Anar al contingut

Primulaceae

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Primulaceae

Primulaceae, les primulàcees, són una família de plantes espermatófitas anuals o perennes (rarament mates), en 22 gèneros que inclouen conegudes plantes de jardí, com les prímules i flors selvades.
Unes 800 espècies, cosmopolites, la majoria, de les regions templades i fredes del hemisferi boreal, moltes de montanya (Vitaliana primuliflora) atres aquàtiques (Salomus valerande).

Característiques

Es caracterisen per les seues fulles simples, opostes (Anagallis), verticiladas (Lysimachia vulgaris), en roseta verdadera (Androsace) o falsa (Prímula). Flors hermafroditas, casi sempre actinomorfas o cigomorfas, generalment pentámeras, gamopétalas, d'ovari súpero o en ocasions semiínfero, unilocular, en placentaació basal, en heterostilia; solitàries o en umbelas sobre un escape. Fruts en càpsula o pixidio.

Descripció

Dibuix botànic de Primula officinalis Jacquin. Llegenda: (A) la planta sancera; (2) i (3) seccions travesseres verticals de la flor; (4) estam; (5) secció travessera horisontal de la flor mostrant el càliç al voltant de la corona de la flor i l'estigma; (6) l'estigma; (7) secció travessera a través de l'ovari; (8) càliç; (9) llavor; (10) secció travessera de la llavor.[1]

La família compartix una série de característiques, tals com a flors haplostémonas que tenen el mateix número de pétals i estams, coroles sympetalae que té els pétals units, estams oposts als pétals, placentaació central lliure, òvuls bitégmicos (de dos capes) i formació d'endospermo nuclear.[2]

Tallos

Les primulàcees són en la seua majoria herbàcees, sense brot llenyós, llevat que algunes formen coixins (estores que s'estenen a uns pocs centímetros d'altura) i les seues brots estan endurits per la lignina. Els brots poden créixer empinats o estendre's horisontalment i després tornar-se empinats (decumbentes).[3][4]

Fulls

Les fulles són simples, ya que estan unides directament al brot per un pecíol (talle), pero a diferència dels fulls de la majoria de les plantes en flor no tenen estípulas. El pecíol és curt o el full s'estretix gradualment cap a la base. La disposició dels fulls és normalment alterna, pero algunes són opostes o verticals, i generalment hi ha una roseta en la base del talle. Les vores són dentats o en dents de serra. Les fulles nous en el brot solen ser involutivas (enrolladas cap a la superfície superior) o conduplicadas (plegades cap a dalt), pero unes poques espècies es enrollan cap a avall.[3][4]

Flors

Cada flor és bisexual, tenint tant estams com carpelos. Tenen simetria radial; els pétals poden estar separats o parcial o totalment fosos entre sí per a formar una corola en forma de tubo que s'obri en la boca per a formar una forma de campana (com en el punt 8 de la figura) o una flor de cara plana. En la majoria de les famílies de Ericales, els estams alternen en els lòbuls, pero en Primulaceae hi ha un estam opost a cada pétal.[5]

El càliç té de 4 a 9 lòbuls i persistix despuix de la floració.[4] S'agrupen en arracades no ramificats, indeterminada com a arracades, mechons, corimbes o umbeles.[3]

Anatomia reproductiva

El frut de les Primulaceae comença com un ovari i en el seu interior es troben les futures llavors (òvuls). Estos estan units a un eix central sense cap tipo de tabics entre ells (una disposició anomenada placentación central lliure; vore el punt 7 de la figura), i són bitégmicos (tenen una doble capa protectora al voltant de cada òvul). A diferència de la major part d'atres famílies de Ericales, abdós capes formen l'obertura en la part superior (el micropilo).[5]

Llavors i fruts

A mida que les llavors es desenrollen, un endospermo creix al voltant de l'embrió per mig de la divisió lliure dels núcleus sense formar parets (formació de endospermo nuclear). L'embrió forma un parell de cotiledons curts i estrets (punt 10 de la figura). Per lo general, les llavors múltiples es troben en una càpsula que es transporta en un brot recte (pedicel o escape). Despuix de madurar, se separa, lliberant les llavors de forma balística.[3]

Referències

Bibliografia

Llibres

  • Tomlinson, P. Barry (2016). «Primulaceae (Myrinoideae: Myrsinaceae)», The Botany of Mangroves, 2nd edició, Cambridge University Press, pp. 302–308. ISBN 9781316790656.
  • Xu, Zhenghao; Chang, {{{nom2}}} (2017). «2. Primulaceae», Identification and Control of Common Weeds. 3 vols., 3rd edició, Springer, pp. 51–82. ISBN 978-981-10-5403-7.

Capítuls

Fonts històriques

Artículs

  • «Phylogenetic interrelationships in the order Primulales, with special emphasis on the family circumscriptions».Canadian Journal of Botany.73(11)
169–91730.doi:10.1139/b95-184.
93–102.doi:10.1007/BF00984914.
201–217.doi:10.11646/phytotaxa.261.3.1.
75–85.doi:10.1007/s00606-002-0258-1.

Ericales

677–687.doi:10.3732/ajb.89.4.677.
  • (2000).«Generic realignment in primuloid families of the Ericales s. l.: a phylogenetic analysis based on DNA sequences from three chloroplast gens and morphology».American Journal of Botany.87(9)
1325–41.doi:10.2307/2656725.
265–288.doi:10.1086/427198.
59–79.doi:10.1016/j.ympev.2018.01.014.

Maesoideae

183–187.doi:10.2307/1223834.

Myrsinoideae

407–421.doi:10.3372/wi.37.37202.
4534.doi:10.3390/ijms20184534.

Primuloideae

1381–1400.doi:10.1086/323444.
79.doi:10.1663/0007-196X(2007)59[79:TODTPP]2.0.CO;2.
856–876.doi:10.1080/10635150490522566.
396–407.ISSN 0363-6445.

Theophrastoideae

579–591.doi:10.1086/375317.
1–160.
250–266.doi:10.1086/657647.

APG

  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».