Rafidio
En botànica, es denomina rafidio (o també ráfide) als cristals en forma d'agulla composts per oxalato de calcio que es troben presents en moltes cèlules parenquimáticas de les angiospermas.
La funció de tals cristals en les plantes aparentment està relacionada en els mecanismes de defensa contra els animals herbívors. Aixina, en moltes espècies d'aràcees (tals com Dieffenbachia) es combinen la presència de composts nitrogenats (alcaloide) i atres composts derivats de àcit orgànics, com l'àcit oxálico en el seu llacor en els rafidios presents en les cèlules de les fulles. Quan els herbívors masteguen estos fulls, els cristals produïxen chicotetes incisions en les mucoses per les que pot penetrar l'àcit oxálico i, d'eixe modo, produir greus irritament.
Una atra combinació defensiva és la dels rafidios en enzimes en activitat tipo anti–tripsina, que estimulen la lliberació d'histamina i bradiquinina. Els cristals punchen i lesionen les estructures celulars de l'animal que mastega fulls d'estes plantes; la lliberació concomitant d'agents vasodilatadores conduïx a una ràpida reacció inflamatoria, caracterisada principalment per edema i congestió.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Gola, G., Negri, G. i Cappeletti, C. 1965. Tractat de Botànica. 2.ª edició. Editorial Llabor S.A., Barcelona, 1110 p.
- Strassburger, E. 1994. Tractat de Botànica. 8.ª edició. Omega, Barcelona, 1088 p.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Rafidio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.