Anar al contingut

Zeta Monocerotis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Zeta Monocerotis
Constelació Monoceros
Ascensió recta α 08h 08min 35,65s
Declinació δ -02º 59’ 01,6’’
Distància 1060 ± 65 anys llum
Magnitut visual +4,37
Magnitut absoluta -4,41
Lluminositat 2535 sols
Temperatura 5210 ± 100 K
Massa 6,6 sols
Ràdio 62 sols
Tipo espectral G2Ib
Velocitat radial +29,6 km/s

Zeta Monocerotis (ζ Mon / 29 Monocerotis / HD 67594)[1] és una estrela en la constelació de Monoceros, l'unicorn. En magnitut aparent +4,37, és la quarta estrela més lluenta en la constelació, despuix de α Monocerotis, γ Monocerotis i δ Monocerotis.

Situada a poc més de 1000 anys llum del sistema solar, Zeta Monocerotis és una supergigante groga de tipo espectral G2Ib (a on la «b» indica que dins d'esta classe és de les menys lluminoses). Pese a això, el seu lluminositat és 2535 voltes major que la del Sol, sent el seu temperatura superficial de 5210 ± 100 K. No és una estrela variable; dins del diagrama de Hertzsprung-Russell està situada en l'extrem fret de la denominada «banda d'inestabilitat», zona a on es troben les cefeidas.[2] El seu diàmetro és aproximadament 62 voltes més gran que el diàmetro solar[2] i gira sobre sí mateixa en una velocitat de rotació proyectada de 6,7 km/s —un atre estudi senyala una sifra alguna cosa superior de 7,2 km/s—. En conseqüència, la seua periodo de rotació pot tindre una duració de fins a 1,25 anys. La seua massa és de 6,6 ± 0,4 masses solars i té una edat aproximada de 52 millons d'anys, quan va començar la seua vida com una calenta estrela de la seqüència principal de tipo B2-B3.

Visualment es poden observar tres estreles respectivament a 33, 66 i 40 segons d'arc de Zeta Monocerotis. La primera és una companyera òptica sense relació física en Zeta Monocerotis[3] i provablement les atres dos tampoc estiguen físicament lligades a ella.[2]

Referències