Anar al contingut

Gamma Velorum

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Gamma Velorum
Gamma Velorum Aa/Ab
Constelació Vés-la
Ascensió recta α 08 h 09 min 32.0 s
Declinació δ −47º 20’ 12.0’’
Distància 800 anys llum (aprox.)
Magnitut visual +1.78 / +4.27
Magnitut absoluta −5.31 / −2.79
Lluminositat 180 000 / 100 000 sols
Temperatura 28 800 / 57 000‑70 000 K
Massa 30 / 10 sols
Ràdio 18 / 2.9 sols
Tipo espectral O9Ib / WC8
Velocitat radial +35 km/s

Gamma Velorum (γ Vel) és l'estrela més lluenta de la constelació de Vés-la en magnitut aparent +1.75. En realitat és un sistema estelar complex en, a lo manco, sèt components.

Noms

Gamma Velorum rep el nom tradicional de Suhail al-Muhlif, que pot ocasionar certa confusió ya que Suhail és el nom de la veïna λ Velorum.

Modernamente li el ha denominat Regor, paraula inventada com una broma del astronauta del Apolo 1 Gus Grissom cap al seu companyer Roger Chaffee (Regor és Roger al revés).[1]

Gamma2 Velorum

La component més lluenta, Gamma2 Velorum o Gamma Velorum A (HD 68273),[2] és una estrela binaria formada per dos estreles molt massives i calentes: una estrela de Wolf-Rayet i una estrela blava de tipo espectral O7.5. La primera té una temperatura superficial entre 57 000 i 70 000 K, mentres que la de la segona és de 32 500 K. Les dos estreles són extraordinàriament lluminoses, l'estrela blava 180 000 voltes més lluminosa que el Sol, i l'estrela de Wolf-Rayet és 100 000 voltes més lluminosa. L'estrela blava és una estrela massiva en una massa trenta voltes major que la del Sol, i la seua ràdio és tretze voltes més gran que el ràdio solar. No obstant, l'estrela de Wolf-Rayet, més evolucionada que la seua companyera, era antany més massiva, en una massa inicial de quaranta masses solars. Hui té una massa dèu voltes major que la del Sol per la pèrdua de massa estelar; el fort vent estelar que bufa des de la seua superfície fa que cada any perga l'equivalent a una cienmilésima de la massa solar. En una edat d'uns pocs millons d'anys, es troba en les últimes etapes abans d'explotar com supernova. La separació entre les dos estreles és d'aproximadament una unitat astronòmica (au) en un periodo orbital d'uns 78.5 dies.[1]

Vore també

Referències