Circinus
Circinus o el Compàs és una chicoteta i dèbil constelació dels cels meridionals delimitada per primera volta en 1756 per l'astrònom francés Nicolas-Louis de Lacaille.
El Compàs està rodejat per les constelacions del Centauro, la Mosca, l'Au del Paraís, el Triàngul Austral, l'Esquadra i el Llop. Les estreles Alfa i Beta Centauri està prop del llímit entre el Compàs i el Centauro. Els llímits oficials de la constelació varen ser establits en 1930 per Eugène Delporte i comprenen un polígon de catorze costats. En el sistema de coordenades celests, les ascensions rectes que llimiten la constelació cauen entre les 13 h 38,4 m i les 15 h i 30,2 m, mentres que les declinació que establixen el llímit són −55,43° i −70,62°. Per este motiu, la constelació solament és visible al sur dels 30° N de latitut.[1] L'abreviatura de tres lletres adoptada per l'Unió Astrónica Internación (UAI) en 1922 és «Cir».[2]
Història
[editar | editar còdic]En 1756 Lacaille va introduir la constelació de Circinus en el nom francés de Li Compas (el Compàs) en una carta del hemisferi celest austral.[3] En esta carta, Lacaille representa les constelacions de Norma, Circinus i Triangulum Australe com una esquadra i una regla, un compàs i un nivell topogràfic respectivament en un conjunt d'instruments de delineante.[4] La constelació va rebre el seu actual nom llatí en 1763 quan Lacaille va publicar una actualisació del mapa celest en els noms llatins de les constelacions que havia introduït.[3]
Característiques destacables
[editar | editar còdic]
La estrela més lluenta de la constelació, α Circini —denominada formalment Xami—,[5] és una estrela blanca de la seqüència principal de tipo espectral A7VpSrCrEu,[6] lo que indica que és una estrela peculiar en nivells alts d'estronci, cromo i europi. Llaugerament variable, és una estrela Ap d'oscilacions ràpides, la més lluenta d'esta classe.[7]
β Circini és també una estrela blanca, pero de tipo A3V, en una temperatura efectiva de 8676 K; associada a ella s'ha descobert una distant nana marró, separada 6656 ua, de tipo espectral L1.[8]
Aixina mateix, γ Circini és una binaria àmplia composta per una subgigante de tipo B5IV en una massa sis voltes major que la del Sol,[9] i una nana groga de tipo F8V; el periodo orbital d'este sistema és de 258 anys.[10]
δ Circini és un complex sistema estelar les components del qual són totes estreles calentes i massives. En primera instància hi ha una binaria espectrocópica, en un periodo orbital de 3,90 dies, la component principal dels quals és una subgigante blava de tipo O8IV en una temperatura de 33 750 K i una massa 23,4 voltes major que la massa solar. Al voltant d'esta binaria orbita cada 1603 anys una tercera component de tipo B0.5V en una massa de 16,4 masses solars.[11][12]
HD 135591 —dècima estrela més lluenta de Circinus— és igualment una estrela de tipo O8IV en una massa 25,9 voltes major que la de Sol[9] i una lluminositat 301 000 voltes superior a la lluminositat solar.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
Entre les variables de Circinus es troba AX Circini, una cefeida visible a simple vista la lluentor de la qual varia entre magnitut +5,64 i +6,09 a lo llarc d'un cicle de 5,2734 dies.[13]
Per la seua banda, AT Circini és una binaria eclipsante semidesprendida de tipo espectral conjunt A5V-IV: té un periodo orbital de 3,2575 dies i la seua lluentor disminuïx 0,10 magnituts durant el eclipse principal.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
BX Circini és una estrela extrema de heli en una temperatura mija de 23 390 K i una massa igual al 47 % de la massa solar; es pensa que pot haver-se format a partir de la fusió de dos nanes blanques.[14]
WR 65 és una distant estrela de Wolf-Rayet de tipo WC9 (sembla estar situada a 10 000 anys llum de la Terra)[15] en una temperatura de 40 000 K i una massa 26 voltes major que la del Sol.[16]
Una atra estrela pareguda és WR 64, més calenta que WR 65 —la seua temperatura és de 71 000 K— pero menys massiva.[16]
Dos estreles similars al Sol tenen sistemes planetaris. HD 134060 és una estrela de tipo G0V que posseïx dos chicotets planetes que orbitan a 0,04 i 2,23 ua d'ella.[17]
HD 129445 és una atra nana groga de tipo G6V en un planeta més massiu que Júpiter.[18]
En l'any 185 observadors chinencs varen registrar una supernova en esta constelació, SN 185; ya en el sigle XX es va registrar l'aparició de dos novas. Un atre restant de supernova en la constelació és MSH 15-52, que conté un dels púlsars més extrems, PSR B1509-58, que el seu camp magnètic superficial és d'1,5 × 1013 G.[19]
La Via Làctea creua Circinus i oferix objectes destacats com el cúmul obert NGC 5823 i la nebulosa planetària NGC 5315. En 1977 es va descobrir en esta constelació la galàxia de Circinus, una notable galàxia espiral, que ademés és la galàxia Seyfert més propenca a la Via Làctea. Les alfa circínidas són una pluja de meteorits observada per primera volta en 1977 prop de l'estrela alfa d'esta constelació.
Estreles
[editar | editar còdic]Estreles principals
[editar | editar còdic]
α Circini, l'estrela més lluenta de la constelació, una variable Alfa2 Canum Venaticorum que la seua magnitut varia entre 3,18 i 3,21. β Circini, estrela blanca de la seqüència principal acompanyada per una distant nana marró. γ Circini, estrela doble, en a on les components estan separades 0,9 segons d'arc. δ Circini, estrela múltiple de magnitut 5,04, és una estrela blava del rar tipo espectral O molt alluntada de nosatres, a uns 2600 anys llum.
AT Circini, binaria eclipsante de lluentor variable entre magnitut 8,4 i 8,8. AX Circini, de magnitut 5,87, és una estrela binaria i variable cefeida. BS Circini, estrela Ap de magnitut 6,76. BX Circini, estrela extrema de heli. BU Circini, estrela variable Beta Cephei de magnitut 6,09. HR 5680 (HD 135591), calent jagant blau de magnitut 5,43. HD 129445, nana groga més tènue que el Sol en un planeta. HD 134060, estrela de tipo G en dos planetes. WR 64 i WR 65, estreles de Wolf-Rayet de tipo WC; la segona presenta emissió de rajos X variable.
Atres estreles en designació Bayer
[editar | editar còdic]ε Cir 4,85; ζ Cir 6,09; θ Cir 5,08; η Cir 5,16
Objectes de cel profunt
[editar | editar còdic]
NGC 5315, nebulosa planetària en una estructura en forma de X. RCW 86, restant de supernova SN 185. Restant de supernova MSH 15-52/RCW 89 que conté el púlsar energètic PSR B1509-58. Pismis 20, chicotet cúmul obert 12 arcmin al suroest de β Circini. Galàxia Circinus, galàxia espiral Seyfert.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ The Constellations (UAI). iau.org.
- ↑ Russell, Henry Norris (1922). The new international symbols for the constellations. Popular Astronomy 30: p. 471.
- ↑ 3,0 3,1 Ridpath, Ian. Circinus. ianridpath.com.
- ↑ Ridpath, Ian. Lacaille’s grouping of Norma, Circinus, and Triangulum Australe. ianridpath.com.
- ↑ IAU-Catalog of Star Names (CSN)
- ↑ Alpha Circini (SIMBAD)
- ↑ «Asteroseismic analysis of the roAp star α Circini: 84d of high-precision photometry from the WIRE satellite».Monthly Notices of the Royal Astronomical Society.396(2)
- 1189–1201.doi:10.1111/j.1365-2966.2009.14804.x.
- ↑ “Discovery of a brown dwarf companion to the A3V star β Circini” (2015). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society 454 (4): 4476–4483. doi:. Bibcode: 2015MNRAS.454.4476S.
- ↑ 9,0 9,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaTetzlaff - ↑ «Dynamical masses of a selected sample of orbital binaries».Astronomy and Astrophysics.546
- 5.doi:10.1051/0004-6361/201219774.
- ↑ “The Three-body System δ Circini” (2014). The Astronomical Journal 148 (6): 114. doi:. Bibcode: 2014AJ....148..114M.
- ↑ (2026).Astronomy and Astrophysics.705(A99)
- 12 pp..Consultat el 15 de febrer de 2026.
- ↑ AX Circini (General Catalogue of Variable Stars, Samus+ 2007-2017)
- ↑ “Temperature and gravity of the pulsating extreme helium star LSS 3184 (BX Cir) through its pulsation cycle” (2002). Astronomy and Astrophysics 395 (2): 535–40. doi:. Bibcode: 2002A&A...395..535W.
- ↑ “Unlocking Galactic Wolf–Rayet stars with Gaia DR2 – I. Distances and absolute magnituts” (2020). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society 493 (1): 1512–1529. doi:. Bibcode: 2020MNRAS.493.1512R.
- ↑ 16,0 16,1 (2019).Astronomy and Astrophysics.621(A92)
- 19 pp..Consultat el 14 de febrer de 2026.
- ↑ “The HARPS search for southern extra-solar planets. XLIV. Eight HARPS multi-planet systems hosting 20 super-Earth and Neptune-mass companions” . Astronomy and Astrophysics 622. doi:. Bibcode: 2019A&A...622A..37U.
- ↑ “The Masses of a Sample of Radial-Velocity Exoplanets with Astrometric Measurements” . Research in Astronomy and Astrophysics 23 (5): 055022. doi:. Bibcode: 2023RAA....23i5022X.
- ↑ (2020).The Astrophysical Journal Letters.895(2)
- 6 pp..Consultat el 19 d'octubre de 2021.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Circinus.
The Deep Photographic Guide to the Constellations: Circinus
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Circinus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.