Araceae

Archiu:Arum flower.jpg

Araceae

Archiu:Starr 021122-0074 Xanthosoma robustum.jpg

Xanthosoma robustum.

Les aráceas (nom científic Araceae) són una família de plantes monocotiledóneas herbáceas que comprén uns 104 gèneros i més de 3000 espècies, fàcils de distinguir per la seua inflorescència característica. Entre les aráceas es troben els coneguts rogles o anturios (Anthurium), les cales (Zantedeschia) i els filodendros (Philodendron). Hui en dia també estan anidadas en les aráceas les llentilles d'aigua (Lemna i afins), tradicionalment lemnáceas i ací subfamília Lemnoideae. Prou de les aráceas no lemnóideas són el grup aroide, les aráceas tradicionals. La família és utilisada per sistemes de classificació moderns com el sistema de classificació APG III (2009) i l'APWeb (2001 en avant).

Són plantes monocotiledóneas herbáceas, a voltes arborescentes o com a lianes (llevat en Lemnoideae, a on el cos vegetatiu és reduït i globoso a taloide). Fulls simples, sanceres o lobuladas, en ocasions fenestradas (en el llim foradat), a sovint grans. La flor és en realitat l'inflorescència, les flors són chicotetes, en periant nul o en 4-8 peces escamosas. Inflorescèncias en espádice (mechó d'eix carnoso, rodejada per una espata, que és la que sol ser confosa en el "pétal" de la flor).

Esta família és més diversa en les zones tropicals del Nou Món, encara que també estan distribuïdes pel Vell Món, en zones càlides.

Descripció

Introducció teòrica en Terminologia descriptiva de les plantes

Herbas terrestres a aquàtiques, o enredaderas en raïls aérees, epífitas, o aquàtiques flotants, les últimes moltes voltes molt reduïdes en un cos vegetatiu més o menys taloide. Tallos moltes voltes rizomatosos, o corms, o tuberosos.

Cristals de rafidio ondulats de oxalato de calcio presents en cèlules especialisades, i en químics associats que causen irritament en boca i gola si són ingerits. Composts cianogénicos moltes voltes presents, i a voltes en alcaloides. Moltes voltes en laticíferos, canals de mucílac, o canals de resina, i làtex acuoso o lechoso.

Les raïls són moltes voltes micorrícicas, sense pèls radicals.

Pèls simples, pero moltes voltes falten.

Fulls alternes i espirals o dísticas, bifaciales, a voltes basals, usualment simples, la làmina moltes voltes ben desenrollada, a voltes fortament lobada, pinada o palmada composta o fenestrada, usualment sancera, en venaació paralela, penni-paralela, o reticulada, envainadora en la base. Sense estípulas, pero pèls glandulares o chicotetes escamas a voltes presents en el nodo dins de la baïna del full.

Inflorescèncias indeterminades, usualment terminals, formant un mechó de numeroses flors chicotetes empacadas dins d'un eix carnoso (un espádice), que pot ser estèril en l'àpiç, que usualment té per davall una gran bràctea com un full o un pétal (una espata). L'inflorescència és reduïda a 1-4 flors en una chicoteta bojaca en els tàxons aquàtics flotants (Lemnoideae).

Amorphophallus titanum és única en tindre una de les inflorescència més conspicuas d'entre les angiosperma, mentres que Wolffia (una Lemnoideae) és única en tindre les flors més chicotetes.

Flors chicotetes, bisexuales a unisexuales (plantes usualment monoicas), radials, sense bràctees individuals, sésiles, a voltes olorosas. Normalment es dispon les flors femenines en forma proximal i les masculines en forma distal en el espádice.

Tépals usualment 4-6 en 2 verticilos (rarament 8) o absents, separats a conados basalment, inconspicuos i moltes voltes carnosos, valvados o imbricados. Hipanto absent.

Estams 4, 6 o 8 (rarament 1-12), filaments separats a conados, anteras a voltes poricidas (obrint-se per poros), o de dehiscencia llongitudinal o travessera, separades a conadas. En flors bisexuales els estams són antitépalos (les peces estan dispostes en el mateix radi dels tépals).

Polen variat.

Carpelos usualment 3 (rarament 1-prop de 50), conados, ovari usualment súpero, usualment tants lóculos com carpelos, placentaació variada. 1 estil i 1 estigma, puntado o capitado, curt, o absent.

Òvuls 1 a numerosos per carpelo, anátropos a ortótropos (usualment anátropos i bitégmicos).

Sense nectarios.

El frut usualment una baya (agrupades en una infrutescència), pero ocasionalment utrícula, drupa, o com a anou.

Les llavors són oleosas (a voltes també en almidó), endospermadas (l'endosperma a voltes faltante), en una coberta seminal a voltes carnosa.

Ecologia

Cosmopolita, pero millor representat en regions tropicals i subtropicales, molt comuna en boscs tropicals i terres humides.

Les inflorescència d'Araceae són polinizadas per molts grups d'insectes, especialment escarabats, mosques i abelles. L'inflorescència usualment produïx una forta olor i moltes voltes també calor. El gineceo madura abans que el androceo, i quan les flors són unisexuales, les flors femenines maduren abans que les masculines, facilitant la polinisació creuada.

En Arisaema, les plantes chicotetes (generalment jóvens) són masculines i les més grans (de més edat) són femenines, en lo que es facilita la polinisació creuada.

La dispersió de les bayas verdes a brillantement coloreadas és presumiblement efectuada per pardals o mamífers. Els utrículos de Lemna i afins són dispersats per aigua.

Filogenia

Introducció teòrica en Filogenia

Uns pocs gèneros d'aquàtiques flotants molt reduïdes, entre les que s'inclouen Spirodela, Landoltia, Lemna, Wolffia, i Wolffiella, varen ser alguna volta segregades en la família Lemnaceae (vore Cronquist 1981, Dahlgren et al. 1985, donen Hartog 1975, Landolt 1980, 1986, Landolt i Kandeler 1987), pero ara són vistes com aráceas altament modificades (French et al. 1995, Maig et al. 1995, Stockey et al. 1997, Tam et al. 2004). En Lemna, Landoltia i Spirodela l'espata està representada per una baïna membranosa, mentres que falta completament en Wolffia i Wolfiella.

Si be les seqüències de rbcL ubiquen a l'aroidea aquàtica flotant molt més gran Pistia, en Aroideae, no està cercanament emparentada en Lemna i demés (French et al. 1995).

Araceae com ací definit és considerat monofilético sobre la base de la morfologia (Grayum 1990, Maig et al. 1995 ) i seqüències de ADN cp (Chase et al. 1993, French et al. 1995). La família provablement és germana del restant de les famílies d'Alismatales (Chase et al. 1995b, Dahlgren i Rasmussen 1983, Dahlgren et al. 1985, Stevenson i Loconte 1995), per això hui en dia li l'ubica dins d'eixe orde.

Araceae va ser dividida en moltes subfamílies sobre la base de la variació en hàbit, apany dels fulls i morfologia dels fulls, estructura de l'inflorescència, morfologia floral, estructura del polen, anatomia, i número de cromosomes (Grayum 1990). Les relacions filogenético també varen ser fetes dins de Araceae a través de seqüències de rbcL (French et al. 1995), de trnL-F (Tam et al. 2004), i morfologia (Maig et al. 1998).

Gymnostachys, Orontium, Symplocarpus, i afins tenen brots condensados que no són exactament corms pero són engrossats, i són germanes del restant de la família. La majoria del restant de les aráceas estan unides pels seus fulls en làmina expandida, un internodo gran en l'inflorescència entre l'espata i el següent full per baix d'ella, la formació d'una continuació del talle en l'aixella del penúltim full baix de l'espata, i més o menys basal la placentaació.

Els tàxons monoicos comprenen un gran clado, les Aroideae, en 74 gèneros (Zamioculcas, Dieffenbachia, Spathicarpa, Philodendron, Caladium, Syngonium, Aglaonema, Zantedeschia, Amorphophallus, Peltandra, Asarum, Arum, Arisaema, Alocasia, Colocasia, i Pistia, Maig et al. 1998).

Un segon gran clado, les Monsteroideae, està delimitat en la base d'una espata indiferenciada (és dir sense porció tubular) que és prontament caduca o marcescente, en una zona de abscisió basal diferenciada. Este grup inclou gèneros com Monstera, Scindapsus, i Epipremnum. Spathiphyllum i afins poden estar emparentats en estos (French et al. 1995).

Pothos i parents, i Anthurium, formen les Pothoideae, estes plantes es caracterisen per una venaació del full fi en venes secundàries i terciarias formant venes creuades a les primàries (Maig et al. 1998).

Taxonomia

Introducció teòrica en Taxonomia

La família va ser reconeguda per el APG III (2009), el Linear APG III (LAPG III 2009) li va assignar el número de família 30. La família ya havia segut reconeguda per el APG II (2003).

109 gèneros, 2.830 espècies.

Els gèneros més representats són Anthurium (900 espècies), Philodendron (500 espècies), Arisaema (150 espècies), Homalomena (140 espècies), Amorphophallus (100 espècies), Schismatoglottis (100 espècies), Spathiphyllum (60 espècies), Monstera (50 espècies), Pothos (50 espècies), Xanthosoma (40 espècies), Dieffenbachia (40 espècies), i Syngonium (30 espècies).

Per a una llista completa de gèneros vore Anex:Gèneros de Araceae

Sinònims segons l'APWeb: Arisaraceae Rafinesque, Caladiaceae Salisbury, Callaceae Bartling, Pistiaceae C. Agardh

Importància econòmica

Els corms en almidó de Alocasia, Colocasia (Colocasia esculenta és el taro) i Xanthosoma (l'espècie Xanthosoma sagittifolium) són comestibles despuix d'un tractament apropiat per a remoure els químics irritantes.

Les bayas de Monstera ocasionalment es mengen.

Un atre tàxon que és important font d'alimentació en els tròpics ("rootstocks", fulls, llavors, o fruts) és per eixemple, Amorphophallus.

Els indígenes utilisen algunes aráceas per a medicines, fibres (de les raïls), o per a verí per a fleches.

La família conté numeroses ornamentals, entre les que s'inclouen Philodendron, Zantedeschia ("lliri d'aigua", "cala"), Anthurium, Caladium ("orella d'elefant"), Colocasia, Dieffenbachia, Epipremnum, Monstera, Spathiphyllum, Syngonium, Aglaonema, Xanthosoma, Scindapsus, Spathicarpa, i Zamioculcas.