Anar al contingut

Gamma Microscopii

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Gamma Microscopii
Constelació Microscopium
Ascensió recta α 21h 01min 17,46s
Declinació δ -32° 15’ 28,0’’
Distància 223 anys llum
Magnitut visual +4,67
Magnitut absoluta +0,49
Lluminositat 64 sols
Temperatura 5100 K
Massa 2,5 sols
Ràdio 10 sols
Tipo espectral G4III
Velocitat radial +17,6 km/s

Gamma Microscopii (γ Mic / HD 199951 / HR 8039) és l'estrela més lluenta en la constelació de Microscopium en magnitut aparent +4,67. Situada a 223 anys llum del sistema solar, és membre de la corrent d'estreles de l'Associació estelar de l'Orsoa Major.

Gamma Microscopii és una jaganta groga de tipo espectral G4III en una temperatura superficial de 5100 K. El seu lluminositat és 64 voltes major que la del Sol i la seua ràdio és 10 voltes més gran que el d'este. Les seues característiques són intermiges entre les dos components que formen l'estrela binaria Capella (α Aurigae); aixina mateix és alguna cosa més calent pero clarament menys lluminosa que α Microscopii, també una jaganta groga. En una edat de 620 millons d'anys, va escomençar la seua vida en la seqüència principal com una estrela blanc-azulada de tipo B9.

Alluntant-se de nosatres a 15 km/s, els astrònoms han trobat que fa 3,8 millons d'anys Gamma Microscopii va passar a només 6 anys llum de distància la Terra, sent en aquell moment l'estrela més lluenta en el nostre firmament en magnitut -3.

Una estrela tènue de magnitut 14 a 25,7 segons d'arc provablement no és una companyera real, sino que forma una doble òptica en Gamma Microscopii.

Referències