Kepler (telescopi espacial)
Kepler és un observatori espacial que orbita al voltant del Sol i buscava planetes extrasolars, especialment aquells de tamany similar a la Terra que es troben en la zona d'habitabilitat de la seua estrela (vejau anàlec la Terra), portant a terme lo que es coneix com a missió Kepler. Va ser llançat per la NASA des de Veta Canyar en la matinada del 6 de març de 2009, en una eixida modele Delta II. El 15 d'agost de 2013 es va donar per finalisada la missió principal i en novembre de 2013 l'inici de la missió estesa K2. El 30 d'octubre de 2018, despuix de nou anys d'operació, el combustible del Sistema de control de reacció a bordo del telescopi es va agotar, i la NASA va anunciar el seu retir.[1]
El nom d'este satèlit és un epònim en dedicatòria a l'astrònom i matemàtic Johannes Kepler (1571-1630), descobridor de les tres lleis que descriuen les característiques de les òrbites planetàries. Els descobriments de Kepler solament varen poder ser possibles gràcies a l'exhaustiva llabor de recopilació de senyes de Tycho Brahe (1546-1601), llabor que pretenia emular de forma automàtica el satèlit.
El principal investigador i promotor d'este proyecte és William J. Borucki.
Kepler és part del programa Discovery de la NASA, un programa en un cost relativament baix i enfocat a missions científiques específiques. La construcció del telescopi i la seua posada en marcha va ser gestionada pel Jet Propulsion Laboratory de la NASA, sent Ball Aerospace el responsable del desenroll del sistema de vol, i el Centre d'Investigació Ames el responsable tant del desenroll del sistema de terra com de les operacions des de decembre de 2009, aixina com de l'anàlisis de les senyes científiques.
La duració prevista de la missió va ser de 3,5 anys. S'esperava que a la seua finalisació, fixada inicialment a finals de 2012 i ampliada posteriorment a 2016, este satèlit permetera descobrir varis planetes de tamany similar a la Terra, orbitando la seua estrela a una distància comparable a la del nostre planeta. Abans d'esta data, la sonda podria no obstant identificar planetes més grans o que orbitasen més prop de la seua estrela. No obstant l'existència de més soroll de l'esperat va fer necessari més temps per a complir tots els objectius de la missió. Per això en 2012 la missió es va prolongar fins al 30 de setembre de 2016.[2] Desgraciadament la sonda es va estropejar a l'any següent. Per al bon funcionament de l'equip és necessari que a lo manco tres dels quatre giróscopos utilisats per a orientar la nau es mantinguen en bon estat,[3] no obstant el 15 de maig de 2013 va fallar el segon d'ells.[4] Durant els mesos següents es va intentar recuperar a lo manco un dels dos giróscopos danyats, pero finalment el 15 d'agost la NASA va informar que cessaven els esforços de reparació i que s'estaven considerant noves missions possibles en les condicions actuals del telescopi.[5]
Mentres va estar operativa, la sonda Kepler va trobar un total de 2740 candidats a exoplanetes, i s'han confirmat 114 planetes en 69 sistemes estelars. En giner de 2013, els astrònoms del Centre Harvard-Smithsonian per a Astrofísica (CfA) varen utilisar senyes de Kepler per a estimar en "per lo manco 17 000 millons" els exoplanetes del tamany de la Terra que existixen en la Via Làctea.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «La NASA retira el telescopi espacial Kepler i passa l'antorcha de caça del planeta».
- ↑ "NASA Extends Planet-Hunting Kepler Mission Through 2016". Space.com. 4 April 2012. Retrieved 2012-05-02.
- ↑ Stephen Clark. «[1]», Spaceflight Now. Consultat el 17 d'octubre de 2012.
- ↑ «Equipment Failure May Cut Kepler Mission Short». Consultat el 15 de maig de 2013.
- ↑ «NASA finalisa intents de recuperar la sonda Kepler». Archivat des d'el original, el 16 d'agost de 2023. Consultat el 16 d'agost de 2013.
- ↑ Staff. «17 Billion Earth-Size Alien Planets Inhabit Milky Way». Space.com. Consultat el 8 de giner de 2013.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Kepler (telescopio espacial)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.