Anar al contingut

Porrima

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Porrima A/B
Ubicació de γ Virginis en el centre de Virgo
Constelació Virgo
Ascensió recta α 12h 41min 39,6s
Declinació δ -01º 26’ 58’’
Distància 38,6 ± 0,5 anys llum
Magnitut visual +2,74 (+3,48 / +3,50)
Magnitut absoluta +2,38 (+3,12 / +3,14)
Lluminositat 4 / 4 sols
Temperatura 7100 / 7100 K
Massa 1,5 / 1,5 sols
Ràdio 1,2 / 1,2
Tipo espectral F0V / F0V
Velocitat radial -20 km/s
Atres noms HD 110379 / 110380
HR 4825 / 4826
HIP 61941 / GJ 482

Porrima és el nom de l'estrela γ Virginis (γ Vir / 29 Virginis), la segona més lluenta de la constelació de Virgo, despuix de Mechó (α Virginis), i la 122 més lluenta del cel nocturn.[1] Es troba a 38,6 anys llum de distància del sistema solar.

El nom de Porrima, provinent del llatí, aludix a una deesa de la mitologia romana que junt a Postversa, era una de les dos ajudants de Carmenta, la deesa del part i la profecia. Li l'invocava per a que previnguera i protegira els parts normals, aquells en els que el bebé naixia de cap. En el II esta estrela era coneguda per Aulo Gelio com Prorsa i Prosa.[2]

En l'antiga Babilonia senyalava la denovena constelació eclíptica, Shur-mahrū-shirū, i a títul individual era cridada Kakkab Donen-nu, la «Estrela del Héroe». En China rebia el nom de Shang Seang, el «Alt Ministre d'Estat».[3]

Característiques físiques

[editar | editar còdic]

Porrima és una estrela binaria composta per dos estreles de magnitut aparent +3,48 i +3,50 pràcticament idèntiques. Abdós són estreles blanc-grogues de la seqüència principal de tipo espectral F0V[4][5] i 7100 K de temperatura superficial. La lluminositat de cada una d'elles és unes 4 voltes major que la lluminositat solar i tenen un diàmetro un 20 % més gran que el del Sol. Cada una d'elles té una massa aproximada d'1,4 masses solars i l'edat del sistema s'estima en 1700 millons d'anys. A diferència d'estreles com el Sol a on la fusió nuclear d'hidrogen en heli es produïx fonamentalment per la cadena protón-protón, en estreles en la massa de Porrima A i B el cicle CNO és la font d'energia predominant.[6]

El periodo orbital del sistema és de 169 anys i el pla orbital està inclinat 31° respecte al pla del cel. Encara que la separació mija entre abdós és de 43 UA —poc més de la distància existent entre Plutó i el Sol—, l'alta excentricitat de l'òrbita fa que esta oscile entre 5 i 81 UA. L'últim periastro —mínima separació entre components— va tindre lloc en 2005.[6]

Porrima va ser una de les primeres estreles dobles descobertes. Un misionero en l'Índia, de nom Richaud, va descobrir el seu duplicitat en 1689. William Herschel va medir el seu àngul de posició en 1781, i el seu fill, John Herschel, va calcular el seu òrbita en 1833.[7] Fins al començ de la década de 1990 era un objecte fàcil per als astrònoms aficionats, pero la distància aparent del sistema ha anat disminuint fins a 2005, a partir del com torna a aumentar.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «The 500 Brightest Stars in the Sky (Ashland Astronomy Studio)». Archivat des d'el original, el 30 de decembre de 2012. Consultat el 10 de novembre de 2012.
  2. Porrima (The Fixed Stars)
  3. Allen (1889). «Virgo», Courier Dover Publications (ed.). Star Names — Their Lore and Meaning (en anglés), pp. 563. ISBN 0-486-21079-0.
  4. HR 4825 -- Star in double system (SIMBAD)
  5. HR 4826 -- Star in double system (SIMBAD)
  6. 6,0 6,1 Porrima (Stars, Jim Kaler)
  7. Double stars to follow (Prairie Astronomy Club) [1] archivat en Wayback Machine.