Brongn.

Adolphe Théodore Brongniart (París, 14 de giner de 1801 - 18 de febrer de 1876) va ser mege, botànic i fitopaleontólogo francés.
Biografia
[editar | editar còdic]Era fill del geólogo Alexandre Brongniart i net del arquitecte, Alexandre-Théodore Brongniart. Va estudiar Medicina i de millor grau Botànica en 1827 en l'Universitat de París. Acte seguit va ser professor en la Facultat de Medicina de la Sorbona. En 1833 va ser professor de botànica i de fisiologia vegetal vegetal en el Jardin dones plantes. En 1834 va ser designat membre de l'Acadèmia Francesa de Ciències, en 1852 va ser designat inspector general de Ciències Naturals de totes les facultats franceses i en 1866 membre del Consell Imperial dels Assunts Públics. Els seus treballs varen ser pioners sobre les relacions existents entre les plantes actuals i les extintes, lo que li ha permés el títul de «pare de la paleobotánica». El seu major treball sobre les plantes fòssils va ser el seu Histoire dones végétaux fossiles (1828-1837). En 1827 va publicar el primer treball sobre el desenroll del polen. Va fundar els Annals dones Sciences Naturelles en 1824 en Jean Victoire Audouin i Jean-Baptiste Dumas. També va fundar la Societat Botànica de França en 1854, i va anar el seu primer president.
Gèneros nomenats per Brongn., ordenades en famílies botàniques
[editar | editar còdic]- Leea Brongn.
- Amni Brongn.
- Scaphispatha Brongn. ex Schott
- Taccarum Brongn. ex Schott
- Taccarum Brongn.
- Myodocarpus Brongn. & Gris
- Cyphokentia Brongn.
- Kentiopsis Brongn.
- Ethionema Brongn.
- Aechmaea Brongn.
- Androlepis Brongn. ex Houllet
- Araeococcus Brongn.
- Echinostachys Brongn.
- Melinonia Brongn.
- Neumannia Brongn.
- Pepinia Brongn. ex André
- Pogospermum Brongn.
- Thamnea Sol. ex Brongn.
- Tittmannia Brongn.
- Drobrowskia Brongn.
- Courbonia Brongn.
- Pachylepis Brongn.
- Pancheria Brongn. & Gris
- Ludovia Brongn.
- Becquerelia Brongn.
- Elaeocharis Brongn.
- Pleurostachys Brongn.
- Trimorphandra Brongn. & Gris
- Dracaenaceae
- Anatis Sessé & Moc. ex Brongn.
- Dubouzetia Pancher ex Brongn.
- Dubouzetia Pancher ex Brongn. & Griseb.
- Cyathopsis Brongn. & Gris
- Scyphogyne Brongn. & Phillips
- Scyphogyne Brongn.
- Monotaxis Brongn.
- Bartlingia Brongn.
- Chorosema Brongn.
- Joinvillea Gaudich. ex Brongn. & Gris
- Elschotzia Brongn.
- Bartlingia Brongn.
- Chorosema Brongn.
- Coquebertia Brongn.
- Dorychnium Brongn.
- Roulinia Brongn.
- Scleronema Brongn. & Gris
- Xeronema Brongn. & Gris
- Kosteletskya Brongn.
- Lebretonnia Brongn.
- Marantochloa Brongn. ex Gris
- Arillastrum Pancher ex Brongn. & Gris
- Bertholletia Brongn.
- Cloezia Brongn. & Gris
- Fremya Brongn. & Gris
- Piliocalyx Brongn. & Gris
- Pleurocalyptus Brongn. & Gris
- Salisia Pancher ex Brongn. & Gris
- Spermolepis Brongn. & Gris
- Tristaniopsis Brongn. & Gris
- Syzygium Brongn.
- Vieillardia Brongn. & Gris
- Decaisnea Brongn.
- Hexadesmia Brongn.
- Houlletia Brongn.
- Oxyanthera Brongn.
- Barrotia Brongn.
- Ceratopteris Brongn.
- Cheiranthera Brongn.
- Cheiranthera A. Cunn. ex Brongn.
- Androscepia Brongn.
- Anomochloa Brongn.
- Coelorachis Brongn.
- Garnotia Brongn.
- Lophatherum Brongn.
- Asterolinion Brongn.
- Garnieria Brongn. & Gris
- Kermadecia Brongn. & Gris
- Colubrina Rich. ex Brongn.
- Colubrina Brongn.
- Retanilla Brongn.
- Sageretia Brongn.
- Scutia Comm. ex Brongn.
- Scutia (Comm. ex DC.) Brongn.
- Soulangia Brongn.
- Trichocephalus Brongn.
- Willemetia Brongn.
- Hulthenia Brongn.
- Bikkiopsis Brongn. & Gris
- Grisia Brongn.
- Agation Brongn.
- Ceratozamia Brongn.
Obra
[editar | editar còdic]- "Essai d'unix classification naturelle dones champignons" (1825)
- "Mémoire sur la famille dones rhamnées" (1826)
- " Prodrome d'unix histoire dones végétaux fossiles " París (1828)
- "Histoire dones végétaux fossiles, ou recherches botaniques et géologiques sur els végétaux renfermés dans els diverses couches du globe" 1828-47, 2 vols.
- "Enumération dones genres dones plantes cultivées au Musée d'histoire naturelle de Paris" 1843, 2ª ed. 1850
- "Rapport sur els progrès de la botanique phytographique" [1] archivat en Wayback Machine. 1868
- "Recherches sur els graines fossiles silicifiées" 1881. Editat despuix de la seua mort
Premis i reconeiximents
[editar | editar còdic]Per les seues contribucions al coneiximent científic en 1841 va ser guardonat en la Medalla Wollaston de la Geological Society of London.
Eponimia
[editar | editar còdic]- (Lycopodiaceae) Urostachys brongniartii Herter ex Nessel & Hoehne[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Arch. Bot. Sao Paulo 1: 388 1927 (GCI)
Bibliografia utilisada
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Brongn..
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Brongn..- Reporte dels progressos de la fitobotánica d'Adolphe Brongniart; en llínea per SICD Universitat d'Estrasburc
- Science History of Palaeobotany and Renowned Palaeobotanists
- Este artícul conté una traducció derivada de «Adolphe Theodore Brongniart» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Fitogeógrafos de França
- Professors de França
- Botànics de França del sigle XIX
- Micólogos de França del sigle XIX
- Briólogos de França del sigle XIX
- Algólogos de França del sigle XIX
- Meges de França del sigle XIX
- Paleontòlecs de França del sigle XIX
- Membres estrangers de la Royal Society
- Société Botanique de France
- Medalla Wollaston
- Membres de la Real Acadèmia de les Ciències de Suècia
- Científics de París
- Sepultats en el cementeri del Père-Lachaise
- Membres de l'Acadèmia de Ciències de Baviera
- Naixcuts en París
- Fallits en París