Anar al contingut

Observatori de rajos X Chandra

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Observatori de rajos X Chandra

El observatori de rajos X Chandra o CXO pel seu acrònim en anglés, és un satèlit artificial llançat per la NASA el 23 de juliol de 1999. Va ser cridat aixina en honor del físic indi Subrahmanyan Chandrasekhar, un dels fundadors de l'astrofísica, qui va determinar la massa llímit a la que les nanes blanques es convertixen en una estrela de neutrons. Ademés, Chandra significa "lluna" en sánscrito.

Introducció

L'Observatori Chandra és el tercer dels Grans Observatoris de la NASA. El primer va ser el telescopi espacial Hubble, el segon va ser l'Observatori de Rajos Gamma Compton, llançat en 1991 i ya desintegrat, i l'últim va ser el telescopi espacial Spitzer. Abans dellançament l'Observatori Chandra era conegut com AXAF per les sigles en anglés de Advanced X-ray Astronomical Facility. Com l'atmòsfera terrestre absorbix la majoria dels rajos X, els telescopis convencionals no poden detectar-els i per al seu estudi es fa necessari un telescopi espacial. En 1976 Riccardo Giacconi i Harvey Tananbaum varen propondre a la NASA l'idea de l'Observatori Chandra, escomençant els treballs preliminars en el Marshall Space Flight Center (MSFC) i en el Smithsonian Astrophysical Observatory (SAO), a on el telescopi és operat per a la NASA en el Chandra X-Ray Center (CXC).[1][2][3] Mentrestant, en 1978, la NASA va llançar el primer telescopi espacial de rajos X, l'Einstein (HEAO-2). A pesar d'això el treball en el proyecte Chandra va continuar alvance durant les décades de 1980 i 1990, pero en 1992 es va redissenyar la nau per a reduir costs. Es varen eliminar quatre dels vint espills dels que anava a dispondre l'observatori, i se li va calcular una òrbita elíptica en la que alcançaria la tercera part de la distància a la lluna. Açò va eliminar la possibilitat de ser reparat pel transbordador espacial, pero colocava a l'observatori fòra de l'influència dels cinturons de radiació de la terra la major part de la seua òrbita. Va ser llançat pel transbordador Columbia (STS-93) sent la càrrega més pesada que havia posat mai en òrbita la llançadora fins al moment.

  • Chandra pot observar el cel en rajos X en una resolució angular de 0,5 segons d'arc, mil voltes més que el primer telescopi orbital de rajos X. L'Observatori de rajos X Chandra du els següents instruments:
  • Advanced CCD Imaging Spectrometer (ACIS)
  • High Resolution Camera (HRC)
  • High Energy Transmission Grating Spectrometer (HETGS)
  • Low Energy Transmission Grating Spectrometer (LETGS)

Entre atres objectes ha servit per a l'estudi de RCW 86, restant de la supernova SN 185.

Eixemples de descobriments

Erro al crear miniatura:
Equipe de STS-93 en un model a escala
  • Les senyes recopilades per Chandra han alvançat molt en el camp de l'astronomia de rajos X. He ací alguns eixemples de descobriments recolzats per observacions de Chandra:
  • La primera image de llum, del remanente de supernova Cassiopeia A, va donar als astrònoms la seua primera ullada a l'objecte compacte en el centre del remanente, provablement una estrela de neutrons o un forat negre. (Pavlov, et al., 2000)
  • En la nebulosa del Carranc, un atre remanente de supernova, Chandra va mostrar un anell mai abans vist al voltant del púlsar central i les chorrada que només havien segut parcialment vists per telescopis anteriors. (Weisskopf et al., 2000)
  • La primera emissió de rajos X va ser vista des del forat negre supermasivo, Sagitario A*, en el centre de la Via Làctea. (Baganoff et al., 2001)
  • Chandra va trobar molt més gas fresc de lo esperat en espiral en el centre de la galàxia d'Andrómeda.
  • Els fronts de pressió es varen observar en detalle per primera volta en Abell 2142, a on els grups de galàxies s'estan fusionant.
  • Les imàgens més primerenques en els rajos X de l'ona de choc d'una supernova varen ser preses de SN 1987A.
  • Chandra va mostrar per primera volta l'ombra d'una chicoteta galàxia mentres està sent canibalizada per una més gran, en una image de Perseo A.
  • Un nou tipo de forat negre va ser descobert en la galàxia M82, objectes de mijana massa supostament l'esclavó perdut entre els forats negres de tamany estelar i forats negres super massius. (Griffiths et al., 2000)
  • Les llínees d'emissió de rajos X es varen associar per primera volta en una racha de rajos gamma, GRB 991216, malnomenada "Beethoven Burst". (Piro et al., 2000)
  • Els estudiants de secundària, utilisant senyes de Chandra, varen descobrir una estrela de neutrons en el restant de la supernova IC 443.[4]
  • Les observacions de Chandra i BeppoSAX sugerixen que les raches de rajos gamma ocorren en regions formadores d'estreles.
  • Les senyes de Chandra varen sugerir que RX J1856.5-3754 i 3C58, que abans es pensava que eren púlsares, podrien ser objectes encara més densos: estreles de cuarks. Estos resultats seguixen sent debatuts.
  • Les ones sonores de l'activitat violenta al voltant d'un forat negre súper massiu es varen observar en el cúmul de galàxies Perseo (2003).
  • Image del CXO de la nana marró TWA 5B.
  • TWA 5B, una nana marró, es vea en òrbita al voltant d'un sistema binario d'estreles paregudes al Sol.
  • Casi totes les estreles de seqüència principal són emissores de rajos X. (Schmitt i Liefke, 2004)
  • L'ombra de rajos X de Titán va ser vista quan va creuar per davant de la nebulosa del Carranc.[5]
  • Emissions de rajos X de materials que cauen d'un disc protoplanetario a una estrela. (Kastner, et al., 2004)
  • la constant d'Hubble mida va ser de 76,9 km/s/Mpc utilisant l'efecte Siunyáiev-Zeldóvich.
  • 2006 Chandra va trobar l'evidència forta que la matèria obscura existix observant la colisió estupenda de l'arracada
  • 2006 Els anells i filaments emissors de rajos X descoberts al voltant d'un forat negre súper massiu dins de Messier 87 impliquen la presència d'ones de pressió, ones de choc i ones de sò. L'evolució de Messier 87 pugues haver segut dramàticament afectada.[6]
  • Les observacions del cúmul Bela posen llímits a la secció travessera de l'auto-interacció de la matèria obscura.
  • "La Mà de Deu" fotografia de PSR B1509-58.
  • Les radiografies de Júpiter procedents dels pols, no l'anell auroral.[7]
  • Un gran halo de gas calent es va trobar al voltant de la Via Làctea.[8]
  • Es va observar una galàxia nana extremadament densa i lluminosa M60-UCD1.[9]
  • El 5 de giner de 2015, la NASA va informar que el CXO va observar una llamarada de rajos X 400 voltes més lluenta que de costum, un trenca-registres, des de Sagitari A*, un forat negre supermasivo en el centre de la galàxia de la Via Làctea. El fet inusual pugues haver segut causat per la ruptura d'un asteroide que cau en el forat negre o pel entrellaçament de llínees de camp magnètic dins del gas que fluïx cap al Sagitari A*, segons els astrònoms.[10]
  • En setembre de 2016, es va anunciar que Chandra havia detectat les emissions de rajos X de Plutó, la primera detecció de rajos X d'un objecte del cinturó de Kuiper. Chandra havia fet les observacions en 2014 i 2015, recolzant la nau espacial New Horizons per a la seua trobada de juliol de 2015.[11]

Galeria

Erro al crear miniatura:
Diagrama etiquetat del CXO

Vore també

Referències

  1. ↑ «The Chandra X-Ray Center (CXC)» (en anglés). Consultat el 10 de maig de 2012.
  2. ↑ «Cassiopeia A, Then the Cosmos: 25 Years of Chandra X-ray Science». NASA. Consultat el 14 de giner de 2025.
  3. ↑ «A collage of Chandra images» (en en). The Chandra X-Ray Observatory Center. Harvard-Smithsonian Center for Astrophysics. Consultat el 14 de giner de 2025.
  4. ↑ «Students Using NASA and NSF Data Make Stellar Discovery; Win Science Team Competition», NASA. Consultat el 15 d'abril de 2013.
  5. ↑ «Tormentes en Saturn i detalls de Titán». El País. Consultat el 14 de giner de 2025.
  6. ↑ «Chandra Reviews Black Hole Musical: Epic But Off-Key», Harvard-Smithsonian Center for Astrophysics.
  7. ↑ «[1]». Consultat el 2 de maig de 2017.
  8. ↑ «[2]».
  9. ↑ «M60-UCD1: An Ultra-Compact Dwarf Galaxy». NASA. gov.
  10. ↑ 10,0 10,1 «RELEASE 15-001 - NASA’s Chandra Detects Record-Breaking Outburst from Milky Way’s Black Hole». NASA. Consultat el 6 de giner de 2015.
  11. ↑ «X-Ray Detection Sheds New Light on Pluto». Applied Physics Laboratory. Archivat des d'el original, el 17 d'octubre de 2016. Consultat el 17 de novembre de 2016.

Enllaços externs


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Observatori_de_rajos_X_Chandra&oldid=1396345»