Tanabata

Tanabata

Gent vestint yukatas en Tanabata.

Festivitats de Tanabata en Edo, 1852, Hiroshige.

Yashima Gakutei

Desplegament de Edo Tanabata (Fukagawa Edo Museum)

Tanabata (たなばた Tanabata 七夕, ''Tanabata''^? que significa "Nit del Sèptim"), també coneguda com la Festivitat de les estreles (星祭り, Hoshimatsuri^?) és una festivitat japonesa derivada de la tradició chinenca Qi xi (七夕 "La nit dels sietes").

La festa celebra la trobada entre Orihime (Vega) i Hikoboshi (Altair). La Via Làctea, un riu fet d'estreles que creua el cel, separa a estos amants, i només se'ls permet vore's una volta l'any, el sèptim dia del sèptim més llunar del calendari lunisolar. Ya que les estreles només apareixen de nit, la celebració sol ser nocturna.

Història

La festa s'origina a partir de el "Festival per a la súplica de habilitats", nom alternatiu del Qi xi, que se celebrava en China i que va ser adoptat en Japó en el palau imperial de Kyoto durant l'era Heian. El festival es va estendre al públic en general a principis de l'era Edo, mesclant-se en atres festes com el Bon Odori, ya que dita festa se celebrava per llavors el dia 7 del sèptim més. Aixina es va originar el festival de Tanabata modern. Durant l'era Edo, les chiques demanaven tindre millors habilitats en la costura i l'artesania, i els chics demanaven tindre millor caligrafia a pur de escriure desijos en fulls de paper. En esta mateixa época la costum era usar el rocío agarrat en fulls de taro per a crear la tinta usada per a escriure dits desijos. Hui en dia, el Bon Odori se celebra el 15 d'agost del calendari solar, més prop de la seua data original en el calendari llunar, pero més separat de la festivitat de Tanabata.

El nom "Tanabata" es basa remotament en la llectura japonesa dels caràcters chinencs 七夕, que se solien llegir com "shichiseki". Es creu que existia per la mateixa época una celebració de purificació shinto, en la qual un miko teixia un tros de tela especial cridat Tanabata (棚機 (たなばた), Tanabata^?) i ho oferia a deu per a resar demanant protecció per als camps d'arròs contra les pluges i les tormentes, i per a una bona collita en autumne. Gradualment, esta cerimònia es va mesclar en el festival per a la súplica de habilitats i es va convertir en Tanabata (七夕, Tanabata^?). És curiós que els caràcters chinencs 七夕 i la llectura "Tanabata" per als mateixos caràcters en japonés s'uniren per a significar el mateix festival, encara que originalment representaven dos coses distintes.

Llegenda

De la mateixa manera que Qi xi, Tanabata s'inspira en el famós conte asiàtic de la princesa i el pastor.

Orihime (織姫, la Princesa Tejedora) era la filla de Tentei (天帝, el Rei Celestial). Orihime teixia teles esplèndides a la vora del riu Amanogawa (天の川, la Via Làctea). Al seu pare li encantaven les seues teles, i ella treballava durament dia despuix de dia per a tindre-les llistes pero, a causa del seu treball, la princesa no podia conéixer a algú de qui enamorar-se, lo que l'entristia enormement. Preocupat per la seua filla, el seu pare va concertar una trobada entre ella i Hikoboshi (彦星, també conegut com Kengyuu, 牽牛), un pastor que vivia a l'atre costat del riu Amanogawa. Quan els dos es varen conéixer, es varen enamorar a l'instant i, poc despuix, es varen casar. No obstant, una volta casats, Orihime va començar a descuidar les seues tasques i va deixar de teixir per al seu pare, a l'hora que Hikoboshi prestava cada volta menys atenció al seu ganado, el qual va terminar desperdigandose pel Cel. Furiós, el Rei Celestial va separar als amants, un a cada costat del Amanogawa i els va prohibir que es veren. Orihime, desesperada per la pèrdua del seu marit, va demanar al seu pare que els permetera vore's una volta més. El seu pare, commogut per les seues llàgrimes, va accedir a que els amants es veren el sèptim dia del sèptim més, a condició de que Orihime haguera terminat el seu treball. No obstant, la primera volta que varen intentar verse es varen donar conte de que no podien creuar el riu, ya que no hi havia pont algun. Orihime va plorar tant que una bandada de grullas va vindre en la seua ajuda i li varen prometre que farien un pont en les seues ales per a que pogueren creuar el riu. Els amants es varen reunir finalment i les grullas varen prometre vindre tots els anys sempre i quan no ploguera. Quan es dona eixa circumstància, els amants tenen que esperar per a reunir-se fins a l'any següent.