Anar al contingut

Observatoris de Mauna Kea

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Observatoris de Mauna Kea

Els observatoris de Mauna Kea són un conjunt d'Observatoris astronòmics situats prop del volcà inactiu Mauna Kea, en l'illa de Hawái, Estats Units.[1]

En general, el Mauna Kea és un lloc ideal per a observacions astronòmiques pels seus cels obscurs i bona visió (seeing), ya que el seu cim es troba més dalt del 40 % de l'atmòsfera, el 90 % del vapor d'aigua (núvols) i la capa d'inversió tèrmica, lo que permet unes 300 nits rebujades a l'any. La seua geologia fa molt fàcil dur carreteres fins al cim i abastir observatoris astronòmics.[2]

S'han construït en el seu cim dotze observatoris de diversos països, entre els que es troben dos dels majors telescopis òptics del món, aplegant a vore saturno des dels observatoris. El telescopi Keck I i II. El grup que formen els observatoris du el mateix nom que el volcà, està gestionat per l'Universitat de Hawái i ha segut creat en inversions de més de dos mil millons de dólars a l'any.[3]

La construcció de diversos observatoris ha creat polèmiques sobre el seu possible impacte ambiental (espècies natives d'insectes), geològic (compactación del terreny volcànic) o cultural (terreny sagrat per a les creències religioses locals).[4][5]

Orige i antecedents

[editar | editar còdic]

Significativament anterior als observatoris actuals, hi ha evidència d'astronomia activa en Mauna Kea en el Mapa de l'Oficina de Terres de l'Illa de Hawái de 1901 que mostra la "Estació d'Astronomia de Hawái" prop del cim de Mauna Kea.


Despuix d'estudiar fotos per al Programa Apolo de NASA que contenien més detalls que qualsevol telescopi terrestre, Gerard Kuiper va començar a buscar un lloc àrit per a estudis infrarrojos.[6][7] Encara que primer va començar a buscar en Chile, també va prendre la decisió de realisar proves en les illes de Hawái. Les proves en Haleakalā, Maui varen ser prometedores, pero la montanya estava massa baixa en la capa d'inversió i, a sovint, estava coberta per núvols. En la "Illa Gran" de Hawái, Mauna Kea es considera la montanya insular més alta del món. Si be el cim sol estar coberta de neu, l'aire és extremadament sec.[6] Kuiper va començar a buscar la possibilitat d'un observatori en Mauna Kea. Despuix de les proves, va descobrir que la baixa humitat era perfecta per a les senyals infrarrojas. Va persuadir al governador de Hawái John A. Burns per a que demolira un camí de terra fins al cim a on va construir un chicotet telescopi en Puʻo Poliʻahu, un pic de con de cendra.[6][8][9] El pic era el segon més alt de la montanya i el pic més alt era terra sagrada, per lo que Kuiper ho va evitar.[10] <span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 25  Després, Kuiper va intentar reclutar a la NASA per a finançar una instalació més gran en un gran telescopi, vivendes i atres estructures necessàries. La NASA, a la seua volta, va decidir obrir el proyecte a concurs. El professor de física, John Jefferies de l'Universitat de Hawái va fer una oferta en nom de l'universitat.[6][11][12] Jefferies havia guanyat la seua reputació a través d'observacions en l'Observatori del Pique Sacrament. La proposta era que un telescopi de dos metros servira tant per a les necessitats de la NASA com per a l'universitat. Si ben els grans telescopis normalment no s'otorguen a universitats sense astrònoms ben establits, Jefferies i UH varen obtindre el contracte de la NASA, lo que va enfurir a Kuiper, qui va sentir que "la seua montanya" li havia segut "furtada".[6][13] Kuiper abandonaria el seu lloc (el primer telescopi en Mauna Kea) per la competència i començaria a treballar en Arizona en un proyecte diferent de la NASA. Despuix de considerables proves per part de l'equip de Jefferies, es va determinar que les millors ubicacions estaven prop del cim en la part superior dels cons de cendra. Les proves també varen determinar que Mauna Kea és excelent per a l'observació nocturna per molts factors, inclós l'aire

enrarit, els vents alisios constants i estar rodejat de mar. Jefferies construiria un telescopi de 2,24 metros en l'estat de Hawái acordant construir una carretera confiable per a tot clima fins al cim. La construcció va començar en 1967 i la primera llum es va vore en 1970.[6]

Atres grups varen començar a solicitar subarriendos en el cim de la montanya recent accessible. Per a 1970, dos telescopis de 0,6 m havien segut construïts per la Força Aérea dels Estats Units i l'Observatori Lowell. En 1973, Canadà i França varen acordar construir el CFHT de 3,6 m en Mauna Kea.[14] No obstant, les organisacions locals varen començar a expressar la seua preocupació per l'impacte ambiental de l'observatori. Açò va dur al Departament de Terres i Recursos Naturals a preparar un pla de gestió inicial, redactat en 1977 i complementat en 1980. En giner de 1982, la Junta de Regentes de l'Universitat de Hawái va aprovar un pla per a recolzar el desenroll continu de les instalacions científiques en el lloc.[15] En 1998, 823 ha varen ser transferits de l'arrendament de l'observatori per a complementar la Reserva de l'Edat de Gèl de Mauna Kea. El pla de 1982 va ser reemplaçat en 2000 per una extensió dissenyada per a servir fins a 2020: va instituir una Oficina de Gestió de Mauna Kea,[16] designada a 212 ha per a l'astronomia, i va destinar les 4356 ha restants a "preservació natural i cultural". Este pla es va revisar encara més per a abordar la preocupació expressada en la comunitat hawaiana de que s'estava mostrant una falta de respecte cap al valor cultural que la montanya representava per als pobles indígenes de la regió.[15]


En 2012, la Reserva Científica de Mauna Kea tenia 13 instalacions d'observació, cada una finançada per fins a 11 països. És un dels principals observatoris del món per a l'astronomia òptica, infrarroja i submilimétrica, i en 2009 va ser el més gran medit pel poder de captació de llum.[17] Hi ha nou telescopis treballant en l'espectre visible i infrarrojo, tres en l'espectre submilimétrico i un en l'espectre de radi, en espills o plats que van des de 0,9 a 25 m.[18] En comparació, el Telescopi Espacial Hubble té un espill de 2,4 metros, de tamany similar al UH88, ara el segon telescopi més chicotet de la montanya.[18]

Controvèrsia

[editar | editar còdic]

Els nous telescopis planificats, inclós el Telescopi de Trenta Metros, han suscitat controvèrsia pel seu potencial impacte cultural i ecològic.[19][20] L'extensió "estabilizadora" de multitelescopios dels Telescopis Keck, que requeria nous llocs, finalment es va cancelar.[21] Tres o quatre dels 13 telescopis existents en la montanya deuen ser desmantellats durant la pròxima década en la proposta del TMT per a ser l'última àrea en Mauna Kea en la que es construiria un telescopi.[22]

En tota la controvèrsia, la construcció de telescopis ha dut a la creació de la Llei de Protecció del Cel Nocturn de Hawái.[23] Com la llum artificial forma un núvol de llum sobre la terra, l'excés de llum interromp les imàgens clares preses pels telescopis. L'1 de juliol de 2013, es va iniciar la Llei de Protecció del Cel Nocturn de Hawái, que afecta tant a l'Illa Gran com a Maui. Es pot observar una gran diferència entre les illes hawaianas i els Estats Units continentals: l'allumenat públic. Casi tots els carrers estan obscures perque les llànties no s'han montat, s'han llevat o s'han atenuat.

Descobriments científics

[editar | editar còdic]

Els Observatoris de Mauna Kea involucren tretze grans telescopis. En novembre de 2020, en colaboració en el radiotelescopio ARray de baixa freqüència d'Europa, l'observatori Gemini de Mauna Kea i el Infrared Telescope Facility (NITF) de la NASA, varen descobrir el primer superplaneta.[24] En octubre de 2011, el Premi Nobel de Física va ser concedida a Saul Perlmutter, Brian P. Schmidt i Adam G. Riess;[25] el premi va reconéixer les seues troballes, basats en investigacions sobre supernovas en els observatoris, de que l'energia obscura és una força que fa que l'univers s'expandixca a un ritme accelerat.

La Reserva es va establir en 1968 i està arrendada pel Departament de Terres i Recursos Naturals de l'Estat de Hawái (DLNR).[26] l'Universitat de Hawaiʻi administra el lloc[26] i arrenda terrenys a vàries instalacions multinacionals, que han invertit més de $2 mil millons en ciència i tecnologia.[27] El contracte d'arrendament venç en 2033 i despuix d'això, 40 de 45 quilómetros quadrats tornen a l'estat de Hawái.[22] Actualment, s'ha eixercit pressió sobre la gestió basada en l'Universitat. Els lugareño mai varen acceptar tretze telescopis en el cim de la montanya i exigixen opinar en el procés llegislatiu. El Proyecte de Llei de la Cambra de Representants de 2024 impulsa una nova administració en el cim. L'àrea serà integrada en térmens de gestió.[28] Algunes terres estaran baix la jurisdicció de la comunitat local. El proyecte de llei impulsa futures lleis i reglaments en térmens de nova construcció. Com sempre, els llocs culturals i ambientals seran fortament reconeguts com un factor a considerar.

Ubicació

[editar | editar còdic]

L'altitut i l'aïllament en mig del Oceà Pacífic fan de Mauna Kea un dels millors llocs de la Terra per a l'astronomia terrestre. És un lloc ideal per a observacions submilimétricas, infrarrojas i òptiques. Les estadístiques de visió mostren que Mauna Kea és el millor lloc en térmens de calitat d'image òptica i infrarroja; per eixemple, el lloc CFHT té una visualisació mija de 0,43 segons d'arc.

Els estages per als astrònoms investigadors es troben en el Centre Onizuka d'Astronomia Internacional (a sovint cridat Hale Pōhaku), 11 km per camí empinat sense pavimentar des del cim a 2.800 m sobre el nivell de el mar.

Una estació d'informació per a visitants adjacent es troba a 2.800 m. El cim de Mauna Kea és tan alta que s'aconsella als turistes que es detinguen en l'estació de visitants durant a lo manco 30 minuts per a aclimatarse a les condicions atmosfèriques abans de continuar cap al cim, i els científics a sovint es queden en Hale Pōhaku durant huit hores o més abans de passar una nit completa en els observatoris del cim, en alguns telescopis que requerixen que els observadors passen una nit completa en Hale Pōhaku abans de treballar en el cim.

Telescopis

[editar | editar còdic]
Telescopis en Mauna Kea
Telescopi Diàmetro Tipo Propietari - UH 2.2m 2,2 m òptic/infrarrojo Universitat de Hawái 1970
United Kingdom Infrared Telescope (UKIRT) 3,8 m infrarrojo Lockheed-Martin, NASA, Universitat d'Arizona 1979
Infrared Telescope Facility (IRTF) 3,0 m infrarrojo NASA 1979
Observatori Canada, França, Hawái (CFHT) 3,6 m òptic/infrarrojo Canadà, França, Universitat de Hawái 1979
Caltech Submillimeter Observatory (CSO) 10,4 m submilimétrico Caltech, NSF 1987
James Clerk Maxwell Telescope (JCMT) 15 m submilimétrico, milimétrico China, Japó, Taiwan, Corea del Sur, Regne Unit, Canadà 1987
Antena del Very Long Baseline Array 25 m radi NRAO, AUI, NSF 1992
Keck I 10 m òptic/infrarrojo Caltech, Califòrnia Association for Research in Astronomy 1992
Keck II 10 m òptic/infrarrojo Caltech, Califòrnia Association for Research in

Astronomy | 1996

Subaru Telescope 8,2 m òptic/infrarrojo NOAJ (Japó) 1999
Gemini North 8,1 m òptic/infrarrojo Estats Units, Regne Unit, Canadà, Chile, Austràlia, Argentina, Brasil 1999
Submillimeter Array (SMA) 8 × 6 m interferómetro submilimétrico Smithsonian Astrophysical Observatory, Taiwan 2002
Hoku Kea 0,9 m òptic Universitat de Hawái 2010

Des de 2015, CSO, UKIRT i Hoku Kea estan programats per al seu desmantellament com a part del Pla de Gestió Integral de Mauna Kea.[29][30]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. About Mauna Kea Observatories
  2. «About Mauna Kea». www.ifa.hawaii.edu. Consultat el 31 d'agost de 2016.
  3. «Mauna Kea Telescopes». www.ifa.hawaii.edu. Consultat el 31 d'agost de 2016.
  4. «Understanding The Thirty Ficar Telescope Controversy». Consultat el 31 d'agost de 2016.
  5. «Hawaii's Telescope Controversy Is the Latest in a Long History of Land-Ownership Battles». Consultat el 31 d'agost de 2016.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 J. B. Zirker. An Acre of Glass: A History and Forecast of the Telescope, JHU Press, pp. 89–95. ISBN 978-0-8018-8234-0.
  7. Educational Foundation for Nuclear Science, Inc.. “Bulletin of the Atomic Scientists”. Bulletin of the Atomic Scientists: Science and Public Affairs. Educational Foundation for Nuclear Science, Inc.. ISSN 0096-3402.
  8. David Yount. Who Runs the University?: The Politics of Higher Education in Hawaii, 1985-1992, University of Hawaii Press, p. 232. ISBN 978-0-8248-1821-0.
  9. Astronomy Now, Intra Press, p. 45.
  10. Barry R. PARKER. Stairway to the Stars: The Story of the World's Largest Observatory, Springer. ISBN 978-1-4899-6052-8.
  11. David Leverington. A History of Astronomy: from 1890 to the Present, Springer Science & Business Mija, p. 276. ISBN 978-1-4471-2124-4.
  12. Måalamalama: A History of the University of Hawaiʻi, University of Hawaii Press, pp. 210–211. ISBN 978-0-8248-2006-0.
  13. Joseph N. Tatarewicz. Space Technology & Planetary Astronomy, Indiana University Press, p. 82. ISBN 0-253-35655-5.
  14. Pickles, Andrew. «Timeline of Astronomy in Hawaiʻi». Mauna Kea Observatories Outreach Committee.
  15. 15,0 15,1 Institute for AstronomyUniversity of Hawaii. «Mauna Kea Comprehensive Management Pla: UH Management Areas» (PDF). Hawai'i State Department of Land and Natural Resources.
  16. «Mauna Kea Science Reserve Astronomy Development Pla 2000–2020 – Summary». Institute for AstronomyUniversity of Hawaii.
  17. University of Hawai'i. «Mauna Kea Comprehensive Management Pla» págs. 6–1. Hawai'i State Department of Land and Natural Resources.
  18. 18,0 18,1 «Mauna Kea Telescopes». Institute for AstronomyUniversity of Hawaii.
  19. «Thirty Ficar Telescope Selects Mauna Kea». Press release. Califòrnia Institute of Technology, University of Califòrnia, and the Association of Canadian Universities for Research in Astronomy.
  20. «University of Hawaii Develop New Telescope for "Killer" Asteroid Search». Press release. Institute for AstronomyUniversity of Hawaii.
  21. Ruling could block Mauna Kea projects.
  22. 22,0 22,1 Witze, Alexandra. “Hawaii prunes Mauna Kea telescope hub”. Nature News 522 (7554): 15–16. doi:10.1038/522015a. PMID 26040874. Bibcode2015Natur.522...15W.
  23. «SB2402.DOC».
  24. «Maunakea Telescopes Confirm First Super-Planet Discovered by Ràdio».
  25. «Nobel Prize in Physics awarded for Accelerating Expansion of the Universe – W. M. Keck Observatory».
  26. 26,0 26,1 «History». Office of Mauna Kea Management. Archivat des d'el original, el 3 de febrer de 2015.
  27. «The Economic Impact of Astronomy in Hawai'i». University of Hawaii Economic Research Organization.
  28. «Legislation Would Dramatically Improve Stewardship of Mauna Kea».
  29. «Third Maunakea observatory set for decommissioning | University of Hawaiʻi System News» (en en-us). Consultat el 2022-08-21.
  30. «Hōkū Ke‘a Observatory Decommissioning Final EA Published». Big island video news. Consultat el 2022-08-21.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]