Anar al contingut

Vulpecula

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Vulpecula, la Raposa o la Rabosot és una chicoteta constelació del nort ubicada en mig del Triàngul d'estiu, al nort de Sagitta i Delphinus. No conté cap estrela de magnitut inferior a 4.

Característiques destacables

Constelació de Vulpecula

Pese a carir d'estreles lluentes —α Vulpeculae, la més lluenta, a penes alcança magnitut 4,4— en esta constelació han tingut lloc alguns de les fites clau de l'astronomia. Entre ells cal destacar el descobriment en 1967 del primer púlsar, PSR B1919+21, localisat en Vulpecula; ans que la naturalea de la senyal anara determinada, els investigadors, Jocelyn Bell i el seu supervisor Ph.D. Antony Hewish, varen considerar sériament la possibilitat de que fora una senyal procedent de vida extraterrestre. També PSR B1937+21, el primer púlsar de milisegons descobert (en 1982),[1] es localisa a solament uns pocs graus de PSR B1919+21.

α Vulpeculae, que rep el nom d'Anser,[2] és l'única estrela en denominació de Bayer en la constelació. És una jaganta roja de tipo espectral M0.5IIIb[3] en una temperatura efectiva de 3863 K[4] i una lluminositat 555 voltes major que la del Sol.[5] Es troba a 291 anys llum de la Terra.

23 Vulpeculae i 31 Vulpeculae, segona i quarta estreles més lluentes, són jagantas groc-taronges de tipo espectral K3III i G7III[6] respectivament. La primera és 375 voltes més lluminosa que el Sol i la segona 54 voltes més que la nostra estrela. Esta última és una binaria espectroscópica en un periodo orbital de 1860 dies i una edat estimada de 1270 millons d'anys.[7]

Alguna cosa més tènue, 30 Vulpeculae és també una jaganta taronja de tipo K1III[8] i igualment una binaria espectroscópica, sent el seu periodo orbital de 2506 dies.

De magnitut 4,65, NT Vulpeculae (15 Vulpeculae) és una jaganta blanca de tipo A4III[9] i variable Alfa2 Canum Venaticorum. Llaugerament menys lluent, QR Vulpeculae és una estrela de tipo B3V[10] i una variable Gamma Cassiopeiae que presenta fluctuacions de lluentor de 0,2 magnituts.[11] 1 Vulpeculae és una estrela triple la component principal de la qual és una subgigante blava de tipo B4IV[12] en una temperatura de 16 800 K. 29 Vulpeculae és una estrela blanca de la seqüència principal de tipo A0V 71 voltes més lluminosa que el Sol.

Curva de llum en banda V de SV Vulpeculae traçada a partir de senyes d'ASAS-SN

T Vulpeculae, O Vulpeculae i SV Vulpeculae són tres cefeidas els periodos de la qual són de 4,4355, 7,9907 i 45,01 dies respectivament. T Vulpeculae, de tipo espectral mig F5Ib, té un radi 38 voltes més gran que el ràdio solar, més be chicotet per a una cefeida, mentres que O Vulpeculae és una de les cefeidas més massives del nostre entorn, en una massa estimada equivalent a 11,8 masses solars. SV Vulpeculae és una estrela molt distant —situada a uns 7900 anys llum aproximadament— de gran lluminositat, equivalent a 28 000 sols. Per una atra part, Z Vulpeculae és una binaria eclipsante composta per una estrela blanc-azulada de la seqüència principal de tipo B4V i una jaganta blanca de tipo A3III; durant l'eclipse principal, la lluentor de Z Vulpeculae decau 1,65 magnituts, mentres que en el secundari la disminució és de sol 0,33 magnituts. Pel contrari, EP Vulpeculae és una freda estrela de tipo S[13] en una lluminositat 4000 voltes major que la del Sol; és una variable irregular la lluentor de la qual fluctua 3,7 magnituts sense que existixca un periodo definit.[14]


QU Vulpeculae va ser una nova descoberta en la constelació en 1984 quan va alcançar magnitut 5,6. És una nova peculiar en una nana blanca massiva d'oxigen, neó i magnesi.[15] No obstant, la nova històrica més famosa de la constelació va ser CK Vulpeculae, observada en 1670 quan va alcançar magnitut 2,6. La seua naturalea seguix sent incerta, puix les observacions són incompatibles en que CK Vulpeculae siga un remanente de nova clàssica despuix de l'event de 1670, un pols tèrmic molt tardà, una nova roja lluminosa o una nova induïda per difusió.[16]

HD 188015 i HD 189733 són dos estreles en la constelació en sistemes planetaris. El planeta que orbita esta última estrela, HD 189773 b, conté cantitats significatives d'aigua en la seua atmòsfera, aixina com oxigen i metà,[17][18] i en la seua superfície hi ha vents de fins a fins a 8700 km/h, sèt voltes la velocitat del sò; el seu color blau cobalt no prové del reflex de l'aigua com en la Terra, sino d'una atmòsfera brumosa i cremada que conté núvols alts cobertes de partícules de silicat.[19] El planeta que gira entorn a HD 188015, presumiblement un jagant gaseós, ho fa en la zona de habitabilitat de l'estrela i ampra 461,2 dies en completar una òrbita.

Un atre objecte d'interés és Gliese 794, una de les nanes blanques més calentes i jóvens a menys de 20 pársecs del sistema solar. Té una temperatura de 20 700 K i una edat estimada —com remanente estelar— de sol 60 millons d'anys.

També en Vulpecula es troba GJ 4166, la nana blanca menys massiva del nostre entorn, en una massa equivalent al 25 % de la massa solar.[20]

WR 126 és una distant estrela de Wolf-Rayet catalogada com WC5/WN, ya que el seu espectre mostra característiques dominants de WC pero també llínees prominents de nitrogen, molt rar en atres estreles Wolf-Rayet de transició. La seua lluminositat és més d'un milló de voltes major que la del Sol encara que be podria ser que WR 126 no siga una única estrela sino que puga formar part d'un sistema binari o una estrela múltiple.[21]

Nebulosa planetària Hen 2-437 (Crèdits: ESA/Hubble & NASA)

Entre els objectes de cel profunt, destaca la nebulosa planetària M27 o Nebulosa Dumbbell, la primera nebulosa d'este tipo que va ser descoberta, sent descrita per Charles Messier en 1764. La seua estrela central, una nana blanca, té un radi estimat igual al 5,5 % del ràdio solar i és la nana blanca més gran que es coneix. D'acort a la paralaje mida pel observatori espacial GAIA, M27 es troba a 1230 anys llum de la Terra.[22] Una atra nebulosa planetària observable en Vulpecula és Hen 2-437, nebulosa bipolar a on el material expulsat per l'estrela moribunda s'ha estés formant dos lòbuls blaus simètrics.[23]

Cúmul obert NGC 6823 rodejat per la nebulosa d'emissió Sharpless 2-86

NGC 6820 és una nebulosa d'emissió que rodeja al cúmul obert NGC 6823, format fa uns dèu millons d'anys i en el qual destaquen les seues estreles blaves jóvens. Es troba a uns 6000 anys llum de la Terra.[24] NGC 6885 és un atre cúmul obert més antic, puix té una edat aproximada de 125 millons d'anys, situat a 4700 anys llum.


SNR G057.2+00.8 és un restant de supernova que conté el magnetar SGR J1935+2154, que el seu periodo de rotació és de 3,24 segons. Descobert en 2014, s'han observat quatre episodis actius des del seu descobriment fins a 2016.[25]

En Vulpecula també es pot observar la galàxia elíptica NGC 7052. En el telescopi Hubble s'ha descobert un gros disc de pols de 3700 anys llum de diàmetro que pot ser el remanente d'una colisió galàctica en el passat.[26]

La part este de Vulpecula està ocupada per la Gran Muralla de Hércules-Corona Boreal. És un filament galàctic en una llongitut de 3 000 megapársecs, sent l'estructura més gran del univers observable.[27]

Estreles principals

Curva de llum de la binaria eclipsante ER Vulpeculae (a partir de senyes de TESS)
Concepció artística del planeta HD 189733 b, despuix de la confirmació (en 2013) del color blau d'este planeta

Referències

  1. ↑ Backer, D. C.; Kulkarni, S. R.; Heiles, C.; Davis, M. M.(1982).«A millisecond pulsar».Nature.300(5893): 615–618.doi:10.1038/300615a0.
  2. ↑ «IAU-Catalog of Star Names (CSN)». Consultat el 9 de febrer de 2026.
  3. ↑ Alfa Vulpeculae (SIMBAD)
  4. ↑ Cardiel, Nicolás; Zamorano, Jaime; Bará, Salvador; Sánchez de Miguel, Alejandro; Cabell, Cristina; Gallego, Jesús; García, Lucía; González, Rafael; Esquerre, Jaime; Pascual, Sergio; Roures, José; Sánchez, Ainhoa; Tàpia, Carlos(2021).«Synthetic RGB photometry of bright stars: definition of the standard photometric system and UCM library of spectrophotometric spectra».Monthly Notices of the Royal Astronomical Society.504(2): 3730-3748.
  5. ↑ Lebzelter, Thomas et al.(2019).«Carbon and Oxygen Isotopic Ràtios. II. Semiregular Variable M Giants».The Astrophysical Journal.886(2): aneu 117.Consultat el 24 de giner de 2023.
  6. ↑ 31 Vul -- Spectroscopic binary (SIMBAD)
  7. ↑ Luck, R. Earle(2015).«Abundances in the Local Region. I. G and K Giants».The Astronomical Journal.150(3): 23.doi:10.1088/0004-6256/150/3/88.
  8. ↑ 30 Vul -- Spectroscopic binary (SIMBAD)
  9. ↑ 15 Vul -- Variable Star of alpha2 CVn type (SIMBAD)
  10. ↑ HD 192685 -- Be Star (SIMBAD)
  11. ↑ QR Vulpeculae (General Catalogue of Variable Stars, Samus+ 2007-2017)
  12. ↑ 1 Vul -- Spectroscopic binary (SIMBAD)
  13. ↑ V* EP Vul -- S Star (SIMBAD)
  14. ↑ EP Vulpeculae (General Catalogue of Variable Stars, Samus+ 2007-2017)
  15. ↑ Santamaría, E.; Guerrero, M. A.; Toalá, J. A.(2022).«QU Vul: An integral field spectroscopy case study of a nova shell».Monthly Notices of the Royal Astronomical Society.517(2): 2567-2576.Consultat el 19 de decembre de 2025.
  16. ↑ Evans, A.; Gehrz, R. D.; Woodward, C. E.; Sarre, P. J.(2016).«CK Vul: A smorgasbord of hydrocarbons rules out a 1670 nova (and much else besides)».Monthly Notices of the Royal Astronomical Society.457(3): 2871–2876.doi:10.1093/mnras/stw352.
  17. ↑ Swain, Mark R.; Vasisht, Gautam; Tinetti, Giovanna(2008).«The presence of methane in the atmosphere of an extrasolar planet».Nature.452(7185): 329–331.doi:10.1038/nature06823. arXiv.org link
  18. ↑ Ben-Jaffel, L.; Ballester, G. E.(2013).«Hubble Space Telescope detection of oxygen in the atmosphere of exoplanet HD 189733b».Astronomy and Astrophysics.553(A52): 12 pp..Consultat el 20 d'abril de 2021.
  19. ↑ «Rains of Terror on Exoplanet HD 189733b». NASA (31 d'octubre de 2016). Consultat el 2024-05-08.
  20. ↑ Holberg, J. B.; Oswalt, T. D.; Sion, E. M.; McCook, G. P.(2016).«The 25 parsec local white dwarf population».Monthly Notices of the Royal Astronomical Society.462(3): 2295-2318.Consultat el 19 d'abril de 2021.
  21. ↑ Sander, A. A. C.; Hamann, W.-R.; Todt, H.; Hainich, R.; Shenar, T.; Ramachandran, V.; Oskinova, L. M.(2019).«The Galactic WC and WO stars. The impact of revised distances from Gaia DR2 and their role as massive black hole progenitors».Astronomy and Astrophysics.621(A92): 19 pp..Consultat el 14 de febrer de 2026.
  22. ↑ M 27 -- Planetary Nebula (SIMBAD)
  23. ↑ «The icy blue wings of Hen 2-437». ESA/Hubble (8 de febrer de 2016). Consultat el 20 d'abril de 2021.
  24. ↑ «NGC 6823: Cloud Sculpting Star Cluster». APOD (NASA) (4 d'octubre de 2004). Consultat el 20 d'abril de 2021.
  25. ↑ Lin, Lin et al.(2020).«Burst Properties of the Most Recurring Transient Magnetar SGR J1935+2154».The Astrophysical Journal.893(2): 17 pp..Consultat el 4 de novembre de 2021.
  26. ↑ «Dust Disk around a Massive Black Hole». Hubblesite (18 de juny de 1998). Consultat el 20 d'abril de 2021.
  27. ↑ «What Is The Biggest Thing In The Universe?». Science ABC (15 de maig de 2018). Consultat el 31 de maig de 2020.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Vulpecula&oldid=1226017»