Riccardo Giacconi
Riccardo Giacconi (Gènova, 6 d'octubre de 1931-Sant Diego, Califòrnia; 9 de decembre de 2018)[1] va ser un astrofísic italià, guanyador del Premi Nobel de Física en 2002 per les seues contribucions pioneres en el camp de la astrofísica, que han conduït al descobriment de fonts còsmiques de rajos X.
En 1972 va guanyar la Medalla de la NASA al Servici Públic Distinguit.
Biografia
[editar | editar còdic]Naixcut en Gènova en 1931, Riccardo Giacconi va viure durant molt temps en Milà, a on es va traslladar sent adolescent i a on es va graduar en l'Universitat de Milà en Giuseppe Occhialini. En Milà va continuar els seus estudis de doctorat, especialisant-se en investigacions sobre els rajos còsmics, fins que en 1956 va decidir deixar Itàlia per a establir-se en Estats Units, a on va obtindre la ciutadania nortamericana.[2] En 1958 va colaborar en l'Universitat de Princeton, després va ser cridat per Bruno Rossi a la American Science and Engineering en un programa per a desenrollar investigacions sobre rajos X còsmics, i va començar a dissenyar instruments de detecció.[3]
Riccardo Giacconi va iniciar la astronomia de rajos X en permetre el descobriment de la primera font astrofísica de rajos X, Scorpius X-1, en 1962.
Epónimos
[editar | editar còdic]- L'asteroide (3371) Giacconi