Albireo

Albireo
Posició de Albireo en la constelació de Cygnus.
Senyes d'observació Época J2000
Classificació estelar	K3II + B9V / B8V
Ascensió recta α	19^h 30^m 43,3^s
Declinació δ	+27° 57′ 34,8″
Paralaje	8,67 mes
Velocitat radial	-18 km/s
Distància	385 ± 30 anys llum
Magnitut aparent	+3,05 / +5,12
Característiques físiques
Massa	5 + 3,2 / 3,3 M_Sol
Ràdio	50 + ? / ? R_Sol
Índex de color	+1,13
Magnitut absoluta	-2,18 / +0,46
Lluminositat	950 + 100 / 190 L_Sol
Temperatura efectiva	4.400 + 11.000 / 12.100 K
Atres noms	A: HD 183913 / HR 7417 B: HD 183914 / HR 7418

Albireo (β Cyg / β Cygni / 6 Cygni) és una estrela en la constelació del Cisne. Encara que té la denominació de Bayer "Beta" —segona lletra del alfabet grec—, ocupa el quint lloc sobre lluentor dins de la constelació, sent superada per Deneb (α Cygni), Sadr (γ Cygni), Giennah (ε Cygni) i δ Cygni. Situada en el cap del cisne, Albireo és també coneguda com "estrela del pico". Junt a les estreles dalt mencionades, forma l'asterisme de la Cruz del Nort.

Nom

Albireo és un nom resultant d'una série d'errors i males traduccions. Originalment, en els texts àraps, l'estrela apareix com Al-Minhar al-Dajajah, "el pic de la gallina". El nom actual sembla provindre de Ornis, nom grec que designa a la constelació de Cygnus, que va passar a ser Urnis en àrap. En traduir-ho al llatí, es va pensar erròneament que dit nom es referia a la planta erísimo, sent traduït en el nom d'esta planta en llatí, Ireo. Posteriorment es va considerar que ab Ireo ("de Ireo") era una mala traducció d'un terme àrap, donant lloc al nom actual Al-bireo.

Característiques físiques

Encara que a simple vista Albireo apareix com una estrela simple, en un telescopi o uns prismáticos es resol en una estrela doble. De les dos components, separades 35 segons d'arc, una és groga i té magnitut aparent +3,05 —Albireo A—, mentres que l'atra és blava i de magnitut +5,12 —Albireo B—, oferint un immillorable contrast entre les estreles dobles del cel nocturn. No se sap en certea si Albireo A i Albireo B formen una verdader sistema binari; si realment estan gravitacionalment unides, el seu periodo orbital és d'a lo manco 75.000 anys.

Albireo A és, a la seua volta, una estrela binaria; el seu duplicitat va ser descoberta per interferometría de motejat en 1976. La component principal d'este parell és una jaganta lluminosa taronja de tipo espectral K3 i 4.400 K de temperatura. 950 voltes més lluminosa que el Sol, té un diàmetro 50 voltes més gran que el diàmetro solar. La seua companyera és una estrela calenta de la seqüència principal de tipo B9V i 11.000 K de temperatura. la lluminositat d'esta última és 100 voltes superior a la lluminositat solar. La separació mija entre abdós estreles és de 40 UA —l'òrbita és molt excèntrica— i el periodo orbital és de prop de 100 anys.

Albireo B és similar a la component menys lluenta del parell A, una estrela de la seqüència principal de tipo B8 en una temperatura de 12.100 K. 190 voltes més lluminosa que el Sol, gira ràpidament sobre sí mateixa en una velocitat de rotació d'a lo manco 250 km/s, sent la seua periodo de rotació inferior a 14,4 hores. Com freqüentment succeïx en estreles que rotan a gran velocitat, Albireo B és una estrela Be, estant rodejada per un disc de gas resultant de la pèrdua de material estelar.

Albireo es troba a 385 anys llum de distància del sistema solar.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Albireo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.