Estrela blanc-groga
Una estrela de tipo F de la seqüència principal (FV) és una estrela de seqüència principal de fusió d'hidrogen, de tipo espectral F i classe de lluminositat V. Estes estreles tenen d'1 a 1,4 voltes la massa del Sol i temperatures superficials entre 6000 i 7600 K.[2] Quadros VII i VIII. Este ranc de temperatura dona a les estreles de tipo F un to blanc groguenc. Degut a que una estrela de la seqüència principal es coneix com estrela nana, esta classe d'estrela també pot denominar-se nana groc-blanca (que no deu confondre's en les nanes blanques, una possible etapa final de l'evolució estelar). Alguns eixemples famosos inclouen Procyon A, Gamma Virginis A i B,[3] WASP-12 i KIC 8462852.

Estreles estàndar espectrals
El sistema revisat de l'Atles de Yerkes (Johnson & Morgan, 1953)[4] va enumerar una densa cuadrícula d'estreles estàndar espectrals nanes de tipo F; no obstant, no tots estos han sobrevixcut fins al dia d'hui com a estàndars. Els punts de anclaje del sistema de classificació espectral MK entre les estreles nanes de seqüència principal de tipo F, és dir, aquelles estreles estàndar que han permaneixcut sense canvis durant anys i poden usar-se per a definir el sistema, es consideren 78 Ursae Majoris (F2 V) i Tabit (F6 V).[5] Ademés d'eixos dos estàndarts, Morgan i Keenan (1973)[6] varen considerar les següents estreles com a estàndars daga a: HR 1279 (F3 V), HD 27524 (F5 V), HD 27808 (F8 V), HD 27383 (F9 V) i Beta Virginis (F9 V). Atres estreles estàndar principals de MK inclouen HD 23585 (F0 V), HD 26015 (F3 V) i HD 27534 (F5 V).[7] Es deu tindre en conte que dos membres d'Híades en noms HD casi idèntics (HD 27524 i HD 27534) es consideren estreles estàndar F5 V fortes i, de fet, compartixen colors i magnituts casi idèntics. Gray i Garrison (1989)[8] proporcionen una taula moderna d'estàndars nanos per a les estreles de tipo F més calentes. Les estreles estàndar nanes F1 i F7 rara volta s'enumeren, pero han canviat llaugerament a lo llarc dels anys entre els classificadors experts. Les estreles estàndar d'us freqüent inclouen 37 Ursae Majoris (F1 V) i Iota Piscium (F7 V). No s'han publicat estreles estàndar F4 V. Desafortunadament, F9 V definix ellímit entre les estreles calentes classificades per Morgan i les estreles més fredes classificades per Keenan, i existixen discrepàncies en la lliteratura sobre quines estreles definixen ellímit nano F/G. Morgan i Keenan (1973) varen enumerar Beta Virginis i HD 27383 com a estàndars F9 V, pero Keenan i McNeil (1989)[9] varen enumerar HD 10647 com la seua estàndar F9 V. Eta Cassiopeiae A provablement deuria evitar-se com a estrela estàndar perque a sovint li la considerava F9 V en les publicacions de Keenan, pero G0 V en les publicacions de Morgan.
Planetes
Algunes de les estreles de tipo F més propenques que se sap que tenen planetes inclouen Upsilon Andromedae, Tau Boötis, HD 10647, HD 33564, HD 142, WASP-12, HD 60532 i KOI-3010.
Habitabilitat
Alguns estudis mostren que existix la possibilitat de que la vida també es desenrolle en planetes que orbitan una estrela de tipo F.[10] S'estima que la zona habitable d'una estrela F0 relativament calenta s'estendria des d'aproximadament 2,0 AU fins a 3,7 AU i entre 1,1 i 2,2 AU per a una estrela F8 relativament freda. No obstant, en relació en una estrela de tipo G, els principals problemes per a una forma de vida hipotètica en este escenari particular serien la llum més intensa i la vida estelar més curta de l'estrela local. Se sap que les estreles de tipo F emeten formes energètiques de llum molt més alta, com la radiació UV, que a llarc determini pot tindre un efecte profundament negatiu en les molècules d'ADN.[10] Els estudis han demostrat que, per a un planeta hipotètic ubicat a una distància habitable equivalent d'una estrela de tipo F a la Terra del Sol (açò està més llunt de l'estrela de tipo F, dins de la zona habitable), i en una similar atmòsfera, la vida en la seua superfície rebria entre 2,5 i 7,1 voltes més dany de la llum ultravioleta en comparació a la de la Terra.[11] Per lo tant, per a que les seues formes de vida natives sobrevixquen, l'hipotètic planeta necessitaria tindre suficient protecció atmosfèrica, com una capa d'ozon, en l'atmòsfera superior. Sense una capa d'ozon robusta, teòricament la vida podria desenrollar-se en la superfície del planeta, pero lo més provable és que es llimite a regions submarines o subterrànees.
Referències
- ↑ «New Insights into Debris Discs». Consultat el 23 May 2016.
- ↑ «Empirical bolometric corrections for the main-sequence».Astronomy and Astrophysics Supplement.46
- 193–237.
- ↑ SIMBAD, entries on Gamma Virginis A, Gamma Virginis B, accessed June 19, 2007.
- ↑ Fonamental stellar photometry for standards of spectral type on the revised system of the Yerkes spectral atles H. L. Johnson & W. W. Morgan, 1953, Astrophysical Journal, 117, 313
- ↑ Anchor Points [1] archivat en Wayback Machine., Robert F. Garrison
- ↑ Spectral Classification, W. W. Morgan & P. C. Keenan, 1973, Annual Review of Astronomy and Astrophysics, vol. 11, p.29
- ↑ Revised MK Spectral Atles for stars earlier than the sun, W. W. Morgan, W. W., H. A. Abt, J. W. Tapscott, 1978, Williams Bay: Yerkes Observatory, and Tucson: Kitt Peak National Observatory
- ↑ The early F-type stars – Refined classification, confrontation with Stromgren photometry, and the effects of rotation, R. O. Gray & R. F. Garrison, R. F., 1989, Astrophysical Journal Supplement Séries, vol. 69, p. 301
- ↑ The Perkins Catalog of Revised MK Types for the Cooler Stars, P. C. Keenan & R. C McNeil, "Astrophysical Journal Supplement Séries" 71 (October 1989), pp. 245–266.
- ↑ 10,0 10,1 Hadhazy. «Could Alien Life Cope with a Hotter, Brighter Star?». space. com. Space. com. Consultat el 2018-03-31.
- ↑ «Climatological and UV-based Habitability of Possible Exomoons in F-star Systems».doi:10.1002/asna.201613279.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Estrella de tipo-F de la secuencia principal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.