CI Cygni
| Constelació | Cygnus |
| Ascensió recta α | 19h 50min 11,8s |
| Declinació δ | +35º 41’ 03’’ |
| Distància | 6250 anys llum (aprox) |
| Magnitut visual | +11,9 (banda B) |
| Magnitut absoluta | ? |
| Tipo espectral | D / M5.5II |
| Velocitat radial | +14 km/s |
CI Cygni (CI Cyg / HIP 97594 / GCRV 12195)[1] és una estrela variable en la constelació de Cygnus. De magnitut aparent màxima +9,90, es localisa entre η Cygni i 15 Cygni. La distància a la que es troba no és ben coneguda, estimant-se en 2000 pársecs (6520 anys llum). Encara que en el passat la proximitat entre CI Cygni i Cygnus X-1 va dur a pensar que abdós objectes podien estar associats, actualment dita associació ha segut refutada.[2]
Variabilitat
La variabilitat de CI Cygni va ser descoberta en la década de 1900. Presentava un espectre peculiar que combinava dos tipos distints d'espectre, per lo que inicialment no va poder ser classificada d'acort en cap dels tipos coneguts de variables. Les primeres observacions varen constatar que la lluentor de CI Cygni variava de forma irregular entre magnitut fotogràfica 12 i 13, existint una periodicitat d'aproximadament 900 dies entre mínims successius.
Certes característiques de la curva de llum de CI Cygni, aixina com peculiaritats del seu espectre varen sugerir una semblança en Z Andromedae, prototip de les estreles simbiòtiques; estes són estreles binàries les components de les quals, una jaganta roja i una estrela compacta, es troben rodejades per una nebulositat. En el temps la pròpia CI Cygni va ser també catalogada com a estrela simbiòtica.[2]
Hui se sap que ademés CI Cygni és una binaria eclipsante en un periodo de 855,25 dies. Durant l'eclipse, es produïx una disminució de lluentor de fins a 3,2 magnituts i els índexs B-V i U-B es desplacen cap al roig, sugerint que és la jaganta roja la que eclipsa a la component més calenta.
Característiques
CI Cygni és un sistema binari en a on la component freda és una jaganta roja de tipo espectral M5.5. L'acompanya un objecte molt més dens, que inicialment es va pensar podia ser una estrela de la seqüència principal —de 0,5 masses solars— rodejada per un disc d'acreció. No obstant, hui es pensa que dita acompanyant és una nana blanca. CI Cygni és un dels pocs sistemes binaris simbiòtics en el que la jaganta freda plena o casi plena la seua lòbul de Roche.
Despuix d'un estat d'inactivitat de 30 anys, CI Cygni va sofrir un «esclat» en agost de 2008, quan la seua lluentor en banda B va aumentar 1,9 magnituts. Durant la fase de màxima lluentor, la nana blanca va aumentar el seu tamany fins a ser molt similar a una jaganta de tipo F3II/Ib en un radi 28 voltes més gran que el ràdio solar, sent la seua temperatura efectiva d'aproximadament 6900 K.
Vore també
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «CI Cygni» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.