Seeing

El seeing (visió o visibilitat astronòmica) és un terme utilisat en astronomia per a referir-se a l'efecte distorsionador de l'atmòsfera sobre les imàgens d'objectes astronòmics. El seeing està causat per turbulències atmosfèriques causant variacions de densitat que deformen el camí òptic recorregut pels rajos de llum d'objectes exteriors a l'atmòsfera. El seeing es medix per mig de la millor resolució angular possible en unes condicions donades. Les millors condicions d'observació donen un diàmetro de seeing de 0.4" segons d'arc en observatoris situats a gran altitut com en Mauna Kea, La Palma o en el cerro Paranal;en els observatoris situats a baixa altura és habitual que el seeing mai descendixca de 1" o inclús siga superior, depenent de la turbulència local.

El seeing depén fortament de la llongitut d'ona utilisada en l'observació sent major en llongituts d'ona curtes i menor i inclús despreciable en llongituts d'ona llargues (infrarrojo lluntà i ràdio).

Diferents tècniques d'òptica adaptativa permeten obtindre imàgens en el visible en una resolució superior al llímit atmosfèric impost pel seeing pero generalment únicament en observacions sobre camps visuals menuts.

Dissenyada per l'astrònom francés Antoniadi, es denomina també escala de Antoniadi i està compresa entre els números romans I al V, amprant números romans per a evitar confusions en un atre tipo de paràmetros astronòmics.

I) seeing perfecte, imàgens sense cap tipo de temblequeo.

II) llaugeres ondulacions de les imàgens, en moments de calma.

III) seeing moderat, caracterisat per perceptibles tremolació de les imàgens.

IV) seeing pobre, en constants i molestes ondulacions de les imàgens.

V) seeing pèssim, en séries dificultats per a discernir les imàgens.

Existix una atra escala ideada per William H. Pickering, per mig d'un refractor acromàtic de 125 mm de diàmetro, que dividix la visió en dèu graus numerats de l'1 (el pijor) al 10 (el millor possible); és menys utilisada.