NGC 6791

NGC 6791

NGC 6791

Senyes d'observació(Época J2000)
Tipo	Cúmul obert, de tipo II3r.
Ascensió recta	Plantilla:AR
Declinació	Plantilla:DEC
Distancia	13.300 al (4.100 pc)
Magnitut aparent (V)	+9,5
Tamany aparent (V)	10'
Galàxia	Via Làctea
Constelació	Lyra
Característiques físiques
Antiguetat	8.000 millons d'anys.
Número d'estreles	10.000 aprox.
Velocitat radial	8.859 km/s
Corriment al roig	+0,030
Metalicidad (Fe/H)	+0,15
Descobriment
Descobridor	August Winnecke
Data del descobriment	Decembre de 1853
Atres designació
NGC 6791 • OCL 142 • Berkeley 46 • Lund 886 • GC 4492

NGC 6791 és un cúmul estelar obert que es troba en la constelació de Lyra. Va ser descobert pel alemà Friedrich August Theodor Winnecke en l'any 1853.

Es tracta d'un dels cúmuls oberts més grans i antics, en una edat aproximada de 8 mil millons d'anys. A pesar de ser un dels més antics, el cúmul posseïx una gran cantitat de metals, alguna cosa contradictori, puix en teoria les estreles més velles solen ser pobres en metals ya que estos es van acumulant llentament de generació a generació d'estreles. En concret, les seues estreles alberguen el doble de ferro que el Sol, convertint-li en un dels cúmuls en major metalicitat de la Via Làctea.

Una atra peculiaritat és que els cúmuls oberts, per lo general, acaronen a un número molt chicotet d'estreles, uns pocs centenars d'elles. No obstant, el número d'estreles del cúmul NGC 6791 sobrepassa les dèu mil. Per tot això, NGC 6791 és un dels cúmuls més estudiats, sent un possible model d'evolució de les estreles situades en els centres galàctics.

No obstant, les extravagancias de NGC 6791 no acaben ací. El telescopi espacial Hubble va observar les estreles en menor lluminositat del cúmul, que es tracten de vàries nanes blanques (estreles que han agotat el seu combustible). En analisar la lluminositat d'estes estreles varen estimar les seues edats, que varen resultar ser de 6 mil millons d'anys per a un grup d'estes estreles i 4 mil millons d'anys per a un atre. Estes edats es troben fòra de sincronia en els 8 mil millons d'anys del restant de les estreles del cúmul, mantenint l'incògnita de la seua formació.