Nodos de la Lluna

Nodos de la Lluna

Un nodo llunar és un dels dos nodos orbitales de la Lluna (la qual està inclinada 5° 9′), és dir, els dos punts en els que l'òrbita de la Lluna es interseca en l'eclíptica. El nodo ascendent (o nort) és el punt en el que la Lluna entra en el hemisferi nort de la eclíptica, mentres que el nodo descendent (o sur) és el punt en el que la Lluna entra en l'hemisferi sur de la eclíptica.

Un eclipse llunar solament pot ocórrer quan la Lluna plena està prop de qualsevol dels nodos llunars (dins dels 11° 38′ de llongitut eclíptica), mentres que un eclipse solar solament pot ocórrer quan la Lluna nova està prop de qualsevol dels nodos llunars (dins dels 17° 25′).

Ya que el pla orbital de la Lluna precesa en l'espai, els nodos llunars també precesan al voltant de la eclíptica, completant una revolució (cridada periodo dracónico o nodal) en 18,612958 anys (6.798,383 dies). (Esta llongitut no és igual a la d'un saros) El mateix cicle, medit en un marc de referència inercial, com el Sistema de Referència Celest Internacional (ICRS), un sistema de coordenades relatiu a les estreles fixes, és de 18,599525 anys.

Els dos eclipses solars de juliol de 2000 (els dies 1 i 31) es varen produir al voltant del moment en que la Lluna estava en el seu nodo ascendent. Els eclipses de nodo ascendent es repetixen despuix d'un any dracónico en promig, lo que equival a uns 0,94901 anys gregorianos, de la mateixa manera que els eclipses de nodo descendent.

Si els nodos estigueren fixos el Sol els travessaria cada mig any, i si coincidira la proximitat del pas en una sizigia es produiria un eclipse. Els eclipses ocorrerien sempre en les mateixes constelacions zodiacales. Pero açò no és aixina: els nodos retrogradan sobre la eclíptica, donant un regrés en 18,6 anys.

Dit moviment no és uniforme, en unes époques la seua velocitat és el doble de la mija i en unes atres és nula, i els nodos són estacionarios. Açò ocorre quan el Sol està en el nodo i s'anula la component de la força que causa este desplaçament. Es produïx durant els eclipses que la posició verdadera del nodo coincidix en la llongitut mija i és més cómodo durant els eclipses parlar del nodo mig.

l'any d'eclipse és el lapsus entre dos passos del Sol pel nodo ascendent llunar. El seu valor és 346,6074 dies. Com els eclipses es repetixen en el pas del Sol per un o un atre nodo, l'ocasió es repetirà cada 173,31 dies, periodo denominat estació d'eclipses.

D'una lunación a la següent el nodo alvança 1,5°, arc no despreciable i equivalent a 3 diàmetros llunars.

Es pot usar els eclipses llunars totals per a calcular la retrogradación dels nodos llunars. Es basa que durant els eclipses el nodo verdader coincidix en el mig. Ademés, si l'eclipse total té fase gran, la Lluna i el Sol estaran molt prop del nodo i calculant la llongitut del Sol es tindrà la llongitut d'un dels nodos.