Anar al contingut

Microscopium

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Microscopium o el Microscopi és una chicoteta constelació del hemisferi celest meridional, una de les dotze creades en el sigle XVIII per l'astrònom francés Nicolas-Louis de Lacaille. Representa un microscopi, un instrument científic que permet observar objectes tan chicotets que no es poden vore simple vista. Els seus estrelas són dèbils i a penes visibles des de la major part del hemisferi nort.

L'estrela més lluenta d'esta constelació és Gamma Microscopii, una jaganta groga en una magnitut aparent de 4,68 situada a 381 anys llum. Dos estreles, WASP 7 i HD 205739, tenen sistemes planetaris, mentres que AU Microscopii, una jove nana roja, i HD 202628, de tipo solar, posseïxen discs d'enrunes. AU Microscopii i el sistema binari de nanes roges AT Microscopii són un ampli sistema triple i membres del grup de moviment comú de Beta Pictoris. BO Microscopii, malnomenada Speedy Mic, és una estrela en una rotació extremadament ràpida de 9 hores i 7 minuts.

Història

Les estreles que componen la constelació del Microscopi estan en una regió que anteriorment es consideraven les pates atrasseres de Sagitari, una constelació veïna.[1] John Ellard Gore va escriure que al-Sufi sembla haver informat que Claudio Ptolomeo hi havia vist tals estreles, pero aquell no va establir clarament les seues posicions.[2] Microcopium va ser introduïda per Lacaille en 1751-1752 en el nom francés de Li Microscope (el Microscopi),[3][4] despuix de haver observat i catalogat 10 000 estreles del hemisferi sur durant la seua estància de dos anys en el cap de Bona Esperança. Va idear catorze noves constelacions per a les regions inexploradas dels cels del sur, que no era visibles des d'Europa. Totes llevat una honren instruments que simbolisaven l'Ilustració.[5] En 1763, commemorant el microscopi compost,[6] Lacaille va assignar a esta constelació el seu actual nom llatí.[4]

Descripció

El Microscopi és una chicoteta constelació rodejada al nort per Capricorn, a l'oest pel Peix Austral i la Grulla, a l'est per Sagitari i per l'Indi al sur; al surest toca a la constelació del Telescopi. L'abreviatura de tres lletres recomanada per l'Unió Astronòmica Internacional (UAI) és «Mic» i va ser adoptada en 1922.[7] Els llímits oficials de la constelació, establits per Eugène Delporte en 1930, estan delimitats per un polígon de quatre costats. En el sistema de coordenades celests, les ascensions rectes que delimiten la constelació són 20 h 27,3 m i 21 h 28,4 m, mentres que les declinació estan entre −27,45° i −45,09°.[8] El Microscopi és completament visible fins a la latitut 45° N, encara que observadors situats tan al nort com els 62° N podrien vore parts d'esta constelació.[9] Tenint en conte que les seues estreles més lluentes són de la quinta magnitut —objectes de la quinta magnitut són difícilment visibles en àrees suburbanes—,[10] la constelació és invisible per a l'ull humà en zones en alta contaminació lumínica.[11]

Estreles

Estreles principals

α Microscopii, quarta estrela més lluenta de la constelació en magnitut 4,89, és una jaganta groga a 380 anys llum de distància.
β Microscopii, tènue estrela blanca de magnitut 6,06.
γ Microscopii, en magnitut 4,67 és l'estrela més lluenta de la constelació i també una jaganta groga.
ζ Microscopii, estrela blanc-groga de magnitut 5,33.
θ Microscopii, denominació compartida per dos estreles distintes: θ1 Microscopii, de magnitut 4,80, una variable Alfa2 Canum Venaticorum a 187 anys llum; θ2 Microscopii, jagant blanca de magnitut 5,76 unes tres voltes més alluntada.

Atres estreles en denominació de Bayer

δ Mic 5,69; ε Mic 4,71; η Mic 5,55; ι Mic 5,11; ν Mic 5,12

Atres estreles notables

S Microscopii, variable Mira la lluentor de la qual fluctua entre magnitut 7,8 i 14,8 en un periodo de 209,68 dies.
AT Microscopii (GJ 799), estrela binaria composta per dos nanes roges, una d'elles una estrela fulgurant. Es troba a 33 anys llum de distància.
AU Microscopii (GJ 803), en magnitut 8,61 posseïx un disc protoplanetari; situada a només 1,2 anys llum de AT Microscopii provablement forma un sistema estelar triple en ella.
BO Microscopii, estrela jove que les seues erupció han segut estudiades en la regió de rajos X.
Lacaille 8760 (AX Microscopii), nana roja i estrela fulgurant de magnitut 6,67 situada a 12,8 anys llum.
HD 199288, estrela del disc gros de baixa metalicidad.

Objectes de cel profunt

Galàxias NGC 5086 i NGC 6925.

Referències

  1. ↑ Rubie, G. (1830). The British Celestial Atles. London, United Kingdom: Baldwin & Cradock. p. 36.
  2. ↑ Gore, John Ellard (1909). Astronomical Curiosities: Facts and Fallacies. Library of Alexandria. ISBN 9781465524423.
  3. ↑ Ridpath, Ian. Lacaille's Southern Planisphere of 1756. ianridpath.com.
  4. ↑ 4,0 4,1 De Lacaille, Nicolas-Louis (1756). Relation abrégée du Voyage fait parell ordre du Roi au cap de Bonne-espérance. Mémoires de l'Académie Royale dones Sciences (en francés): 519-592 [589].
  5. ↑ Wagman, Morton (2003). Lost Stars: Lost, Missing and Troublesome Stars from the Catalogues of Johannes Bayer, Nicholas Louis de Lacaille, John Flamsteed, and Sundry Others. The McDonald & Woodward Publishing Company: 5-6 ISBN 9780939923786.
  6. ↑ Ridpath, Ian. Microscopium. ianridpath.com.
  7. ↑ Russell, Henry Norris (1922). The new international symbols for the constellations. Popular Astronomy 30: p. 471.
  8. ↑ The Constellations (UAI). iau.org.
  9. ↑ Ridpath, Ian. Lacerta-Vulpecula. ianridpath.com.
  10. ↑ Bortle, John E. (2001). The Bortle Dark-Sky Scale. skyandtelescope.com.
  11. ↑ Kambič, Bojan (2009). Viewing the Constellations with Binoculars. Springer: p. 341. ISBN 9780387853545.

Enllaços externs

Commons


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Microscopium&oldid=1280912»