioritat per l'astrònom italià Giovanni Cassini;[14] està situat a 2900 anys llum de la Terra i té una edat aproximada de 140 millons d'anys. NGC 2232 és un atre lluent cúmul obert centrat en l'estrela de tipo B2V 10 Monocerotis.[15] Es troba en el cinturó de Gould a una distància de 1060 anys llum.
La nebulosa Roseta — és un gran complex H II aproximadament esferoidal, compost per vàries regions catalogades com NGC 2237, 2238, 2239 i 2246, i excitat pel cúmul obert central NGC 2244. El cúmul obert NGC 2244 (Caldwell 50) està estretament associat en esta nebulosa, havent-se format a partir del gas circumdant fa solament uns pocs millons d'anys.[16] Les seues dos estreles principals són de tipo espectral O.
La denominació NGC 2264 comprén dos objectes diferents: el cúmul obert conegut com cúmul Arbre Nadalenc i la nebulosa del Con. El primer té una edat de sol 5,6 millons d'anys; la nebulosa té una llongitut de sèt anys llum i es troba a una distància de 2500 anys llum.[17]
NGC 2232 és un cúmul obert relativament lluent. Distant 1075 anys llum, té una edat aproximada de 50 millons d'anys i un contingut metàlic doble que el solar ([Fe/H] = 0,32). Molt més alluntat, a 12 700 anys llum, NGC 2506 és també un atre cúmul obert que va ser descobert per William Herschel en 1791.
Igualment enquadrada en Monoceros, NGC 2346 és una nebulosa planetària informalment coneguda com a nebulosa Palometa. En el seu centre té una estrela binaria el periodo de la qual orbital és de 16,00 ± 0,03 dies.
Aixina mateix, la nebulosa Rectàngul Rojo és una protonebulosa planetària aixina cridada per la seua forma característica i el seu aparent color des de la Terra. Descoberta en 1973, en el seu centre se situa l'estrela HD 44179, també binaria. Es troba aproximadament a 2300 anys llum de nosatres.[18]
La nebulosa de Monoceros, cridada també bucle de Monoceros,[19] és un antic restant de supernova en una edat compresa entre 30 000[20] i 100 000 anys.[21] Té el diàmetro angular més gran (220 minuts d'arc) entre tots els restants de supernova de nostra galàxia.
Estreles principals
- α Monocerotis (Lluïda / Ctesias), de magnitut visual 3,93, una estrela jaganta groc-taronja a 144 anys llum.
- β Monocerotis (Cerastes), impressionant sistema estelar triple format per tres estreles blanc-blavenques de magnituts 4,7, 5,2 i 6,1, visibles en l'ajuda d'un chicotet telescopi.
- γ Monocerotis (Tempestris), de magnitut 3,98, també jaganta taronja, pero molt més alluntada que α Monocerotis.
- δ Monocerotis (Kardegán), estrela blanca de la seqüència principal de magnitut 4,15.
- ε Monocerotis, estrela doble les components de la qual, de magnitut 4,41 i 6,60, estan separades 12,1 segons d'arc.
- ζ Monocerotis, supergigante groga de magnitut 4,37.
- 3 Monocerotis, estrela binaria la component principal de la qual és una jaganta blava de magnitut 4,98.
- 13 Monocerotis, distant supergigante blanca 10 800 voltes més lluminosa que el Sol.
- 19 Monocerotis, variable Beta Cephei de magnitut 4,99, també cridada V637 Monocerotis.
- 20 Monocerotis, jaganta taronja de magnitut 4,92.
- 25 Monocerotis, jagant blanc-groga de magnitut 5,14.
- 27 Monocerotis, jaganta taronja de magnitut 4,94.
- 28 Monocerotis (V645 Monocerotis), jaganta taronja de magnitut 4,69; és una variable FK Comae Berenices.
- R Monocerotis, estrela variable immersa en un núvol de matèria, situada en l'extrem sur de la nebulosa NGC 2261.
- S Monocerotis (15 Monocerotis), distant estrela blava que forma part de NGC 2264.
- T Monocerotis, variable cefeida la magnitut de la qual varia entre 5,58 i 6,62 en un cicle de 27 dies.
- O Monocerotis, variable RV Tauri la lluentor de la qual varia entre magnitut 6,1 i 8,8.
- W Monocerotis, estrela de carbono de magnitut mija 9,95; és una variable irregular.
- RV Monocerotis, variable semirregular, també estrela de carbono.
- DD Monocerotis, binaria eclipsante de magnitut 11,1.
- V700 Monocerotis (MWC 147), jove estrela Herbig Ae/Be de 500 000 anys d'edat.
- V715 Monocerotis, jagant lluminosa blava de magnitut 6,15.
- V789 Monocerotis, estrela binaria composta per dos nanes taronges en intensa activitat cromosférica.
- V838 Monocerotis, estrela que va sofrir un gran esclat en 2002; està situada a uns 20 000 anys llum de distància.
- Estrela de Plaskett (HR 2422), un dels sistemes binaris més massius que es coneixen.
- HD 45652 (Lusitania), estrela de magnitut 8,13 que alberga un sistema planetari.
- HD 46375, estrela subgigante taronja en un planeta extrasolar de tipo «júpiter calent».
- HD 50064, estrela hipergigante blava poc estudiada.
- HD 52265 (Citalá), nana groga anàloga al Sol al voltant de la qual s'ha descobert un jagant gaseós.
- Ross 614 (V577 Monocerotis), nana roja també en les rodalies del sistema solar; està acompanyada per una atra nana roja de molt baixa massa.
- Gliese 250, estrela binaria a 28,4 anys llum, composta per una nana taronja i una nana roja.
- Estrela de Scholz (WISE J072003.20-084651.2), sistema binari format per una nana roja molt tènue i una nana marró.
Referències
- ↑ Alfa Monocerotis (Hipparcos Catalogue. The New Reduction)
- ↑ Monoceros. The Internet Encyclopedia of Science
- ↑ 13 Mon -- Star (SIMBAD)
- ↑ McDonald, I.. “Fonamental Parameters and Infrared Excesses of Hipparcos Stars”. Monthly Notices of the Royal Astronomical Society 427 (1): 343–57. Bibcode: = 10.1111/j.1365-2966.2012.21873.x 2012MNRAS.427..343Mdoi = 10.1111/j.1365-2966.2012.21873.x.
- ↑ “Gaia DR2 distances to Collinder 419 and NGC 2264 and new astrometric orbits for HD 193 322 Aa,Ab and 15 Mon Aa,Ab” (2019). Astronomy and Astrophysics 630: A119. doi:. Bibcode: 2019A&A...630A.119M.
- ↑ «High-resolution optical spectroscopy of Plaskett's star».Astronomy and Astrophysics.489(2)
- 713–723.doi:10.1051/0004-6361:200810003.
- ↑ «The Enigmatic V838 Mon As An Illustration of the Current Capabilities of Amateur-Professional Collaboration Within the AAVSO». AAVSO. Consultat el 4 d'abril de 2021.
- ↑ 8,0 8,1 Approved names (IAU)
- ↑ «Sub-Saturn Planetary Candidates of HD 16141 and HD 46375».The Astrophysical Journal Letters.536(1)
- L43–L46.doi:10.1086/312723.
- ↑ Naming of Exoplanets (IAU)
- ↑ Sebastian, D.. “SPECULOOS: Ultracool dwarf transit survey: Target list and strategy”. Astronomy and Astrophysics 645: A100. doi:. ISSN 0004-6361. Bibcode: 2021A&A...645A.100S.
- ↑ “3D Selection of 167 Substellar Companions to Nearby Stars” . The Astrophysical Journal Supplement Séries 262 (21). doi:. Bibcode: 2022ApJS..262...21F.
- ↑ “Ràdio Emission and Orbital Motion from the Close-encounter Star–Brown Dwarf Binary WISE J072003.20–084651.2” (2015). The Astronomical Journal 150 (6). doi:. Bibcode: 2015AJ....150..180B.
- ↑ Messier 50 (SEDS.org)
- ↑ 10 Mon -- Variable Star of beta Cep type (SIMBAD)
- ↑ «NGC 2244: A Star Cluster in the Rosette Nebula». Astronomy Picture of the Day (NASA). Consultat el 4 d'abril de 2021.
- ↑ «Cone Nebula (NGC 2264): Star-Forming Pillar of Gas and Dust». Hubblesite. Consultat el 4 d'abril de 2021.
- ↑ «Hubble Frames a Unique Ret Rectangle». Hubble (NASA). Consultat el 4 d'abril de 2021.
- ↑ NAME MONOCEROS NEB -- SuperNova Remnant (SIMBAD)
- ↑ (2016).«Fermi/LAT Study of Gamma-Ray Emission in the Direction of the Monoceros Loop Supernova Remnant».The Astrophysical Journal.831(1)
- 8 pp..Consultat el 2 d'octubre de 2021.
- ↑ (2020).«A Systematic Study of the Dust of Galactic Supernova Remnants. I. The Distance and the Extinction».The Astrophysical Journal.891(137)
- 30 pp..Consultat el 26 de setembre de 2021.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Monoceros» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.