Conjunció (astronomia)

Conjunció (astronomia)

Dos astres estan en conjunció quan, observats des d'un tercer (generalment la Terra), es troben en la mateixa llongitut celest. Com la latitut celest pot ser diferent els astres s'aproximen molt en el cel, encara que no coincidixen, passant un per damunt de l'atre. La conjunció és un dels principals aspectes dels planetas. També és aplicable a qualsevol objecte celest que estiga ubicat pròxim visualment a un atre.

1. La Lluna es troba en conjunció en el Sol quan pansa entre est i la Terra, és dir en la Lluna nova. Si les latitut no són molt diferents, és dir si la Lluna està prop dels nodos del seu òrbita, ocorrerà un eclipse de Sol.
2. Els planetas interiors (Mercurio i Venus) es troben en conjunció inferior quan passen entre el Sol i la Terra; llavors el planeta es troba a la mínima distància de la Terra i nos presenta el seu major diàmetro i la seua cara no allumenada. Si els planetes tenen una latitut chicoteta (estan prop de l'eclíptica o prop del nodo de la seua òrbita) llavors pot ocórrer un trànsit d'estos planetes pel disc solar. Els planetes interiors estan en conjunció superior quan és el Sol el que es troba situat entre ells i el nostre planeta. Estan llavors a la màxima distància de la Terra i presenten el seu diàmetro més chicotet i la seua cara totalment allumenada. Són difícils d'observar perque en trobar-se prop del Sol ixen i es posen en ell.
3. Els planetas exteriors a l'òrbita de la Terra (el restant) només poden trobar-se en conjunció superior, que es denomina simplement conjunció, puix el planeta no pot passar entre el Sol i la Terra. No deu confondre's en oposició, que és quan la Terra passa entre el Sol i el planeta exterior.