Anar al contingut

Colocasia esculenta

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Colocasia esculenta (Colocasia esculenta)
«Taro» redirigix ací. Per a atres acepcions, vore Taro (desambiguació).


Colocasia esculenta, cridada comunament quiscamote,[1] taro, uncucha, pituca, papa chinenca, malanga,[2] ñampí, yautía coco, i gabi en l'espanyol filipí, és una espècie de plantes de la família de les aràcees.




Descripció

És una planta herbàcea, perennifolia, en un tubèrcul subgloboso, estolonífero, subterràneu, que alcança un tamany de 6 cm de diàmetro. Les fulles són peltadas, en la làmina de 32–36 cm de llarc i 22–70 cm d'ample. Les inflorescències són axilars, formant un espadice, protegides per la espata, en aroma afrutado, té un pedúncul de 9–80 cm de llarc; i espata de fins a 43 cm de llarc. Els fruts són bayes subglobosas a oblongas, de 3.5–5 mm de llarc i 2.5–3.9 mm de diàmetro; en llavors #elipsoide, de color café clar.[3]

Distribució i hàbitat

S'hauria començat a cultivar fa 7000 anys en les montanyes de Papúa Nueva Guinea.[4] L'extensió de la zona d'orige del taro està encara en discussió, molts els autors coincidixen en sostindre que se situa en el nordest de l'Índia, Surest d'Àsia, segons atres autors s'estén també fins a Austràlia, Nova Guinea, Islas Marshall.[5]

Pot vegetar en arrossars o en terres altes a on l'aigua és suministrada constantment per pluja o irrigació. Algunes varietats creixen també fòra dels tròpics, en llocs com Galícia, Coreja i Japó.

És un aliment tradicional en moltes àrees tropicals del món i la base per a fer el poi en Hawái. La planta és indigerible si es menja crua per les substàncies ergástiques en les cèlules de la planta. Produïx severs problemes gastrointestinals a menos que es cuine.[6]

Usos

Com en casi totes les verdures, els fulls de taro són riques en vitamines i minerals i font de fibra dietètica. En la seua forma crua, la planta és tòxica per la presència d'oxalato de calcio i la presència de rafidios en les cèlules vegetals en forma d'agulla.[7]

El corm se sol consumir cuit generalment com a hortaliça, ya siga com a acompanyament de plats de carn, pollet o peix o ben formant part del popular sancocho (principalment en Veneçuela, Colòmbia, República Dominicana i Panamà). En Canàries se sol usar com a part de la cuina tradicional, encara que sol confondre's en el ñame. En Costa Rica s'utilisa majoritàriament en la seua zona caribenya.[8] En Corea el corm es pela i els refillols dels fulls es sofríen.

Producció

El taro s'aprecia en l'Àfrica Occidental, China, en la Polinèsia, les illes de l'Oceà Índic i de les Antilles. La collita mundial és d'al voltant de 9,2 millons de tonellades (FAO 2002), els principals productors són Nigèria, Ghana, China i Costa d'Ivori.

Producció en tonellades. Sifres 2004-2005
Données de FAOSTAT (FAO) Base de données de la FAO, consultat el 14 de novembre de 2006
Plantilla:Nigèria 4 027 000,00 38 % 4 027 000,00 38 %
Plantilla:Ghana 1 800 000,00 17 % 1 800 000,00 17 %
Plantilla:China 1 638 328,00 15 % 1 638 500,00 16 %
Plantilla:Camerún 1 127 560,00 11 % 1 100 000,00 10 %
Plantilla:Costa d'Ivori 370 000,00 3 % 370 000,00 4 %
Plantilla:Papúa Nueva Guinea 256 000,00 2 % 260 000,00 2 %
Plantilla:Madagascar 200 000,00 2 % 200 000,00 2 %
Plantilla:Japó 184 800,00 2 % 184 800,00 2 %
Plantilla:Ruanda 136 359,00 1 % 136 895,00 1 %
Plantilla:Filipines 102 274,00 1 % 102 000,00 1 %
Plantilla:República Centroafricana 100 000,00 1 % 100 000,00 1 %
Plantilla:Egipte 116 673,00 1 % 100 000,00 1 %
Atres països 556 308,00 5 % 501 596,00 5 %
Total 10 615 302,00 100 % 10 520 791,00 100 %

Taxonomia

Colocasia esculenta va ser descrita per (L.) Schott i publicat en Meletemata Botanica 18. 1832.[9]

Etimologia

Colocasia: nom genèric que deriva de l'antiga paraula grega kolokasion que el botànic grec Dioscórides (I) assignava a les raïls comestibles, tant de Colocasia esculenta com de Nelumbo nucifera.[10]

esculenta: epítet llatío que significa "comestible".[11]

Sinonímia
  • Arum esculentum L., Sp. Pl.: 965 (1753).
  • Caladium esculentum (L.) Vent., Descr. Pl. Nov.: t. 30 (1801).
  • Leucocasia esculenta (L.) Nakai, Bull. Natl. Sci. Mus. Tòquio 31: 127 (1952).
  • Arum colocasia L., Sp. Pl.: 985 (1753).
  • Arum chinense L., Amoen. Acad. 4: 234 (1754).
  • Arum peltatum Lam., Encycl. 3: 13 (1789).
  • Arum lividum Salisb., Prodr. Stirp. Chap. Allerton: 260 (1796).
  • Caladium nymphaeifolium Vent., Descr. Pl. Nov.: t. 30 (1801).
  • Caladium acre R.Br., Prodr.: 336 (1810).
  • Arum nymphaeifolium (Vent.) Roxb., Hort. Bengal.: 65 (1814).
  • Arum colocasioides Desf., Tabl. École Bot., ed. 3: 7 (1829).
  • Caladium violaceum Desf., Tabl. École Bot., ed. 3: 7 (1829).
  • Caladium glycyrrhizum C.Fraser,[12] Bot. Misc. 1: 259 (1830).
  • Calla virosa Roxb., Fl. Ind. ed. 1832, 3: 517 (1832).
  • Colocasia acris (R.Br.) Schott in Schott & Endl., Melet. Bot.: 18 (1832).
  • Colocasia antiquorum Schott in H.W.Schott & S.L.Endlicher, Melet. Bot.: 18 (1832).
  • Caladium colocasioides (Desf.) Brongn., Nouv. Ann. Mus. Hist. Nat. 3: 156 (1834).
  • Calla gaby Blanco, Fl. Filip.: 659 (1837).
  • Colocasia vulgaris Raf., Fl. Tellur. 3: 65 (1837).
  • Colocasia himalensis Royle, Ill. Bot. Himal. Mts.: 407 (1840).
  • Colocasia nymphaeifolia (Vent.) Kunth, Enum. Pl. 3: 37 (1841).
  • Colocasia virosa (Roxb.) Kunth, Enum. Pl. 3: 41 (1841).
  • Colocasia vora Hassk., Flora 25(2 Beibl. 1): 81 (1842).
  • Colocasia fontanesii Schott, Oesterr. Bot. Wochenbl. 4: 409 (1854).
  • Colocasia euchlora K.Koch & Linden, Index Seminum (B) 1854(App.): 4 (1855).
  • Zantedeschia virosa (Roxb.) K.Koch, Index Seminum (B) 1854(App.): 9 (1855).
  • Alocasia illustris W.Bull, Cat. 1873: 4 (1873).
  • Caladium violaceum Engl. in A.L.P.de Candolle & A.C.P.de Candolle, Monogr. Phan. 2: 492 (1879).
  • Aron colocasium (L.) St.-Lag., Ann. Soc. Bot. Lió 7: 119 (1880).
  • Colocasia gracilis Engl., Bot. Jahrb. Syst. 1: 185 (1881).
  • Colocasia neocaledonica Van Houtte, Cat. 1885: (1885).
  • Alocasia dussii Dammer, Gartenflora 1892: 312 (1892).
  • Colocasia colocasia (L.) Huth, #Heli 11: 134 (1893), nom. inval.
  • Colocasia violacea (Desf.) auct., Bot. Mag. 126: t. 7732 (1900).
  • Steudnera virosa (Roxb.) Prain, Bengal Pl.: 1113 (1903).
  • Caladium colocasia (L.) W.Wight, Contr. O. S. Natl. Herb. 9: 206 (1905), nom. illeg.
  • Colocasia antiquorum var. patens Makino in I.Iinuma, Somoku-Dzusetsu, ed. 3, 4: 1253 (1912).
  • Colocasia antiquorum var. rosea Makino in I.Iinuma, Somoku-Dzusetsu, ed. 3, 4: 1253 (1912).
  • Colocasia peltata (Lam.) Samp., Herb. Portug.: 12 (1913).
  • Colocasia aegyptiaca Samp., Herb. Portug., Ap.: 3 (1914).
  • Colocasia antiquorum var. multifolia Makino, J. Jap. Bot. 1: 4 (1916).
  • Colocasia antiquorum var. rupicola Haines, Bot. Bihar Orissa 5: 867 (1924).
  • Colocasia antiquorum var. stolonifera Haines, Bot. Bihar Orissa 5: 867 (1924).
  • Colocasia antiquorum f. acuatica Makino, J. Jap. Bot. 3: 15 (1926).
  • Colocasia antiquorum f. eguimo Makino, J. Jap. Bot. 3: 15 (1926).
  • Colocasia antiquorum f. oyasetage Makino, J. Jap. Bot. 3: 15 (1926).
  • Colocasia antiquorum f. purpurea Makino, J. Jap. Bot. 3: 15 (1926).
  • Colocasia antiquorum f. yamamotoi Makino, J. Jap. Bot. 3: 15 (1926).
  • Colocasia tonoimo Nakai, Iconogr. Pl. Asiae Orient. 3: 231 (1940).[13]

Noms comuns

És comunament cridat malanga en Mèxic, macal en Surest de Mèxic, rarament cridat kalo (del hawaiano) o cará en Brasil, yautía coco en República Dominicana i malanga en Puerto Rico, Guatemala, Hondures, Espanya, Nicaragua i Guinea Equatorial.
En Colòmbia es coneix com malanga o papa chinenca, com achín en el Departament del Chocó, bore,[14] i chonque.[15]
En Equador es coneix com a papa chinenca.
En Perú es coneix com bituca o pituca, huitina. en alguns llocs del sur, com onkucha o unkucha, i en l'est mairina [16] o michucsi.[17]

En Panamà se li coneix com otoe.
En les illes Canàries se li crida ñamera[18] i en Colòmbia es coneix per ñame encara que este terme es referix normalment a atres plantes comestibles del gènero Dioscorea i també com tiquizque.
En Costa Rica se li crida ñampí o malanga.
En Veneçuela es coneix com ocumo chinenc. La veu és del Carib continental de Veneçuela, que en el kari'ña actual es conserva baix la forma akuumo.
En Bolívia es coneix com a papa balusa.
En Cuba se li denomina guagüi o malanga isleña, mentres que als rizomes comestibles d'esta planta se'ls crida ñame isleño.
En illa de Pasqua i en Chile continental és cridat taro.
En Suràfrica es coneix com madumbe.[19]
En Europa es coneix en el nom comú de edo o malanga. En Corea, és cridat toran (土卵) que significa "ou de la terra".
El corm es diu sato-imo (里芋) en japonés.

Vore també

Referències

  1. ↑ https://dle.raer.es/quiscamote
  2. ↑ R. Muñoz. «Malanga». Larousse Cuina. Consultat el 27 d'agost de 2020.
  3. ↑ http://www.tropicos.org/name/2102373?projectid=7
  4. ↑ Andrew Pawley 2007, Why do Polynesian island groups have one language and Melanesian have many? [1] archivat en Wayback Machine. p.5 Australian National University
  5. ↑ Matthews, Peter J. "Genetic Diversity in Taro, and the Preservation of Culinary Knowledge".
  6. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 23 de setembre de 2015. Consultat el 1 de setembre de 2015.
  7. ↑ http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/24903360
  8. ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFVa sedar2014">Va sedar, Patricia (2014). «Ñampí», [2] (en espanyol), Sant Josep, Costa Rica: UCR, p. 36.
  9. ↑ «Colocasia esculenta». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 9 d'agost de 2013.
  10. ↑ Traducció en anglés de Dioscorides per Tess Anne Osbaldeston (any 2000) pàgines 248 i 331-332 per a collocasia i colocassion.
  11. ↑ En Epítets Botànics
  12. ↑ (1830).«JOURNAL OF A TWO MONTHS' RESIDENCE ON THE BANKS OF THE RIVERS BRISBANE AND LOGAN, ON THE EAST COAST OF NEW HOLLAND.».Botanical miscellany.Londres:1
    237-269.Consultat el 2 de setembre de 2011.
  13. ↑ «Colocasia esculenta». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 14 de decembre de 2009.
  14. ↑ «bore | Diccionari de #americanisme» (en és). «Diccionari de #americanisme». Consultat el 2024-05-25.
  15. ↑ «chonque | Diccionari de #americanisme» (en és). «Diccionari de #americanisme». Consultat el 2024-05-25.
  16. ↑ «mairina | Diccionari de #americanisme» (en és). «Diccionari de #americanisme». Consultat el 2024-05-25.
  17. ↑ «michucsi | Diccionari de #americanisme» (en és). «Diccionari de #americanisme». Consultat el 2024-05-25.
  18. ↑ http://www.eljardinbonito.es/fichas/colocasia-esculenta-name-namera-canària-00.html
  19. ↑ USDA, ARS, National Genetic Resources Program. Germplasm Resources Information Network - (GRIN) [Online Database]. National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland. URL: [enllaç trencat] (01 September 2015)

Bibliografia

  • Matthews, Peter J. "Genetic Diversity in Taro, and the Preservation of Culinary Knowledge". Ethnobotany Research & Applications 2: 55-71 (2004).Mathews
  • Perdomo Molina, Antonio. 2000. "Els manantiales de ñames (Colocasia esculenta) de Anaga (Tenerife)". La Pallera. Quaderns d'etnografia canària. N° 7, agost, pp. 36/41.[3]
  • Stephens, James M. 1994. Dasheen –– Colocasia exculenta (L.) Schott. Fact Sheet HS-592 from a séries of the Horticultural Sciences Department, Florida Cooperative Extension Service, Institute of Food and Agricultural Sciences, University of Florida. May 1994. edis
  • Viotti, V. 2004. Honolulu Advertiser, March 16, 2004.
  • Wagner, W. L., D. R. Herbst, and S. H. Sohmer. 1999. Manual of the Flowering Plants of Hawai‘i. Revised edition. Vol. 2. Univ. of Hawei‘i Press/Bishop Museum Press. p. 1357.
  • Este artícul conté una traducció derivada de «Colocasia esculenta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Colocasia_esculenta&oldid=1544799»