Delta Circini
| Constelació | Circinus |
| Ascensió recta α | 15h 16min 56,90s |
| Declinació δ | -60° 57’ 26,1’’ |
| Distància | 3700 anys llum (aprox) |
| Magnitut visual | +5,04 |
| Magnitut absoluta | -6,42 |
| Lluminositat | 415.000 sols (bolométrica) |
| Temperatura | 33.000 K |
| Massa | 27 sols |
| Ràdio | ? |
| Tipo espectral | O9V |
| Velocitat radial | +9,2 km/s |
Delta Circini (δ Cir / HD 135240 / HR 5664) és una estrela de la constelació de Circinus, el compàs, de magnitut aparent +5,04.[1][2]
Encara que a penes és la quinta estrela més lluenta de la chicoteta constelació de Circinus, Delta Circini és una estrela intrínsecament molt lluminosa, sent 415.000 voltes més lluminosa que nostre Sol. Només la seua enorme distància respecte al sistema solar, aproximadament 3700 anys llum d'acort a la nova reducció de les senyes de paralaje del satèlit Hipparcos, fa que no la vejam més lluent. És una estrela blava de tipo espectral O9V —encara que també ha segut classificada com O8.5V—,[1] una classe molt escassa entre les estreles visibles, sent Naos (ζ Puppis) i ζ Ophiuchi dos de les estreles més lluentes de tipo O. Són estreles sumament calentes; la temperatura superficial de Delta Circini és d'aproximadament 33.000 K. Té una massa estimada de 27 masses solars.
Delta Circini és una binaria espectroscópica en un periodo orbital de 3,903 dies. L'estrela que acompanya a la lluminosa estrela blava pot ser una nana groga similar al Sol.[3] Ademés és una estrela variable: de la mateixa manera que Mechó (α Virginis) és una variable elipsoidal rotante,[4] mostrant una chicoteta variació en la seua lluentor de 0,154 magnituts.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Delta Circini» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.