Anar al contingut

SS Cygni

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Una curva de llum de banda V per a SS Cygni, traçada a partir de senyes de AAVSO.
SS Cygni
Constelació Cygnus
Ascensió recta α 21h 42min 42,80s
Declinació δ +43º 35’ 09,9’’
Distància 330 anys llum ?
Magnitut visual +8,3 a +12,2
Magnitut absoluta ?
Tipo espectral sdBe / K4V
Velocitat radial -62 km/s

SS Cygni (SS Cyg / HD 206697 / GCRV 13641)[1] és una estrela variable en la constelació de Cygnus que es troba a una incerta de distància de 330 anys llum del sistema solar. De la mateixa manera que O Geminorum és una variable de les cridades novas nanes. Descoberta per Louisa D. Wells en 1896, és una de les estreles variables més famoses del cel i provablement la més observada.[2]

SS Cygni mostra un estat de quiescencia el 75% del temps. Sense previ avís la seua lluentor escomença a aumentar per a alcançar la màxima magnitut en aproximadament un dia. El seu magnitut aparent oscila entre un mínim de +12,2 i un màxim de +8,3. El seu curva de llum alterna esclats curts (d'uns 8 dies) i llarcs (d'uns 18 dies). Estos episodis es repetixen cada 4 - 10 semanes. Junt a ells, esporàdicament s'observen esclats anómals de forma ampla i simètrica.[3]

SS Cygni, com el restant de les novas nanes, és una estrela binaria composta per una estrela primària, una nana blanca densa i calenta, i una estrela secundària, en este cas una nana roja-taronja de tipo espectral K4. La massa estimada de la nana blanca és 0,60 masses solars i la de l'estrela secundària 0,40 masses solars. Les dos estreles estan molt pròximes entre sí en un periodo orbital de només 6,6 hores. L'estrela taronja de la seqüència principal està tan pròxima a la nana blanca que pert matèria de la seua superfície, formant-se un disc de acreiximent entorn a esta última. Els esclats observats es relacionen en processos que tenen lloc en este disc ric en hidrogen.[3]

Vore també

Referències