Xanthosoma
Xanthosoma és un gènero de prop de 50 espècies de plantes tropicals i subtropicals de la família Araceae. Són totes naturals d'Amèrica. Vàries espècies es cultiven per les seues corms rics en almidó, pero no deu usar-se com a aliment el seu frut roig mateix que naix del sorgiment de la seua flor verdasea. Es coneixen com mafafa, otoe, malanga, cocoñame, ocumo, bore, yautía, chonque, macabo, rascadera, quequisque, mapapa, tania i tiquizque.
Atres espècies (especialment X. roseum) s'utilisen com plantes ornamentals, i popularment se'ls coneix com a full elegant pels seus lustrosas i grans fulls, o orella d'elefant per certa semblança del gran full en l'orella del elefant.
Descripció
Són herbes en 3 a 18 segments. Les fulles de la majoria de les espècies de Xanthosoma tenen de 40 a 200 centímetros de llarc, són acorazonadas sagitadas (en punta). Al contrari de les del gènero Colocasia no són pecioladas pel centre, sino que el tall en V s'estén al punt d'unió de l'eixida del pecíol al full.
Les seues raïls solen ser molt grosses i carnosas i contenen almidó en el seu interior. L'exterior sempre és de color pardo obscur, mentres que la seua part interna pot variar en color depenent de la varietat (sent el més comú el blanc, si ben també hi ha varietats de color groc i violáceo). Estes raïls són comestibles.
Cultiu
La domesticació de les espècies de Xanthosoma (especialment X. saggitifolium i ademés X. atrovirens, X. violaceum, X. mafafa, i unes atres) es va originar en les Antilles, les terres baixes del nort de Sudamérica, i Centroamérica. Actualment Xanthosoma encara es cultiva en eixes regions i és especialment popular en Cuba, República Dominicana, Nicaragua, Veneçola, Panamà, Puerto Rico i la Costa Carib de Colòmbia. Es cultiva també en Filipines i en Àfrica occidental, a on es considera un substitut dels ñames en el plat regional cridat fufu. En Costa Rica se li troba en dos variants: «malanga» i «tiquizque».[1]
Xanthosoma ha segut tradicionalment un cultiu de subsistència en algun excedent venut en els mercats locals, pero en Estats Units, la gran cantitat d'immigrants ha creat un mercat per a la producció comercial.
La planta típica de Xanthosoma creix en un cicle de 9 a 11 mesos (els cicles de les diferents espècies oscilen entre 5 i 12 mesos), durant els quals produïx un refillol subterràneu cridat corm, rodejat per cormelos comestibles més chicotets, del tamany de papas. Corms i cormeles són rics en almidó. El seu gust s'ha descrit "com d'anous terrosas" i són un ingredient comú de sopas i guisats. Poden també ser menjats torrats, fregits, o en puré. Les fulles jóvens d'algunes espècies poden menjar-se hervir com verduras o en sopes, olles, cuits o estofats, tals com el callaloo del Carib. Els almidó del Xanthosoma tenen la ventaja de ser hipoalérgicos per la seua granulació molt chicoteta.
La reproducció és efectuada a partir de la plantació de cormelos o per hijuelos. La profunditat de sembra és de 20 a 40 cm. Despuix de llaurar el sol es depositen lo corms o cormelos. Algunes espècies són sembrades utilisant el seudotallo. Les llabors del cultiu consistixen en 2 o 3 aporques i netes manuals. La madurea s'establix perque els fulls es tornen groguenques i inicia l'aparició de hijuelos al costat de la planta mare. Li les considera també com a plantes medicinals.
Referències
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFVa sedar2014">Va sedar, Patricia (2014). Conegam més sobre els nostres aliments en història i nutrició, Sant Josep, Costa Rica: Universitat de Costa Rica.
Bibliografia
- Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Riu de Janeiro.
- Idárraga-Piedrahíta, A., R. D. C. Ortiz, R. Calleja Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universitat de Antioquia, Medellín.
- Mayol, M., J. Bogner & P.C. Boyce. 1997. The Genera of Araceae i–xii, 1–370. Royal Botanic Gardens, Kew.
- Molina Rosito, A. 1975. Enumeració de les plantes de Hondures. Ceiba 19(1): 1–118.
- Standley, P. C. & J. A. Steyermark. 1958. Araceae, in Flora of Guatemala. Fieldiana, Bot. 304–363.
- Stevens, W. D., C. Ulloa Ulloa, A. Pool & O. M. Montiel Jarquín. 2001. Flora de Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 85: i–xlii,.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Xanthosoma» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.